Conesa

Conesa apareix per primer cop en un document l'any 1043, quan Ramon Berenguer I dona la Carta de Poblament a Bernat Seniofred perquè hi construeixi una fortalesa. En els segles posteriors figuren com a senyors els Cervera, els Guardialada, els Cervelló i l'orde del Sant Hospital.

A finals del segle XIII, el rei Pere II cedeix els drets al monestir de Santes Creus, que en va tenir la jurisdicció fins al 1835. Durant el segle XIV, Conesa va viure un moment d'expansió econòmica i demogràfica, però al XV, la guerra contra Joan II i una epidèmia de pesta van afectar de manera important la vila.

Durant la segona meitat del segle XVI, Conesa va gaudir d'una protecció especial gràcies a l'abat de Santes Creus, Fra Jeroni Contijoch, fill del poble.

L'indret de major interès del municipi de Conesa és la vila medieval, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 2011. Està definida per un clos i delimitada per una muralla defensiva, on hi ha dos portals d'entrada: el de Santa Maria i el de Sant Antoni. A l'interior d'aquesta vila, el visitant trobarà un bon grapat d'indrets de gran valor patrimonial. Per exemple, l'església de Santa Maria, construïda al segle XIV i d'estil gòtic, que va viure algunes ampliacions posteriorment.

L'estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta i central. Pels seus carrers també es poden trobar edificis com Cal Gallard, una residència per als monjos de Santes Creus que es va edificar sobre un antic casalot. A Conesa també hi havia un petit call jueu en un carreró on s'ubicaven alguns artesans. A la mateixa plaça Major hi ha un antic forn de pa que va funcionar entre els segles XIV i XX i on avui s'ubica l'Ajuntament. També hi ha el sindicat agrícola, avui cafeteria i construït als anys vint del segle passat.

Al voltant de l'antiga vila medieval també es troben alguns elements interessants, com l'ermita de Sant Antoni, ja mencionada a finals del segle XIII i ubicada just davant del portal del mateix nom. També cal destacar una creu de terme octogonal de vuit metres d'alçada i, entre les construccions que formen la muralla, hi ha una casa de façana modernista coneguda com Ca l'Escarola. Finalment, just al davant hi ha un conjunt escultòric de l'artista Dolors Comajuncosa conegut com Evolució.

Més enllà de la seva fascinant vila medieval, al terme de Conesa també cal visitar el despoblat Sabellà de l'Abadiat, amb l'església romànica de Sant Pere com a indret de més interès. A l'interior es conserva una imatge gòtica de Sant Pere, policromada i amb molts detalls.

A Conesa hi ha un servei que permet fer una visita guiada amb cita concertada i per a grups. Es tracta d'una bona manera de descobrir tota la història i secrets que amaguen els carrers i edificis de la vila medieval.

A banda del nucli històric, el terme també inclou tres despoblats que el visitant pot descobrir en una ràpida escapada en cotxe, bicicleta o, fins i tot, a peu. Són Sabellà de l'Abadiat, Saladern i Torlanda. De fet, a aquest últim s'hi arriba amb una de les rutes més interessants que es poden fer al municipi, el Camí d'hivern.

I és que, a més del patrimoni, Conesa també gaudeix d'una bona xarxa de camins que dona un ampli ventall de possibilitats als amants del senderisme o la BTT. Entre els indrets més freqüentats hi ha la muntanya de les Peques, el Pla de Maria o les fonts del Molí i de la Canaleta.

Entre els esdeveniments festius, el que més destaca és el Mercat Vell, a l'agost, quan tot el poble s'engalana, se celebren actes de cultura popular i es pot trobar un ampli ventall de paradistes de productes tradicionals.