La Cellera de Ter

Municipi situat a l'extrem nord-est de la serralada Prelitoral Catalana, al nord de la comarca de la Selva. El riu Ter marca el límit territorial pel nord i l'est i la riera d'Osor, pel sud. Part del terme està integrat a l'Espai Natural Protegit de les Guilleries.

Limita amb Amer, pel nord; amb Sant Julià del Llor i Bonmatí, per l'est; amb Anglès, pel sud-est; amb Osor, pel sud-oest i l'oest, i amb Susqueda, pel nord-oest.

La comarca de la Selva gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prelitoral nord a l'interior i de tipus litoral nord a la costa. Els estius són calorosos i els hiverns suaus, a excepció del sector nord-oest de la comarca, on els hiverns poden arribar a ser bastant freds.

Les estacions més plujoses són la primavera i la tardor. L'elevada humitat de la comarca produeix l'efecte conegut com marinada, un vent humit que bufa des del mar cap a l'interior.

A les zones de regadiu properes al riu Ter i la riera d'Osor es conreen cereals, farratges i hortalisses i a les zones de secà, cereals i avellanes. Hi ha explotacions de bestiar porcí i avícola.

La indústria principal és la hidroelèctrica, pel pantà de Pasteral, però també és important el sector de la fusta per l'abundància de matèria primera en els boscos del municipi.

Al terme municipal s'han trobat vestigis arqueològics que demostren la presència humana a la zona ja en el Paleolític mitjà. Destaquen el sepulcre funerari del Neolític de la cova del Pasteral i el dolmen de Colldegria.

El primer document històric en el qual s'esmenta l'església de Cellera és de l'any 833 i s'hi fa referència als privilegis que va rebre l'abat Deodat del rei Lluís el Piadós. En aquell temps, Cellera depenia del monestir de Santa Maria d'Amer i formava un sol municipi juntament amb Anglès. L'església parroquial era a Cellera i la fortalesa a Anglès, un castell governat pels senyors de Cabrera. Cellera es va independitzar d'Anglès el 1788.

El nucli antic de la Cellera de Ter està presidit per l'església de Santa Maria de Sales, documentada ja al segle IX i constituïda com a parròquia l'any 1080. Els terratrèmols que van assolar la comarca al segle XV li van causar greus desperfectes; per això, de l'estructura original només queda la part inferior de la torre del campanar i un fragment d'una de les parets laterals de l'església. L'aspecte actual del temple es deu a la reforma que va culminar al segle XVII i a la qual es va afegir la sagristia, l'absis i el comunidor, conegut popularment com la torre de la bruixes. Des d'aquí es beneïen els quatre punts cardinals perquè el temps fora propici.

Molt a prop de l'església es troba l'edificació més rellevant del municipi, Can Dalmau, un habitatge format per dos cossos arquitectònics. La part baixa és la més antiga, data de 1601 i presenta un bell portal adovellat d'arc de mig punt, finestres gòtiques d'arc conopial i façana esgrafiada. La part més alta, també esgrafiada, és de 1832.

Al Colldegria, una muntanya de 280 metres d'altura situat a la riba dreta del riu Ter i al costat del pantà del Pasteral es poden veure les restes d'un dolmen i gaudir de magnífiques vistes sobre el municipi.

L'antiga estació de tren del Pasteral acull l'escola d'art del municipi, que organitza tallers i exposicions.

La Via Verda del carrilet que uneix Girona amb Olot passa pel costat de l'antiga estació de tren del Pasteral. Es pot recórrer tant a peu com en bicicleta i ofereix un gran atractiu paisatgístic i cultural que, a més, coincideix amb un tram del Camí català de Sant Jaume.

Un altre itinerari interessant és el del Camí de l'Aigua, que comença en el paratge boscós i muntanyenc del veïnat del Plantadís, passa pel safareig de la Canal i finalitza al torrent de Sales.

En el tram del riu Ter que solca el municipi, i que està catalogat com a Zona d'Especial Conservació, es pot practicar la pesca esportiva durant tot l'any. Així mateix, es pot recórrer la riba del riu per gaudir del paisatge fluvial, especialment bonic en el punt en què es troba i es barreja amb la riera d'Osor.

El municipi també és una destinació molt apreciada per als amants del parapent, ja que al cim del Puigdefrou, a 839 metres d'altura, hi ha un base des de la qual enlairar-se i hi ha unes fantàstiques vistes que abasten des de les Guilleries fins al Canigó i les illes Medes.