Les Planes d'Hostoles

Municipi situat al sud de la comarca de la Garrotxa, tocant a les comarques d'Osona i de la Selva. Limita, pel nord-est i l'est, amb Sant Aniol de Finestres; pel sud, amb Amer (la Selva); pel sud-oest, amb Susqueda (la Selva); per l'oest, amb Rupit i Pruit (Osona) i, per l'oest i al nord-oest, amb Sant Feliu de Pallerols.

El nord del municipi, on es troben els volcans de Puig Rodó i de Treiter, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El municipi està regat pel riu Brugent, que passa per l'esquerra del poble de les Planes d'Hostoles, la riera de Cogolls, afluent del Brugent, i nombroses rieres com les de Encies, la d'Avellaneda o la del Clot de les Banyes. El terreny és muntanyós a excepció de les valls d'Hostoles i de Cogolls.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l'estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus.

A les valls d'Hostoles i Cogolls es conreen, principalment, cereals i farratges i hi ha granges de bestiar porcí, oví, boví i d'aus. La resta del municipi està cobert per boscos d'alzines, roures i faigs.

En el sector industrial predominen les indústries tèxtils, alimentàries, de metall i de fusta.

Els últims anys s'han reformat nombroses masies com a allotjaments rurals.

Les restes arqueològiques trobades al municipi demostren que la zona ja estava habitada uns set mil anys abans de la nostra era.

A la vall d'Hostoles va arribar a haver-hi, a l'edat mitjana, set parròquies que depenien eclesiàsticament dels monjos benedictins d'Amer i eren governades pels senyors d'Hostoles, feudataris del comte de Barcelona.

El segle XV va causar grans estralls en el municipi, primer pels terratrèmols i després per les guerres dels remences, que es van quedar amb el castell d'Hostoles fins al 1486, quan va passar a ser propietat reial.

El municipi, que va patir també les guerres carlines, les revoltes de la Setmana Tràgica i la Guerra Civil, es va crear el 1872 després de ser segregat del de Sant Feliu de Pallerols.

Al sud-oest del poble de les Planes d'Hostoles es pot veure l'església parroquial de Sant Cristòfol, un temple que es remunta a mitjan segle XII però que, a causa de les nombroses reformes que ha sofert al llarg dels segles, no conserva res de la seva estructura original. És de planta basilical amb tres naus i tres absis i presenta un porxo amb dues fileres d'arcs de mig punt.

Al nord del poble i a gairebé a sis-cents metres d'altura, es troben les restes del castell d'Hostoles, construït al segle IX i que va ser el centre del poder feudal de la zona fins al segle XV. El seu primer senyor feudal va ser Miró I, senyor d'Hostoles i durant la primera guerra dels remences (1462-1472) va ser el quarter general de Francesc de Verntallat.

 A l'est del municipi, al sector de les Encies, hi ha l'església de Santa Maria de les Encies, documentada ja l'any 1155. Del seu origen romànic només es conserva l'absis, ja que va ser reformada al segle XVII, moment en el qual es va aixecar la torre del campanar.

A l'oest del municipi es troben les restes de l'església de Sant Pere Sacosta, als peus de la serra de la Salut. Està documentada a principis del segle XIII, però els terratrèmols i les guerres la van deixar en molt mal estat. El 1987 va ser consolidada per diversos grups de camps de treball perquè no s'acabés d'enfonsar.

Finalment, al nord del terme municipal i als peus de la serra de les Medes, es pot visitar Cogolls, amb l'església de Sant Cristòfol, diverses masies amb més de vuit segles d'antiguitat i, una mica més amunt, el castell de Puig-alder.

L'església de Sant Cristòfol és la més antiga del municipi: ja apareix documentada en una butlla papal de 834 i en un testament de 986. Igual que els altres monuments del municipi, va patir els estralls dels terratrèmols al segle XV i va haver de ser reconstruïda, fet pel qual no conserva elements romànics.

El castell de Puig-alder, una mica més al nord, està documentat a principis del segle XI en el testament de Bernat Tallaferro. Va ser completament destruït durant els terratrèmols del segle XV, però en el lloc que va ocupar es pot veure l'ermita del castell, dedicada a Sant Salvador. Va ser molt reformada a la fi del segle XX i no conserva elements romànics.

La xarxa de senders Itinerànnia, que abasta 2.500 km entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà, té diversos camins senyalitzats pel municipi. Entre d'altres destaquen els que van des de les Planes d'Hostoles al Far o a Sant Pere Sacosta o els que transcorren per la via verda i recorren els salts d'aigua de la Plana, del Molí dels Murris o de Santa Margarida. Els de la Plana i Santa Margarida són a dos quilòmetres de l'oficina de turisme de les Planes d'Hostoles i el del Molí dels Murris, a només tres.

La Via Verda que uneix Girona amb Olot, la Ruta del Carrilet, passa per les Planes d'Hostoles, de manera que és una bona destinació per als amants del ciclisme i del senderisme, ja que es pot recórrer tant en BTT com a peu.

El santuari del Far, situat a l'extrem d'un gran cingle que delimita la subcomarca de Collsacabra de la regió de les Guilleries i de la vall d'Hostoles, gaudeix d'unes vistes espectaculars. És al municipi veí de Susqueda i disposa de restaurant.

Un dels paratges més bells del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és  la Fageda d'en Jordà, a vint-i-quatre quilòmetres de les Planes d'Hostoles.