Puigpelat

Guia de Municipis

Puigpelat és un poble ideal per a una escapada ràpida que permeti conèixer el Camp de Tarragona més rural sense allunyar-se dels grans nuclis urbans de la zona. En aquest cas, la seva proximitat a Valls facilita poder fer-hi una visita i descobrir-ne els encants: des d'un entorn ple de camps de conreu fins a un nucli antic que conserva el seu encant medieval gràcies als carrers estrets i a elements patrimonials tan interessants com l'interior de l'església de Santa Maria o el portal d'accés al qual era recinte emmurallat.

Imprescindibles

Puigpelat mereix una visita al nucli antic, de gran valor patrimonial i amb elements que rememoren el passat medieval de la localitat.

També es pot gaudir de les festes, com la dedicada a la Mare de Déu de la Llet o la Festa Major.

Suggeriments

El terreny pla del terme de Puigpelat convida a fer tranquil·les passejades entre camps de conreu i seguint algun dels diversos camins.

Per a aquells que disposin de més temps, també es pot visitar la mina de l'Arquebisbe, un dels punts de més interès del municipi.

Comarca: Alt Camp
Província: Tarragona
Localitat: Bovera, Puigpelat, Arcs, els
Extensió: 9
Habitants: 1151

Web: http://www.puigpelat.altanet.org/

Situació geogràfica

Puigpelat es troba al bell mig de la plana que ocupa bona part de l'Alt Camp. El poble creix sobre un turó que permet gaudir d'unes bones vistes de l'entorn i que s'ubica entre els rius Gaià i Francolí.

Clima

Clima mediterrani influït per la proximitat del mar, amb estius calorosos i hiverns suaus. Les pluges es concentren a la tardor i la primavera.

Activitats econòmiques

L'agricultura és l'activitat principal, amb la vinya com a conreu més habitual, seguit dels ametllers, les oliveres i els avellaners. Darrerament també s'hi ha instal·lat algunes indústries.

Història

A l'actual terme de Puigpelat, ja hi havia algun tipus d'assentament en època romana, ja que es troben abundants restes de viles i sepulcres.

Durant el segle XII, en el moment de la conquesta cristiana, es va crear la Baronia de Vallmoll, donant a l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem unes possessions que englobaven l'actual terme de Puigpelat. L'ordre hi va fer el seu assentament construint al voltant d'un edifici religiós i, en poc temps, es va emmurallar per la inestabilitat de la zona en aquella època.

La primera referència documental a Puigpelat apareix el 1184, en una concòrdia entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta pels delmes de Vallmoll.

El 1831 s'extingeix el règim senyorial amb la mort de l'últim comanador, Ramon Dameto. L'antiga ermita es va abandonar uns anys després.

Què veure-hi

L'església de Santa Maria és un dels indrets més destacats del municipi. Es tracta d'un edifici neoclàssic de finals del segle XVIII, d'una sola nau i una gran cúpula sobre petxines. A l'interior es troba la Lauda Sepulcral del Comanador de l'Hospitalet Fra Bernat Pavia (segle XIII).

En general, el nucli antic de Puigpelat és de gran interès patrimonial perquè conserva l'estructura del poble medieval. De tot el conjunt destaca un portal que comunica amb l'exterior del nucli antic.

A Puigpelat hi havia una antiga ermita que ara no es conserva, però l'any 1999 es va construir una capella on cada any es fa una peregrinació en honor a la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet.

Un altre element històric important és la mina de l'Arquebisbe, que l'arquebisbe Armanyà de Tarragona va fer construir a partir de l'aqüeducte d'origen romà que hi havia sobre el Gaià.

Què fer-hi

Per les característiques del terreny, Puigpelat és un bon lloc per realitzar excursions de dificultat baixa. Per exemple, pel municipi passa el GR-172, una ruta que connecta amb Tarragona. La majoria d'aquests camins passen entre els camps de conreu que cobreixen el terme.

Puigpelat també és un bon lloc per gaudir de les festes populars, ja que el poble disposa d'alguns elements festius tradicionals i també balls. També s'hi fan actes interessants al voltant del pi de Puigpelat, un arbre monumental on se celebra la Festa de la Mare de Déu de la Llet.

Voltants

Valls, capital dels castells i dels calçots; el Reial Monestir de Santes Creus, ubicat al municipi d'Aiguamúrcia, i també el celler cooperatiu de Nulles.