Al poble de Montagut es troba l'església de Sant Pere, que va ser construïda a mitjan segle X però que ha estat molt reformada. Presenta tres naus amb els corresponents absis i conserva la forja romànica de la porta d'accés.
A tres quilòmetres i mig a l'oest de Montagut i sobre la muntanya de Cós, a sis-cents metres d'altura, es poden veure les restes del castell de Cós o de Montagut, que consisteixen en una torre circular i fragments de la muralla. Sí que es conserva l'antiga capella del castell, un petit temple d'una sola nau amb absis semicircular i campanar d'espadanya que actualment és el santuari de la Mare de Déu del Cós.
Al sud-oest del poble de Montagut, al veïnat d'Angles, hi ha un altre santuari, el de la Mare de Déu de la Devesa. Encara que l'edificació original era d'estil romànic va ser ampliat i reformat a mitjan segle XVI.
El poble d'Oix, a catorze quilòmetres de Montagut en direcció nord-oest, està presidit per l'església de Sant Llorenç, del segle X. Del seu origen romànic conserva la nau coberta per volta apuntada, l'absis semicircular i la porta de migdia. A l'interior custodia retaules del segle XVI.
Als afores del poble es troba el castell dels Barutell, un gran edifici fortificat, amb espitlleres i matacà, construït a cavall entre els segles XV i XVI.
Ja cap al nord del municipi, i a uns nou quilòmetres cap al nord-oest de Montagut, es pot veure l'església de Sant Eudald de Jou, en la masia de Vilars, construïda al segle XIII però molt reformada al XVII.
A sis quilòmetres al sud-oest d'Oix es troba l'església de Sant Martí de Toralles, originària del segle X. L'edificació actual, d'una sola nau i absis semicircular, és del segle XII i conserva la forja romànica de la porta de migdia.
Una mica més al nord, i a vuit quilòmetres de Oix en direcció nord-oest, hi ha l'església de Sant Miquel de Pera, també d'origen romànic però molt reformada.
En direcció nord-est, i també a vuit quilòmetres d'Oix, hi ha l'església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, d'una sola nau, absis semicircular i campanar d'espadanya, que va ser fortificada al segle XVII.
Poc més al nord es troben les esglésies de Santa Maria de les Escales, originària del segle X, i la de Sant Martí de Talaixà, del segle XVII.
Cap a l'est de Talaixà es pot visitar l'església de Sant Feliu de Riu, del segle XII. El portal, que conserva la ferramenta original, presenta tres arcs en degradació sota una finestra decorada amb un bonic arc serrat i campanar de cadireta.
I encara una mica més a l'est s'arriba al santuari de la Mare de Déu de les Agulles, també del segle XII i en el qual es venerava una imatge de la Verge al vestit de la qual es clavaven agulles per convertir-les en amulets miraculosos.
A la part més septentrional del terme municipal i al final de la vall en què neix el riu Llierca, hi ha l'església de Sant Aniol d'Aguja, d'origen romànic i construïda al segle XI. Des de l'interior es pot accedir a una capella construïda dins de la cova subterrània de l'Abat.
També al nord del municipi, però una mica més a l'oest, es troben les esglésies de Sant Feliu de Monars, del segle XI i amb un curiós absis trapezoidal; la de Sant Miquel de Meians, del segle X, en molt mal estat de conservació, i la de Sant Miquel d'Hortmoier, ja a la vall de Beget i que reuneix les característiques pròpies de les petites esglésies romàniques rurals, amb una sola nau coberta per volta apuntada, absis semicircular i campanar d'espadanya.
