Vall-llobrega

El municipi de Vall-llobrega està situat a l'est de la comarca del Baix Empordà, entre el massís de les Gavarres i a pocs quilòmetres del mar Mediterrani. Part del terme forma part de l'Espai Natural Protegit de les Gavarres.

Limita, pel nord, amb Forallac; per l'est, amb Mont-ras i, pel sud, amb Palamós.

El clima del Baix Empordà és de tipus mediterrani suau. La temperatura mínima mitjana a l'hivern és d'uns cinc graus i la màxima mitjana, d'uns tretze. A l'estiu, la mínima mitjana és d'uns divuit graus i la màxima mitjana, d'uns vint.

Les pluges es reparteixen de forma regular al llarg de tot l'any, encara que són una mica més freqüents a la tardor i menys durant els mesos d'estiu.

L'agricultura de secà és la principal activitat econòmica del municipi. Els cultius predominants són els cereals, farratges, oliveres i vinya. Al sud-est del municipi, al costat de la carretera C-31, hi ha un petit polígon industrial.

Al paratge d'Els Vilars i al de Vilarenys s'han trobat vestigis arqueològics que demostren l'ocupació del terme municipal en època romana, entre el segles I i el VI.

El primer document en què apareix Vall-llobrega, amb el nom de Valle Lubrica, és de l'any 968 i s'hi fa referència a la seva pertinença al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Més endavant, Vall-llobrega formaria part del comtat de Palamós i de la batllia reial de Palamós.

Al nord del municipi i en un bonic paratge, en ple Espai Natural Protegit de les Gavarres, es troba l'antiga església de Sant Mateu. Es tracta d'un petit temple d'estil romànic, construït al segle XI, i format per una sola nau i absis semicircular. En la seva construcció es van usar restes de teules i àmfores romanes, fet que sembla indicar que en aquest lloc hi havia l'antic poble de Vall-llobrega.

A dos quilòmetres i mig al sud hi ha el nucli principal de població, el Raval de Baix. Hi trobem la nova església de Sant Mateu, un edifici del segle XVII d'una sola nau amb capelles laterals, els elements més destacables del qual són la inscripció en llatí del portal, el campanar de cadireta i la pila baptismal del segle XVII.

Una mica més amunt de l'església, a la plaça de la Vila, es pot contemplar un impressionant eucaliptus de més de cent anys d'antiguitat que va ser plantat pels nens del poble quan l'escola estava situada al costat de l'Ajuntament.

Palamós i Palafrugell estan units per la Ruta del Tren Petit, una via verda de sis quilòmetres de longitud. Transcorre per una antiga via de tren de via estreta i pot ser recorreguda tant amb bicicleta com caminant. Té un ramal a Vall-llobrega de mig quilòmetre, un altre cap a la platja de Castell d'un quilòmetre i un altre a Mont-ras de vuit-cents metres.

A l'Espai Natural Protegit de les Gavarres es poden fer nombroses excursions a peu, en BTT, a cavall o en quad. A més de la bellesa del paisatge, el massís té nombrosos pous de gel i monuments megalítics.

Palafrugell, a vuit quilòmetres de Vall-llobrega, té molt d'ambient social, nombrosos restaurants i comerços i diversos museus molt interessants, entre els quals destaca el Museu del Suro.

Calella de Palafrugell, un dels barris marítims de Palafrugell i un dels pobles més emblemàtics de la Costa Brava, es troba a només nou quilòmetres de Vall-llobrega. Val la pena fer un volt pels carrerons, ja que el nucli antic conserva moltes cases d'arquitectura tradicional marinera.

Les platges més properes són les de Palamós, Mont-ras i Palafrugell. El tram de costa que va des de Palamós fins a Calella de Palafrugell és un dels més bonics i més ben conservats de la Costa Brava.