Sarrià de Ter

L'activitat agrícola va passar a un segon pla després de la implantació, a meitat del segle XIX, al municipi d'una fàbrica de pasta de paper. Durant el segle XX, l'activitat industrial, especialment la dedicada a fabricació i manipulació del paper, va passar a ser la principal font d'ingressos del municipi.

El 1914 es va formar la Societat Paperera del Ter que, juntament amb la fàbrica Mitjans, formaren la base del teixit industrial de la vila. Aquesta darrera fàbrica, un cop acabada la Guerra Civil, va vendre la llicència per a la fabricació de paper a l'empresa Torras Hostench (que passà posteriorment a denominar-se Torraspapel), de manera que el 1942 ja eren en funcionament les societats papereres i de manipulats que gairebé han monopolitzat l'activitat industrial moderna del municipi. La paperera Torraspapel ha esdevingut capdavantera en el subsector del paper estucat a l'Estat espanyol i també produeix una bona part del paper d'impressió i escriptura.

El nucli més antic de poblament del municipi és Sarrià de Dalt. Les cases que envolten l'església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l'oest del terme van ser l'origen del municipi a partir del segle XII. Ja a finals del segle XVII i primers del XVIII es començà a constituir el nucli de Sarrià de Baix, al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. L'actual carrer Major és l'eix resultant d'aquell procés paral·lel al riu Ter.

Com gairebé a tot Catalunya, a Sarrià de Ter també es va iniciar un procés d'industrialització, en aquest cas centrat en la fabricació de pasta de paper. La primera fàbrica que hi va haver va ser fundada per Felip Flores i Brugada, que fou l'impulsor de tota la maquinària necessària per a l'obtenció de pasta per fabricar paper, l'any 1869.

Als anys cinquanta del segle XX, la construcció de la carretera N-II va suposar la progressiva urbanització de nous carrers en direcció a ponent, amb habitatges i zones industrials. La paperera Torras Hostench fou un dels nuclis d'urbanització importants.

L'any 1976, Sarrià de Ter, que tenia ja una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics, l'any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal.

El cor de Sarrià de Ter el conforma el carrer Major, una via històrica amb nombrosos comerços i diferents edificis d'interès que han mantingut el caràcter de poble. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo, associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements són testimoni dels orígens industrials de Sarrià. Cal fer esment també del pont de l'Aigua: creua el riu Ter des de Sarrià de Ter al barri del Pont Major a Girona i és una de les principals entrades a la ciutat de Girona. La proximitat de la Via Augusta fan pensar que l'origen d'aquest pont és d'època romana (a l'entorn del segle I dC). El pont va ser destruït durant la Guerra Civil i reconstruït per presoners republicans el 1940

Al barri del pla de l'Horta, trobem la vil·la romana. Va ser edificada al segle I aC i va ser abandonada al segle VI dC. Es tracta d'una casa que combina els espais residencials amb gran riquesa d'elements, fins i tot, amb proves d'un important luxe. Al mateix temps, hi trobem una part industrial (agrícola) destinada especialment a la producció de vi. Entre les restes destaquen importants conjunts de mosaics, un nimfeu, banys i escultures ornamentals. També  hi ha un espai amb dues premses de vi, de les més grans que s'han trobat.

La necròpolis visigoda del Pla d'Horta és la primera trobada a la Tarraconense oriental. El 2004 es va descobrir amb dos espais diferenciats: una primera fase romana (segle II-V) i una altra de visigoda (segle VI). Es tracta d'un conjunt de 58 enterraments. Actualment, es poden observar dues tombes (una amb sarcòfag de pedra i l'altra de teula). En aquests jaciments es va trobar també, entre d'altres elements, una Sivella visigoda (segle VI).

Al municipi també es poden trobar un parell de masies de gran valor. La masia de Sant Ferriol està situada entre els barris del Pla de l'Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d'un antic camí de ferradura. Es tracta d'una gran masia de tres plantes, amb portes de mitja volta i una badiu annexa en pedra. També cal esmentar la masia de Can Camós.

És important subratllar la figura del reconegut arquitecte noucentista Rafael Masó, que a inicis del passat segle va emprendre diversos projectes en aquesta localitat, entre els quals destaquen l'edifici Rafael Masó o el de les Escoles, edificació emblemàtica per la seva façana i que va albergar l'escola pública del municipi, El Cor, també modernista i projectada per Masó en 1921 per a la seu de l'Ateneu-Orfeó de Joventut, així com la Casa Pòrtules.