Sarrià de Ter

Guia de Municipis

Sarrià de Ter es troba situat estratègicament al nord de la ciutat de Girona i forma part de la seva àrea metropolitana. L'any 1976 el municipi es va annexionar a Girona, però el 1979 se'n va independitzar definitivament. L'expansió industrial que va viure des del segle XIX amb la implantació d'indústries papereres i el fet de ser un municipi amb una elevada concentració de serveis converteix Sarrià de Ter en un important referent econòmic i social de la comarca.

El pas del riu Ter per la zona confereix al municipi un valor especialment destacable i contribueix a l'increment de la seva biodiversitat, en especial pel que fa al bosc de ribera, de gran interès per a les aus. En aquest mateix indret trobem un braç mort del riu Ter que augmenta el seu valor per a la fauna.

Des del punt de vista patrimonial, la població acull restes romanes així com diversos edificis de ran interès arquitectònic obra de l'arquitecte noucentista Rafael Masó.



Imprescindibles

La vi·la roma del Pla d'Horta, una de les més ben conservades de la comarca, i els edificis noucentistes projectats per l'arquitecte Rafael Masó al centre urbà de Sarrià de Ter.


Suggeriments

A Sarrià de Ter hi ha el Centre de Visitants del Gironès on, a banda de trobar tota la informació per visitar els indrets més interessants de la comarca, hi ha un centre d'interpretació del territori, espai de gastronomia, botiga de productes artesanals i alimentaris del territori, espai de tallers i activitats didàctiques i sala d'exposicions temporals. Una altre opció es passejar pel carrer Major, on hi ha nombrosos comerços.
  • Comarca: Gironès
  • Província: Girona
  • Localitat: Sarrià de Dalt, Sarrià de Ter
  • Extensió: 4
  • Habitants: 5114
  • Web: http://www.sarriadeter.cat

Situació geogràfica

Sarrià se situa al nord de la comarca del Gironès i forma part de l'àrea metropolitana de Girona, ciutat amb la qual limita a l'est. L'extensió del municipi és relativament reduïda i ocupa una superfície lleugerament superior als quatre quilòmetres quadrats.

Clima

El clima és mediterrani marítim, de tendència humida. Els estius no són gaire secs. La pluja varia força d'un any a l'altre. Els hiverns acostumen a ser freds i els estiu càlids, però sense temperatures exagerades. El vent típic de la zona és la tramuntana.

Activitats econòmiques

L'activitat agrícola va passar a un segon pla després de la implantació, a meitat del segle XIX, al municipi d'una fàbrica de pasta de paper. Durant el segle XX, l'activitat industrial, especialment la dedicada a fabricació i manipulació del paper, va passar a ser la principal font d'ingressos del municipi.

El 1914 es va formar la Societat Paperera del Ter que, juntament amb la fàbrica Mitjans, formaren la base del teixit industrial de la vila. Aquesta darrera fàbrica, un cop acabada la Guerra Civil, va vendre la llicència per a la fabricació de paper a l'empresa Torras Hostench (que passà posteriorment a denominar-se Torraspapel), de manera que el 1942 ja eren en funcionament les societats papereres i de manipulats que gairebé han monopolitzat l'activitat industrial moderna del municipi. La paperera Torraspapel ha esdevingut capdavantera en el subsector del paper estucat a l'Estat espanyol i també produeix una bona part del paper d'impressió i escriptura.

Història

El nucli més antic de poblament del municipi és Sarrià de Dalt. Les cases que envolten l'església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l'oest del terme van ser l'origen del municipi a partir del segle XII. Ja a finals del segle XVII i primers del XVIII es començà a constituir el nucli de Sarrià de Baix, al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. L'actual carrer Major és l'eix resultant d'aquell procés paral·lel al riu Ter.

Com gairebé a tot Catalunya, a Sarrià de Ter també es va iniciar un procés d'industrialització, en aquest cas centrat en la fabricació de pasta de paper. La primera fàbrica que hi va haver va ser fundada per Felip Flores i Brugada, que fou l'impulsor de tota la maquinària necessària per a l'obtenció de pasta per fabricar paper, l'any 1869.

Als anys cinquanta del segle XX, la construcció de la carretera N-II va suposar la progressiva urbanització de nous carrers en direcció a ponent, amb habitatges i zones industrials. La paperera Torras Hostench fou un dels nuclis d'urbanització importants.

L'any 1976, Sarrià de Ter, que tenia ja una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics, l'any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal.

Què veure-hi

El cor de Sarrià de Ter el conforma el carrer Major, una via històrica amb nombrosos comerços i diferents edificis d'interès que han mantingut el caràcter de poble. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo, associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements són testimoni dels orígens industrials de Sarrià. Cal fer esment també del pont de l'Aigua: creua el riu Ter des de Sarrià de Ter al barri del Pont Major a Girona i és una de les principals entrades a la ciutat de Girona. La proximitat de la Via Augusta fan pensar que l'origen d'aquest pont és d'època romana (a l'entorn del segle I dC). El pont va ser destruït durant la Guerra Civil i reconstruït per presoners republicans el 1940

Al barri del pla de l'Horta, trobem la vil·la romana. Va ser edificada al segle I aC i va ser abandonada al segle VI dC. Es tracta d'una casa que combina els espais residencials amb gran riquesa d'elements, fins i tot, amb proves d'un important luxe. Al mateix temps, hi trobem una part industrial (agrícola) destinada especialment a la producció de vi. Entre les restes destaquen importants conjunts de mosaics, un nimfeu, banys i escultures ornamentals. També  hi ha un espai amb dues premses de vi, de les més grans que s'han trobat.

La necròpolis visigoda del Pla d'Horta és la primera trobada a la Tarraconense oriental. El 2004 es va descobrir amb dos espais diferenciats: una primera fase romana (segle II-V) i una altra de visigoda (segle VI). Es tracta d'un conjunt de 58 enterraments. Actualment, es poden observar dues tombes (una amb sarcòfag de pedra i l'altra de teula). En aquests jaciments es va trobar també, entre d'altres elements, una Sivella visigoda (segle VI).

Al municipi també es poden trobar un parell de masies de gran valor. La masia de Sant Ferriol està situada entre els barris del Pla de l'Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d'un antic camí de ferradura. Es tracta d'una gran masia de tres plantes, amb portes de mitja volta i una badiu annexa en pedra. També cal esmentar la masia de Can Camós.

És important subratllar la figura del reconegut arquitecte noucentista Rafael Masó, que a inicis del passat segle va emprendre diversos projectes en aquesta localitat, entre els quals destaquen l'edifici Rafael Masó o el de les Escoles, edificació emblemàtica per la seva façana i que va albergar l'escola pública del municipi, El Cor, també modernista i projectada per Masó en 1921 per a la seu de l'Ateneu-Orfeó de Joventut, així com la Casa Pòrtules.

Què fer-hi

La vil·la romana del Pla d'Horta és una de les més ben conservades de les comarques gironines i, des del 2018, té unes passarel·les elevades en el recorregut i uns cartells amb infografies explicant com era aquesta àrea residencial, objecte de diferents remodelacions al llarg de la seva història, entre el segle I aC i el V dC.

Voltants

Des de Sarrià de Ter s'arriba fàcilment a Banyoles, on es troba el llac més gran de Catalunya i una àmplia oferta d'ofertes lúdiques i esportives. En direcció sud, també a pocs quilòmetres, hi ha la ciutat de Girona, amb la seva àmplia oferta turística, històrica i cultural.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Sarrià de Ter
  • Sarrià de Ter

  • Costa Brava

  • Sarrià de Ter
  • Sarrià de Ter

  • Costa Brava

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf