Catllar, el

El terme del Catllar va formar part de les possessions de la família Montoliu des del 1066 i fins al 1344. Els drets de la vila van ser venuts a Pere de Requesens, però no van trigar a passar a mans de Bernat d'Olzinelles, tresorer de Pere el Cerimoniós. Posteriorment, els drets van passar als Queralt, que els van mantenir fins al final de les senyories.

El Catllar va ser un punt estratègic durant la guerra de la Generalitat contra Joan II. En el marc d'aquest conflicte, la vila va ser assetjada pel comte de Prades l'any 1564 i, tot i que el lloc va claudicar davant l'atac, el seu defensor, el navarrès Menaut de Beaumont va acabar entregant la vila en saber que Vilafranca del Penedès havia caigut.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1641, el Catllar va ser escenari d'una important batalla on les forces filipistes del conestable de Nàpols van quedar mal parades. En aquesta acció bèl·lica va participar com a soldat l'escriptor Pedro Calderón de la Barca.

Del gran nombre de punts d'interès que podem trobar al Catllar, sense dubte el més important és el castell, on també es troba el Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. La fortificació es va edificar damunt les restes d'un poblat ibèric de l'edat del ferro (segle VII-V aC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. Sembla que es va construir cap al segle XI, tot i que les restes conservades són d'ampliacions posteriors, entre el XII i el XVI. El castell va ser adquirit per l'Ajuntament el 2002 i poc després van començar les excavacions. A més de l'interior de la fortificació, en aquella mateixa zona també cal destacar un pou de glaç construït al segle XVII, el fossat i les restes del poblat preibèric.

L'altre gran atractiu patrimonial del Catllar és l'església de Sant Joan Baptista, que barreja elements dels estils barroc i neoclàssic. Va ser construïda a finals del segle XVIII sobre l'antic temple romànic. Hi destaca la façana, de línies clàssiques, i el campanar, dividit en tres cossos. El temple parroquial és l'edifici més notable d'un nucli antic on hi ha diverses cases particulars de prou interès, algunes del segle XVI, i sobretot del XVIII i XIX, durant els quals la vila va experimentar un fort creixement demogràfic. També cal mencionar Cal Boronat, una casa d'estil modernista.

Fora del poble, però molt a prop del nucli urbà, trobem un altre dels símbols del Catllar: l'Agulla. Es tracta d'una construcció de pedra, estreta i allargada. És un element d'enginyeria hidràulica que està relacionat amb l'antic abastiment d'aigua a la vila.

També cal destacar l'antiga fàbrica de paper, formada per dos edificis d'entre finals del XVIII i mitjans del XIX. Es tracta d'un gran exponent de l'arquitectura industrial de l'època que va estar en funcionament fins a l'any 1975. Dins del terme del Catllar també s'han de mencionar altres edificis d'interès, com el molí d'en Fortuny o l'ermita de Sant Ramon, des de la qual es tenen unes bones vistes del poble.

El castell del Catllar i Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià obre portes els caps de setmana i de forma diària els estius per poder fer visites guiades. Tota una experiència que permet als visitants conèixer el passat d'aquesta vila i descobrir com era la vida en un castell medieval.

Dins del terme del Catllar hi ha diverses rutes a peu o en bicicleta. D'una banda, existeix la ronda verda pel Baix Gaià, que uneix els pobles d'aquesta subcomarca. De l'altra, hi ha un conjunt de rutes circulars amb inici i final al Catllar que estan ben senyalitzades i que permeten descobrir l'entorn paisatgístic del municipi. Destaquen, per exemple, la que va fins al pantà del Catllar, seguint el curs del riu Gaià, o la que arriba fins a Sant Simplici, cap al sud.

Al Catllar també cal gaudir de la seva Festa Major, que se celebra a finals del mes d'agost. A més dels actes més típics vinculats a la cultura popular, com cercaviles o correfocs, cal destacar la celebració d'una de les diades castelleres més importants del calendari i a la qual acudeixen colles del màxim nivell.