Pira

Guia de Municipis

Localitat que gaudeix d'una posició privilegiada, molt a prop de la capital de la Conca de Barberà, Pira amaga al seu interior nombrosos tresors patrimonials que bé hi justifiquen una visita. Des d'un nucli antic que transporta el visitant a l'edat mitjana fins al celler del Sindicat Agrícola, un dels millors exemples de modernisme agrari. Ubicat a tocar del riu d'Anguera, aquest poble també permet descobrir un entorn natural ric i on pot gaudir tota la família.

Imprescindibles

Qui visiti Pira ha de passejar pel seu nucli antic, ple d'edificis de gran valor patrimonial i amb uns carrers que transporten el viatger a èpoques passades. Entre els edificis més destacats hi ha el celler del Sindicat Agrícola, d'estil modernista.

Pira també convida a passejar pel seu entorn natural. Hi ha diverses rutes circulars amb origen al nucli urbà i que estan pensades per a totes les edats.

Suggeriments

Pira és un municipi eminentment agrícola, on destaquen els cultius de vinya, oliveres o ametllers, i que genera uns productes que cal tastar.

També es pot participar en alguna de les seves festes i celebracions, ja que el municipi té una cultura popular molt rica.

Comarca: Conca de Barberà
Província: Tarragona
Localitat: Pira
Extensió: 8
Habitants: 503

Web: http://www.pira.altanet.org/

Situació geogràfica

Pira es troba en un petit massís elevat al marge dret del riu d'Anguera, vorejat per aquest riu i també per un petit torrent. El terme és majoritàriament pla excepte per algunes elevacions de la serra del Tallat.

Clima

El clima és mediterrani continental sec amb hiverns moderats i estius calorosos. Les precipitacions més abundants es registren a la primavera i la tardor.

Activitats econòmiques

Predomina el sector primari, amb el cultiu de la vinya com el més destacat, seguit dels cereals, oliveres i ametllers. Antigament, hi havia una explotació industrial de molins de guix.

Història

La primera referència documental sobre Pira és del 1067, quan Berenguer Ramon II va cedir el castell del poble a Ermengol IV d'Urgell. Un any després, aquest torna a cedir la localitat a Arnau Pere de Ponts, qui va ser encarregat de dirigir la repoblació del lloc.

Va quedar temporalment en mans del monestir de Poblet durant alguns anys de la segona meitat del segle XII. També va estar sota el domini dels templers des de mitjans del XIII i fins a la fi de l'orde. Després va pertànyer a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan fins a la fi de les senyories.

Pira va assolir el seu màxim de població a mitjans del segle XIX amb més de 600 persones. Des de la dècada de 1950, la població ha anat minvant per l'emigració rural.

Què veure-hi

El nucli antic de Pira destaca per la seva bellesa i, de fet, està protegit com a bé cultural d'interès local. Està format per carrers estrets i cases baixes a la part més antiga, i vies més amples a la zona al voltant de l'església. També es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

També destaca entre el patrimoni de Pira l'església dedicada a Sant Salvador, bastida a mitjans del segle XIX. És un temple d'una sola nau, amb capelles laterals i un campanar de planta quadrada que es converteix en planta hexagonal més a munt. L'església primitiva, d'estil romànic, es va construir al costat del castell i avui està desapareguda.

Però l'edifici més destacat del poble és el celler del Sindicat Agrícola, construït el 1919 i clar exemple del modernisme català en construccions per a usos agrícoles. Va ser dissenyat per Cèsar Martinell i té dues naus. Es tracta d'un bon exemple de l'arquitectura agrària modernista i és considerat una de les Catedrals del Vi.

Què fer-hi

Pira no només és ric en el patrimoni arquitectònic, sinó també en el cultural. En aquest sentit, es recomana visitar la població durant alguna de les celebracions que es fan durant l'any i quan surten al carrer els seus elements festius, com són els gegants, els diables o el ball de cercolets.

Malgrat ser un terme municipal petit, Pira també és un indret ideal per descobrir l'entorn natural de la Conca de Barberà. Des del nucli urbà surten algunes rutes senderistes bastant conegudes i aptes per a tots els nivells. Les més destacades són la dels Espadats de l'Anguera, que recorre l'entorn del riu; la Ruta de les Pedreres, que transcorre per la zona plana del terme per conèixer les antigues pedreres i forns de guix que hi havia al municipi, i la Ruta de la Senyera, per la zona muntanyosa del terme.