L'Aleixar

Situat sota els darrers contraforts de la serra de la Mussara, l'Aleixar està en el planell on conflueixen la riera de la Mussara i la riera d'Alforja. A no gaire distància del poble trobem també el coll de la Batalla.

El clima de l'Aleixar és el típic mediterrani, amb un règim de pluges irregular. L'època amb més precipitacions acostuma a ser la tardor, mentre que l'estiu és la més seca. La protecció dels contraforts de les muntanyes de Prades i la Mussara fan que les inclemències del temps a l'hivern no es notin tant com en altres punts de l'interior.

La principal activitat és l'agricultura, encara que molts habitants, sobretot joves, treballen a Reus. La collita principal és l'avellana i, de fet, l'Aleixar és un dels primers municipis productors d'aquest fruit sec del Camp de Tarragona. També l'olivera, ja que la cooperativa pertany a la DOP Siurana. Com a complement s'expandeix l'avicultura, amb granges fora de la vila.

Es desconeix exactament quan es va crear la vila, tot i que les principals teories apunten que seria d'origen sarraí. El nom de l'Aleixar surt esmentat per primera vegada l'any 1153 a la carta de població de Siurana. Posteriorment, l'any 1184, el rei Alfons I va lliurar part de les terres a Ferran d'Aleixar i això va donar un impuls a la repoblació definitiva del poble.

Des de l'any 1324 la vila passà a pertànyer al comtat de Prades, pagant delmes a l'arquebisbe de Tarragona. També durant el segle XIV hi va haver una important comunitat jueva, que va arribar a tenir 180 membres, fet que li donà importància i cohesió social.

Al segle XIX, durant la Tercera Guerra Carlina, es va produir la "sorpresa de l'Aleixar", quan els liberals van envoltar diverses partides de carlins i van atacar el poble, favorable a aquests darrers.

Dins del nucli urbà de l'Aleixar, és de visita obligada l'església parroquial de Sant Martí. De l'actual edifici es té constància que va ser construït a principis del segle XVIII, però la història del temple es remunta alguns segles endarrere, fins a finals del XII, quan es pensa que es va fer una primera construcció romànica. L'actual, de tres naus, és d'estil barroc i destaca per la seva façana i per les capelles i retaules que té a l'interior. Es tracta, doncs, d'un edifici on la història del poble està més viva que mai.

També de caràcter religiós és la popular ermita de Sant Blai, situada a prop del poble i a la qual s'accedeix des de la carretera que va a les muntanyes de Prades. De dimensions considerables per tractar-se d'una ermita, el temple es va construir probablement al segle XVI i el seu interior va ser destruït durant la Guerra Civil. Actualment, és un punt de trobada per als veïns i veïnes de l'Aleixar i un indret des d'on planejar senzilles excursions per l'entorn.

Una d'aquestes excursions és la dels molins fariners del municipi. Se'n té constància i en queden com a mínim algunes restes de gairebé una desena, però en destaquen el molí del Pigat, del segle XVII i al costat de la riera de la Mussara, o el molí del Fernando, ara convertit en casa rural.

L'Aleixar també té alguns atractius naturals i, de fet, dins del seu terme municipal hi ha dos arbres monumentals: l'alzina del Mas de Borbó i el pi de les Planes.

A més de visitar i contemplar tota la història que s'amaga darrere les pedres de l'església de Sant Martí i l'ermita de Sant Blai, l'Aleixar també convida a descobrir altres edificis d'interès arquitectònic i patrimonial. Un exemple són els molins fariners que hi ha per tot el terme i, un altre, la trentena de masos que es tenen catalogats, com ara el Mas de Borbó: una masia gran, amb capella i una alzina d'onze metres d'alçada.

A l'Aleixar també existeix una ruta que segueix les petjades del pintor Joaquim Mir i l'escriptor Marià Manent, que van passar llargues temporades de la seva vida entre aquest municipi i Maspujols. Un itinerari pels dos pobles permet descobrir els indrets que van motivar les pintures de Joaquim Mir i conèixer, alhora, el paisatge que la fina sensibilitat de Marià Manent va glossar.

També cal tastar l'oli de la DOP Siurana, que es produeix a la cooperativa de l'Aleixar, i gaudir de les seves festes majors, on encara es pot sentir la tradició més autèntica del poble.

Reus i el seu patrimoni modernista, les platges de Salou i Cambrils, i la serra de la Mussara, que convida a fer excursions.