Febró, la

Guia de Municipis

Enmig de les muntanyes de Prades, envoltat pel massís dels Motllats, la serra d'en Garcia i la serra de la Cometa, es troba la Febró, un dels pobles més petits de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. L'entorn privilegiat en què es troba converteix aquesta petita localitat en un indret ideal per realitzar activitats a l'aire lliure, com senderisme.

Són prou coneguts alguns indrets que trobem en el seu terme municipal, com els avencs de la Febró, freqüentats per espeleòlegs i excursionistes, o els gorgs, lloc ideal per prendre un refrescant bany a l'estiu. A més, les muntanyes que envolten el poble tenen diverses coves i fonts. Tot i tractar-se d'una de les localitats més petites del país, el seu entorn natural gaudeix d'una riquesa paisatgística que convida a descobrir-la.



Imprescindibles

Descobrir els avencs de la Febró i quedar bocabadat amb els efectes de l'erosió de l'aigua sobre la roca. Banyar-se en ple estiu als gorgs. Viatjar en el temps tot passejant pels carrers del nucli urbà d'un dels pobles més petits de Catalunya.

Suggeriments

Gaudir dels camins plens de fonts, coves i masos que hi ha a tot el terme municipal. Pujar a algun dels cims que envolten la Febró i contemplar les vistes.
  • Comarca: Baix Camp
  • Província: Tarragona
  • Localitat: Febró, la
  • Extensió: 16
  • Habitants: 42
  • Web: http://www.lafebro.altanet.org/

Situació geogràfica

La Febró està rodejada pel massís dels Motllats, la serra d'en Garcia i la serra de la Cometa. Al terme municipal hi neix el riu Siurana i hi ha diversos barrancs formats per l'erosió de l'aigua. És l'única localitat del Camp de Tarragona situada a la conca del Siurana.

Clima

El clima de la Febró és mediterrani, però a causa de la seva alçada, els hiverns són freds i els estius temperats. Durant l'any bufen diversos vents que condicionen encara més el clima i que provoquen pluges i boira a la tardor i gelades a l'hivern.

Activitats econòmiques

Tradicionalment, l'activitat econòmica de la Febró es basava en l'explotació dels recursos naturals de l'entorn amb l'agricultura, ramaderia i la silvicultura. Però des de mitjans del segle XX, l'activitat va baixar de forma sobtada a causa de l'emigració. Es mantenen alguns cultius, sobretot d'avellanes.

Història

Al terme municipal s'han trobat restes en coves de l'època neolítica. Tot i això no es té constància documental del poble fins al segle XII, quan apareix a la carta de població concedida a Siurana. A partir del 1324 va formar part del Comtat de Prades. El 1327, el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta població a la seva dona, Blanca, com a part del dot. La Febró va tenir alcalde propi des de principis del segle XV i la consideració de vila des de mitjans del segle XVII.

Hi ha diversos masos que havien estat poblats durant molts anys, però van ser abandonats durant la dècada de 1940, per les activitats dels maquis.

Què veure-hi

Els avencs de la Febró i els gorgs són els dos indrets més coneguts del municipi. Els primers formen una esquerda oberta a una cinglera de més de 250 metres de llargada a causa de l'erosió de l'aigua en un indret ja tocant a la Mussara. Molts espeleòlegs i excursionistes s'apropen fins aquí per descobrir els camins i coves que amaguen els avencs.

Pel que fa als gorgs, es tracta d'un afluent del riu Siurana que ha creat uns salts d'aigua i uns bassals de certa profunditat molt freqüentats a l'estiu per prendre un bany refrescant.

El municipi de la Febró està ple d'altres elements naturals, com la cova del Corral, utilitzada com a refugi durant la Guerra Civil, la cova Serena, la roca Corba o la font del Bassi, un dels múltiples brots d'aigua que hi ha a l'entorn.

També hi ha alguns punts d'interès pel que fa a l'arquitectura rural, amb nombrosos masos dispersats per tot el municipi. Alguns exemples són el Mas d'en Porrera o el Mas de la Berda, encara que el més conegut és el Mas dels Frares, ja esmentat al segle XVI, va pertànyer a la Granja d'Escaladei i va ser restaurat per Evarist Fàbregas, encara que ara ja està abandonat.

Dins del nucli urbà, es troba l'església de Sant Esteve de la Febró, del segle XVI i planta rectangular, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Què fer-hi

L'entorn natural de la Febró convida a realitzar diverses activitats a l'aire lliure, ja sigui senderisme, espeleologia als avencs de la Febró o banyar-se als gorgs durant els mesos d'estiu. Hi ha diversos camins que permeten dissenyar rutes molt interessants per les muntanyes del municipi. També es pot pujar fins a alguns dels cims que hi ha al voltant del poble, com la Mola, la Moleta o la Punta, tots al voltant dels mil metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Passejar pel poble també és una opció molt interessant. Més enllà de contemplar l'església de Sant Esteve, la Febró convida a perdre's entre els seus carrers i endinsar-se en l'ambient rural d'un dels pobles més petits de Catalunya.

Voltants

L'entorn natural de les muntanyes de Prades i la serra de la Mussara, on es troba el poble abandonat del mateix nom, a pocs quilòmetres de la Febró. Prades, coneguda com la Vila Vermella, i Siurana, amb les seves espectaculars vistes.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Febró, la
  • Febró, la

  • Costa Daurada

  • Febró, la
  • Febró, la

  • Costa Daurada

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf