Febró, la

Al terme municipal s'han trobat restes en coves de l'època neolítica. Tot i això no es té constància documental del poble fins al segle XII, quan apareix a la carta de població concedida a Siurana. A partir del 1324 va formar part del Comtat de Prades. El 1327, el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta població a la seva dona, Blanca, com a part del dot. La Febró va tenir alcalde propi des de principis del segle XV i la consideració de vila des de mitjans del segle XVII.

Hi ha diversos masos que havien estat poblats durant molts anys, però van ser abandonats durant la dècada de 1940, per les activitats dels maquis.

Els avencs de la Febró i els gorgs són els dos indrets més coneguts del municipi. Els primers formen una esquerda oberta a una cinglera de més de 250 metres de llargada a causa de l'erosió de l'aigua en un indret ja tocant a la Mussara. Molts espeleòlegs i excursionistes s'apropen fins aquí per descobrir els camins i coves que amaguen els avencs.

Pel que fa als gorgs, es tracta d'un afluent del riu Siurana que ha creat uns salts d'aigua i uns bassals de certa profunditat molt freqüentats a l'estiu per prendre un bany refrescant.

El municipi de la Febró està ple d'altres elements naturals, com la cova del Corral, utilitzada com a refugi durant la Guerra Civil, la cova Serena, la roca Corba o la font del Bassi, un dels múltiples brots d'aigua que hi ha a l'entorn.

També hi ha alguns punts d'interès pel que fa a l'arquitectura rural, amb nombrosos masos dispersats per tot el municipi. Alguns exemples són el Mas d'en Porrera o el Mas de la Berda, encara que el més conegut és el Mas dels Frares, ja esmentat al segle XVI, va pertànyer a la Granja d'Escaladei i va ser restaurat per Evarist Fàbregas, encara que ara ja està abandonat.

Dins del nucli urbà, es troba l'església de Sant Esteve de la Febró, del segle XVI i planta rectangular, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'entorn natural de la Febró convida a realitzar diverses activitats a l'aire lliure, ja sigui senderisme, espeleologia als avencs de la Febró o banyar-se als gorgs durant els mesos d'estiu. Hi ha diversos camins que permeten dissenyar rutes molt interessants per les muntanyes del municipi. També es pot pujar fins a alguns dels cims que hi ha al voltant del poble, com la Mola, la Moleta o la Punta, tots al voltant dels mil metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Passejar pel poble també és una opció molt interessant. Més enllà de contemplar l'església de Sant Esteve, la Febró convida a perdre's entre els seus carrers i endinsar-se en l'ambient rural d'un dels pobles més petits de Catalunya.