Vinebre

Fins a la dècada dels anys setanta del segle XX, l'activitat econòmica de Vinebre havia estat basada en l'agricultura. Des d'aquell moment, però, la indústria i els serveis van anar prenent cada vegada més pes i, actualment, l'agricultura tan sols té un caràcter complementari. Amb la instal·lació de la central nuclear d'Ascó l'economia de la zona donà un tomb considerable, ja que molta gent del terme hi entrà a treballar. També molt lligat a l'aparició de la central es va desenvolupar a Vinebre el sector del serveis, centrats en l'hostaleria i la restauració.

Pel que fa al conreu, seguint la tradició, és majoritàriament de secà, tot i que ara el rec arriba a la majoria de camps. Hi destaca l'olivera, seguit de l'ametller, la vinya i els fruiters (sobretot presseguers i pereres).

Probablement, la vila de Vinebre, originàriament, estava ubicada a la zona del Pedruscall, per tal com s'hi ha localitzat algunes restes romanes. Encara en aquest indret, a mitjan segle XII, fou conquerida per Ramon Berenguer IV, que en va fer donació a l'Orde del Temple i va ser integrada a la comanda d'Ascó. A partir d'aquell moment, la vila patí fortament les lluites entre els Entença i els templers, fins al punt que, el 1284, els primers van destruir totalment la vila i l'ermita de Sant Miquel. Arran d'aquest fet, el comanador d'Ascó va fer reedificar Vinebre en un lloc més proper al riu i més adient per a la defensa. La nova població fou anomenada Vilanova de Vinebre.

Al segle XVII el Bisbat de Tortosa vetllava perquè els seus fidels complissin els deures eclesiàstics i assistissin a les misses. A Vinebre no hi havia temple i els vinebrans havien d'assistir a l'ofici a l'església d'Ascó. En temps d'avingudes, però, no era possible creuar l'Ebre, de manera que els habitants de Vinebre quedaven exempts d'aquests deures religiosos. Per aquest motiu es va decidir construir l'església de sant Joan Baptista i Vinebre, en ser considerada una parròquia de ple dret, va esdevenir independent l'any 1691.

Una de les millors formes de conèixer la privilegiada ubicació de Vinebre es visitant el jaciment ibèric de Sant Miquel, que s'alça a la riba esquerra del riu Ebre, sobre el pas de l'Ase, a 1,5 quilòmetres al sud-est del poble i forma un conjunt paisatgístic de gran interès. Al jaciment es conserven les restes d'un establiment d'època ibèrica tardana, amb un conjunt d'estructures que podrien correspondre a una espècie de fortí, les funcions del qual serien de control d'aquest sector del riu. S'ha trobat ceràmiques fetes a mà, i de vernís negre amb grafits ibèrics, pesos de teler, terracotes d'un cap femení i altres figures.

A prop d'aquest establiment hi ha l'ermita de Sant Miquel, reconstruïda pels cartoixans de Scala Dei, l'any 1680, damunt d'unes ruïnes d'origen templer del segle XII. En aquest lloc trobem una zona amb taules i barbacoes per als visitants, a la vegada que es pot obtindre una magnífica vista panoràmica del riu Ebre.

Dins del nucli antic, un dels edificis més destacats és Ca Don Joan. Es tracta d'un gran casalici de quatre plantes, que data del segle XVI i combina els estils renaixentista i barroc. A l'interior conté una monumental escala de planta quadrada coronada amb un cimbori octogonal. El pati central consta de diversos elements decoratius, reixes de ferro forjat, i un pou octogonal d'una sola peça fet de pedra massissa.

També es obligada una visita a la casa natal de Sant Enric d'Ossó, nascut a Vinebre el 1840, i que, el 1876, va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús. La casa pot ser visitada i constitueix una mostra antropològica de gran valor per a conèixer com es vivia al segle passat ja que, tant l'edifici com les eines, els estris i la major part dels elements s'han conservat de manera fidel a l'època.

Tampoc us heu de perdre el col·legi de les Teresianes, obra de l'arquitecte modernista Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí, que es va acabar de construir l'any 1904.

A Vinebre es poden fer nombroses activitats, la majoria lligades a la proximitat del riu Ebre i el paisatge del seu ecosistema. El Camí Natural de l'Embarcador és un recorregut pla que voreja del riu Ebre, apte per a tota la família i es pot fer a peu o en bicicleta. Es tracta d' un itinerari curt que enllaça amb el GR 99 (també conegut com Camí de Sirga) i compta amb tres zones de descans i d'esbarjo.

L'Embarcador també és un espai privilegiat per a la pesca esportiva de silurs, carpes, anguiles, barbs o perques, entre altres espècies. També es poden sortides amb caiac des de Vinebre per gaudir del paisatge fluvial. D'altre banda, el municipi forma part de la Ruta dels ibers, amb el seu assentament iberoromà de Sant Miquel.