Tornabous

El municipi està situat al vessant occidental de la comarca de l'Urgell, en els plans situats al sud de la serra d'Almenara. Està separat en dues parts allargades; a la d'orient es troba Tornabous i a la d'occident, el Tarròs i la Guàrdia. Limita amb Agramunt, per l'oest; amb Puigverd d'Agramunt (que s'estén entre les dues franges del municipi); amb Tàrrega, pel nord-est; amb Barbens (Pla d'Urgell) i Anglesola, pel sud; amb Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell). pel sud-oest. i amb Fuliola. per l'oest.

L'Urgell té un clima de tipus mediterrani continental sec. Els hiverns són freds i amb boires freqüents i els estius, molt calorosos. Les precipitacions són escasses i es concentren a la primavera i la tardor. Entre octubre i abril són habituals les gelades.

L'economia del municipi es basa en l'agricultura. Gràcies a l'aigua del canal d'Urgell, construït a mitjans del segle XIX, en els seus camps es conreen nombrosos fruiters, com pomeres i peres, blat de moro, blat i alfals. La part de secà, que és la que queda per sobre del canal d'Urgell, està dedicada al cultiu d'oliveres. La ramaderia és porcina i avícola.

Tot i que el jaciment arqueològic del poblat iber del Molí de l'Espígol indica que la zona estava ja habitada a finals de la primera edat del ferro, la història dels tres pobles que conformen el municipi comença després de la Reconquesta, els segles XI i XII.

Els primers documents en els quals apareix Tornabous fan referència al moment en què Ermengol IV va ordenar repoblar les terres al cavaller Isart. També se sap que van ser dels Arnau i els Barrufell i que des del 1318 fins a la desamortització del segle XIX van pertànyer al monestir de Poblet.

La Guàrdia d'Urgell apareix documentada ja al segle XI, en relació amb les disputes territorials del castell d'Almenara. La torre que encara es conserva al mig del poble en molt bon estat, és del segle XII.

També el Tarròs va ser repoblat per ordre d'Ermengol IV, qui va cedir les terres a Guillem Isarn l'any 1080. Al llarg de la seva història va canviar diverses vegades de propietari, però durant llargs períodes va pertànyer, com Tornabous, al monestir de Poblet. Quan es va abolir l'Antic Règim pertanyia als marquesos de Barberans.

Un dels moments més importants per al desenvolupament del municipi va ser la construcció del canal d'Urgell, a mitjans del segle XIX. Va suposar un gran impuls per a l'economia del municipi, ja que va permetre el cultiu sistemàtic de fruiters i cereals.

El 1882 va néixer al Tarròs Lluís Companys, que seria president de la Generalitat de Catalunya entre 1933 i 1940.

Fins a mitjan segle XX el municipi comprenia també el poble de Boldú, però el 1949 es va segregar i es va unir a Fuliola.

El monument més singular de Tornabous és l'església parroquial de Santa Maria, un temple d'origen medieval construït al llarg dels segles XII, XIII i XIV. Està pintada de blanc excepte en la part superior de l'esvelta torre del campanar i en l'altar conserva una imatge de fusta policromada de la Verge i el Nen de mitjans del segle XIV. De la construcció original es conserva una nau transversal amb volta de llunetes.

Molt a prop de l'església es troba l'edifici de l'Ajuntament, una bella construcció renaixentista del segle XVI amb grans finestrals adornats amb motllures i rematada per una elegant galeria amb tres arcs de mig punt.

A dos quilòmetres de Tornabous en direcció oest es pot veure el poblat iber del Molí de l'Espígol, els orígens es remunten al final de la primera edat del ferro i que va estar en funcionament fins a l'any 200 aC. Es conserven restes de les cases i de les canalitzacions d'aigua.

Dos quilòmetres separen el poblat del Molí de l'Espígol del poble de la Guàrdia d'Urgell, un dels tres que conformen el municipi de Tornabous i que té un important patrimoni arquitectònic. A l'entrada del poble sorprèn el modern estil de l'església parroquial de Santa Maria. Va ser construït els anys seixanta del segle XX per l'arquitecte Isidre Puig Boada, un deixeble de Gaudí que clarament va deixar l'empremta del seu mestre en el temple.

Ja dins del poble es pot veure l'antiga església de Sant Sebastià: és d'origen romànic i presenta una sola nau coberta per volta de canó, portal sota arc de mig punt i campanar de cadireta.

A pocs metres de l'església de Sant Sebastià s'alça la torre de guàrdia que dona nom al poble. Data de l'any 1063 i es creu que era subsidiària de la torre del castell d'Almenara. És de planta rectangular, mesura uns nou metres d'alçada i està feta amb grans maons de pedra. A una alçada de sis metres es veu la porta original d'accés sota un arc adovellat de mig punt.

Al poble del Tarròs, a tres quilòmetres de la Guàrdia i dos de Tornabous, es pot visitar l'església parroquial de Santa Cecília. Es va construir al segle XVI i és d'estil gòtic renaixentista. Conserva una imatge de Santa Cecília molt apreciada pels habitants de la zona que va ser destruïda durant la Guerra Civil, guardada a la casa de la família Companys fins al 1986 i restaurada pel l'escultor Víctor Manuel Pallarès.

Precisament al fill predilecte de la localitat, Lluís Companys, està dedicat el Centre d'Interpretació Lluís Companys, que acull una exposició sobre el que va ser president de la Generalitat de Catalunya entre 1933 i 1940. En un petit parc enjardinat que hi ha al costat del centre d'interpretació es pot veure una escultura del president realitzada per l'escultor Antoni Boleda.

Pel municipi passa una de les variants del Camí de Sant Jaume de la comarca de l'Urgell, un camí de Gran Recorregut declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Va de Tàrrega a Balaguer passant per Tornabous, el Tarròs, la Fuliola, Boldú i Linyola i està marcat per petxines i fletxes grogues. A l'Ajuntament de Tornabous hi ha un punt de segellat del carnet del pelegrí.

Tàrrega, la capital de la comarca de l'Urgell, es troba a onze quilòmetres de Tornabous i té un important patrimoni arquitectònic. Passejant pel casc antic es pot contemplar la plaça Major, presidida per l'església de Santa Maria de l'Alba; les cases modernistes del carrer de Santa Anna; l'antic call; el pou de gel del segle XVII que va servir com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil o les restes de la muralla medieval, al costat del riu Ondara.

Si es visita la ciutat al setembre, val la pena anar a algun dels molts espectacles de la Fira de Tàrrega, un dels certàmens més importants de teatre d'Europa.

L'Espai Natural Protegit de l'Estany d'Ivars-Vila-Sana, un enorme aiguamoll amb gran diversitat biològica, és a onze quilòmetres de Tornabous. El llac, que va ser dessecat el 1951, es va recuperar recentment i disposa de dos punts d'informació, diverses torres d'observació d'aus i senders pels quals es pot passejar tant a peu com en bicicleta.