Ulldecona

Ulldecona és un municipi que pertany a la comarca del Montsià, a l´extrem meridional de Catalunya i als límits amb la Comunitat Valenciana. Es troba situat a la riba esquerra del riu de la Sénia i comprèn una prolongació de la plana de la Galera. Els Ports de Beseit, al nord, i la serra de Montsià, al sudest, emmarquen orogràficament el municipi. La serra de Grossa amb el Tossal Gros o lo Molló de 378 metres d´alçada travessen la part central del municipi, sobre el nucli principal.

El clima és mediterrani amb influència marítima, encara que la presència de les serres del Montsià i els Ports de Beseit fan que aquesta influència marítima sigui lleugerament menor. Els hiverns són moderats, poc humits i amb glaçades. Els estius són calorosos amb temperatures elevades, suavitzades per la marinada, cosa que provoca un ambient molt xafogós. Les pluges acostumen a aparèixer a la primavera i a la tardor.

L’activitat característica d’aquest municipi ha estat tradicionalment l’agricultura de secà: principalment oliveres. El regadiu ha anat guanyant terreny al secà amb la producció d’hortalisses, alfals, blat de moro i arbres fruiters.

La indústria del moble i els serveis, però, conformen factors molt importants en l’economia del municipi.

Els vestigis dels onze abrics neolítics repartits pel paisatge del municipi (serra de Godall) són els primers indicis de poblament humà a la zona.

Les restes del poblat de la Ferradura (Castellets) indiquen la presència ibera al territori. D'altra banda, la petja de la romanització es fa visible gràcies al rastre que encara perdura de la mítica Via Augusta, al seu pas per Miliana i Sant Joan del Pas.

La carta de població de la vila data del 1222, tal com consta a l’interior del recinte emmurallat del castell. El trasllat a la seva ubicació actual es produí el 1274, quan el nucli es desplaçà a la zona de la Foia.

Com a comanda, la localitat aplegà amplis poders sobre els territoris propers i hostatjà nombroses vegades membres de la casa reial, com Jaume I, Carles I o Felip II. També s’hi convocaren Corts Generals (1414, per part de Ferran I) i el Parlament (l’any 1349, per Pere el Cerimoniós).

Podem, per començar, endinsar-nos a la prehistòria més remota i visitar les espectaculars pintures rupestres dels Abrics de l'Ermita. Declarades el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són un conjunt de tretze abrics (balmes) que formen l'aplec de pintures d'estil llevantí més important de Catalunya (suposen el 70% de totes les troballes d'aquestes característiques fetes a casa nostra).

Abracen tots els arcs figuratius i estilístics, des del naturalisme fins a l'esquematisme, i pertanyen a períodes compresos entre l'època preceràmica i l'edat del bronze. A l'ermita de la Pietat es troba el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre, que s'encarrega de divulgar la rellevància i el contingut d'aquestes troballes. Tot plegat situa Ulldecona entre els municipis que conformen la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya.

El castell medieval és també una peça cabdal del patrimoni d'Ulldecona. Els seus orígens es remunten al segle XII, i consta de dues torres (una de cilíndrica i una altra de quadrada), dues línies de muralla i una església. Per la privilegiada posició geogràfica que ocupa, damunt d'un puig a la serra Grossa, va ser durant molt de temps un punt de control del territori de gran rellevància estratègica.

El nucli històric d'Ulldecona conté prou elements per ser considerat com una peça monumental. Hi destaquen les cases senyorials, l'església gòtica de Sant Lluc, la Casa de la Vila (situada a l'antic convent de Sant Domènec) o la casa de la Feligresa, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell.

Sens dubte, un dels principals atractius per fer una escapada a Ulldecona és poder assistir a un esdeveniment tan emblemàtic com és la Passió, un espectacle escènic de llarguíssima tradició en què tota la gent del municipi hi inverteix fins al darrer dels seus esforços.

També són destacables les Jornades de Cultura Catalana, un compendi de les més diverses manifestacions culturals autòctones que durant dues setmanes, entre maig i juny, ofereix exposicions fotogràfiques, actuacions musicals, conferències sobre la història catalana antiga i recent, teatre i mostres d’arts plàstiques.

Els amants de les rutes d’interès natural tenen l’oportunitat d’apuntar-se a un itinerari d’interès indiscutible: la visita a les oliveres mil·lenàries de l’Arion, un recorregut de prop d’una hora pel conjunt d’oliveres monumentals més important de Catalunya. Dues d’aquestes, situades al perímetre de la farga de l’Arion, han estat declarades oficialment Arbres Monumentals per la Generalitat.

Aquest itinerari, juntament amb el que voreja el riu Sénia, forma part de la ruta de la Via Augusta, recorregut que permet seguir aquesta emblemàtica via de comunicació que va fer construir l’emperador Cèsar August i que passava per l’antiga Via Heràclia que unia Roma amb l’estret de Gibraltar.