Selva del Camp, la

És un municipi força lligat al sector agrícola, amb l’avellana com a principal producte, seguit de la vinya, l’olivera, les verdures, els ametllers i els fruiters.

Tenen també importància el sector serveis i la indústria, que s’ha desenvolupat força els darrers anys gràcies a les bones comunicacions i la proximitat amb Reus. Hi destaquen el sector agroalimentari i el tèxtil, així com el de materials de construcció, el de matèries plàstiques i del metall.

Als estrats d’assentaments humans més antics de la Selva del Camp s’hi han trobat vestigis romans, ibèrics, islàmics i visigòtics.

L’arquebisbe Hug de Cervelló va fer donació de la carta de repoblació de la vila el 1165. Durant aquest període el senyor feudal de la Selva del Camp era l’arquebisbe de Tarragona.

Com a mesura de pressió per evitar les imposicions d’aquest règim de poder (comú a la majoria de municipis de l’època), es va crear un aplec de poders locals que, sota la denominació de Comuna del Camp, es perllongà del segle XIII al XVIII.

La Selva del Camp en va ser la capital, fet que propicià un auge sense precedents en la prosperitat de la vila, especialment al segle XIV. En aquella època va ser la desena població de Catalunya en nombre d’habitants.

L’arquitectura hidràulica que s’apareix a mesura que es desplega la ruta del Rec és en si mateixa un reclam de visites per als interessats en el patrimoni cultural del terme.

Al marge d’aquests vestigis, però, cal destacar d’una banda el conjunt monumental del santuari de Santa Maria de Paretdelgada, obra que acull una gran quantitat d’estils artístics, i de l’altra, el conjunt de restes corresponents a vil·les romanes, prop d’una desena, que formen un conjunt considerat de protecció arqueològica.

Les dues més reconegudes són les vil·les de Paretdelgada i la del Vilar de la Font de l’Abelló. Les altres vil·les detectades són esparses en territoris que corresponen a polígons on hi ha masos i vilars, i fins i tot un barranc (barranc de Sales).

El municipi ofereix la possibilitat de traçar una ruta de senderisme realment interessant, la ruta del Rec, un enriquidor trajecte per la cultura hidràulica del municipi i de la comarca. En aquesta ruta es passa pels Ponts (conjunt de dos arcs que elevava l’aigua del Rec cap a la muralla per abastir una part de la vila), el grup de restes que corresponien als deu molins fariners, el pont Alt (o pont dels Moros), la Resclosa i el pont Sec.

També cal destacar la ruta natural que corre en paral·lel al que fou el camí de seguretat des de la capital Tàrraco fins a Saragossa. Amb la conversió d’aquest camí en carretera, la ruta senderista es va haver des desplaçar i es convertí en un traçat paral·lel.

Per últim, hi ha la possibilitat de fer la pujada fins al municipi de l’Albiol, a una alçada de 825 metres. Pel camí es pot gaudir del paisatge que ofereix el bosc de la font Major.