Sarral

Guia de Municipis

Sarral és la capital de l’alabastre, antiga i bella artesania que continua viva gràcies a la tasca del museu del municipi. És també la terra natal de Pere Antoni Veciana Rabassa, fundador dels Mossos d’Esquadra.

Al poble cal destacar el santuari dels Sants Metges o el conjunt d’edificis on s’hostatjaren els indians, gent que provà de fer fortuna a les Amèriques i que n’importà, entre d’altres coses, l’estil colonial a l’arquitectura local.

Imprescindibles

- Fer les rutes per les pedanies.
- Visitar el Museu de l’Alabastre.
- Visitar el santuari dels Sants Metges.
- Visitar el celler cooperatiu modernista.

Suggeriments

Comarca: Conca de Barberà
Província: Tarragona
Localitat: Montbrió de la Marca, Sarral
Extensió: 52
Habitants: 1596

Situació geogràfica

És un municipi de la Conca de Barberà, situat al centre de la comarca, a l’oest de Barcelona i al nord de Tarragona. Les serralades prelitorals es desenvolupen a l’est del municipi: serra del Codony i serra del Cogulló, des d’on baixen nombroses rieres i rierols que són afluents del Fluvià, com és el cas de la riera Salada, el riu Vallverd i el riu d’Anguera.

Clima

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb tendència continental. La màxima estacional és a la tardor, mentre que els estius són calorosos i els hiverns freds, tots dos amb escassa pluviositat.

Activitats econòmiques

L’economia està basada en l’agricultura i en la indústria artesanal de l’alabastre: hi ha quinze tallers que exporten arreu del món. La collita principal és la del vi, comercialitzat sota la Denominació d’Origen Conca de Barberà, tot i que també s’elabora un cava propi. Hi ha altres indústries: fàbriques de confecció, d’aparells elèctrics i d’alimentació, com ara la fàbrica de pastes i pa congelat més gran de Catalunya.

Història

L’existència de la resclosa trobada en unes excavacions arqueològiques demostra la presència romana al territori, com també ho demostren els treballs en alabastre que s’han trobat, emprats ja des d’aquella època.

El 1180 el rei Alfons I el Cast atorgà la carta de poblament al municipi, que rebé el nom de Saüc, probablement per l’abundant presència d’aquest arbre en el paisatge. Set anys després es van donar al monestir de Poblet els privilegis per a l’ús del jaciment de ciment i del forn del terme.

Sarral passà el 1196 a jurisdicció dels templers i el 1285 es consignà com a senyoria de Santes Creus. El rei Pere II el Gran lliurà al monestir tots els drets efectius que posseïa sobre la vila.

Al segle XIV existí una notable colònia jueva al poble. Avui es pot contemplar part d’aquesta empremta al call, una de les visites més destacades.

La vila adquirí una notorietat important a l’interval entre els segles XVI i XVIII per les explotacions mineres de pedra d’alabastre, molt preuada a l’escultura pels acabats refinats. El 1917 es reprengué aquesta explotació sota la coordinació de Francesc Maurici Roud i l’italià Víctor Arcangioli.

Què veure-hi

La història i l’economia de Sarral estan íntimament lligades a l’alabastre, una pedra natural que, un cop polida, proporciona a les peces escultòriques un acabat compacte i translúcid. Coneguda des de l’època romana, amb aquest material s’han fet veritables obres d’art, com l’altar major del monestir de Poblet.

La gran importància d’aquesta indústria és palesa en la creació del Museu de l’Alabastre, dedicat a recollir i explicar el treball tradicional de la població amb aquest material.

Al museu hi ha quatre espais definits: la reproducció d’un taller del 1917, l’evolució de l’alabastre, una sala audiovisual (que mostra tot el procés, des de l’extracció de la pedra fins a l’obtenció d’un objecte) i l’alabastre avui. També s’hi fan demostracions del treball artesanal.

Un altre punt d’interès és el santuari dels Sants Metges Cosme i Damià. El lloc fou centre de pelegrinatge a l’edat mitjana per a malalts de la pesta negra, que esperaven que els beats els guarissin.

Des de llavors, l’edifici s’ha anat remodelant fins a tenir l’aspecte actual, que va dissenyar l’arquitecte Josep Puig i Torné a la dècada dels setanta del segle XX. Aquesta darrera renovació recorda les esglésies camperoles de l’arquitecte i pintor francès Le Corbusier, i conviu amb les originals vidrieres de ferro de Josep Grau-Garriga.

Finalment, és recomanable visitar també el celler cooperatiu modernista.

Què fer-hi

L’agrobotiga de la cooperativa agrícola permet fer una bona selecció dels millors productes autòctons, amb especial atenció al vi i al cava.

També hi ha les rutes a peu o en bicicleta de muntanya. El camí que du de Sarral a la pedania de Vallverd resulta particularment interessant pel paisatge que mostra. El que porta fins al poble de Montbrió de la Marca (pertanyent al municipi de Sarral) també permet fer una agradable excursió, amb un camí més planer que té el punt final a les restes prehistòriques de la font Voltada.