Santa Coloma de Queralt

El municipi està situat a la Catalunya interior i pertany a la comarca de la Conca de Barberà, però molt proper a l’altiplà de la Segarra, gairebé a mig camí entre Barcelona i Lleida. S’emplaça a les serralades prelitorals catalanes a la vall del Gaià, riu que travessa el terme. Al nord del municipi, és on neix aquest riu i el riu Corb, afluent del Segre.

Tradicionalment, l’economia es basava en els conreus de secà (cereals), ja que el municipi és ric en cursos fluvials per moure molins fariners. Encara en l’actualitat són importants el camps de cereals (blat i ordi), que es combinen amb granges de porcs i d’aviram.

Les indústries són, juntament amb el sector serveis, el motor econòmic principal. Destaquen els prefabricats de formigó, la indústria tèxtil, la metal·lúrgica, la química, la del moble i la del paper.

En el decurs de la història Santa Coloma ha conegut diverses denominacions. Així, es deia Santa Coloma Samora al segle XII, o Samarca i Santa Coloma de la Marca al segle XIII. El seu apel·latiu actual també havia estat emprat antigament, i fins i tot, entre els anys 1937 i 1939, en plena Guerra Civil, rebé el nom de Segarra de Gaià.

Originada al voltant del castell de Queralt al segle X. Fins al 1213, la vila va estar sota la potestat de la família Gurb, que van vendre aquest any la seva baronia als seus castellans, els Timor, que van modificar el seu cognom pel de Queralt i van ostentar-ne el senyoriu fins al segle XIX.

El perfil medieval de Santa Coloma de Queralt encara és força visible al nucli històric. Cal destacar els quatre portals que es conserven de l’antic recinte emmurallat, especialment el de Sanou, també anomenat de Cervera. A la part antiga també hi ha les porxades de la plaça Major, on es troba l’Ajuntament (segle XVIII).

El castell dels Comtes de Queral té una planta rectangular, una entrada noble amb una gran escala i una torre circular. Després d’algunes reformes, el segle XVI ja va assolir l’aspecte que llueix en l’actualitat.

Un altre lloc de gran importància històrica és el call, indicatiu de la notable presència de membres de la comunitat jueva al poble, sobretot durant els segles XIII-XV.

L’església de Santa Maria és l’edifici més representatiu de Santa Coloma de Queralt. Es va començar a construir al segle XIV, però les obres no es van poder acabar fins al XVII. És un notable edifici gòtic d’una sola nau amb cinc capelles als costats que destaca per la magnífica portalada.

A l’interior d’una de les capelles s’hi pot veure el retaule de Sant Llorenç, que mostra la perfecció artística que pot arribar a assolir el treball de l’alabastre. Així mateix, cal fer esment de l’imponent campanar de base quadrada. Al costat n’hi ha un altre de més petit i d’estil gòtic, anomenat "campanaret2.

Altres monuments són la font dels Comtes, d’estil barroc, i la creu de les Canyelles, d’estil gòtic, just al costat de l’anterior.

Una bona opció és seguir els camins que surten del poble per gaudir del paisatge, en especial de les serralades de Queralt i del Codony. Com també els que segueixen el curs del riu Gaià. N'és un exemple la Ruta dels Molins, que recorre els vuit molins fariners tan emblemàtics de la zona on el cultiu predominant era el cereal. Una altra possibilitat és anar fins a les pedanies d’Aguiló (amb un llogaret adscrit, les Roques d’Aguiló) i la Pobla de Carivenys.

Pel que fa a la gastronomia, Santa Coloma de Queralt té un producte molt característic: el romesco. Se’l pot tastar en qualsevol dels establiments de restauració que hi ha al poble. Aquest plat, que es prepara amb bacallà esqueixat, és el gran protagonista de la festa més oberta i participativa del municipi, l’Aplec del Romesco, que se celebra el tercer dissabte de juliol, amb concursos culinaris, àpats col·lectius i un aplec de sardanes.

La Ruta del Cister, el recorregut que uneix els monestirs de Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus, ofereix també l’oportunitat de conèixer altres llocs d’interès, de manera que el visitant obté una àmplia visió de la zona. La ruta passa per Santa Coloma de Queralt i fa una parada al castell dels Comtes de Queralt, en l’itinerari dels castells del Gaià.