Roda de Berà

El municipi costaner de Roda de Berà es troba entre la comarca del Tarragonès, a la qual pertany, i la del Baix Penedès. El territori és planer a migdia mentre que a tramuntana és accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell. Al sud, la platja de Roda de Berà és una continuació de la de Torredembarra i la de Creixell.

Avui dia, l’economia del municipi se centra especialment en el turisme i les empreses de serveis. Les segones residències i l’estiueig acaben de dinamitzar l’economia local.

L'agricultura es troba en una clara regressió, encara que arreu encara es veuen camps de garrofers, ametllers i avellaners.

Pel que fa a la indústria, hi ha algunes empreses dedicades a la construcció i a la maquinària.

L’entrada del terme de Roda de Berà en la història es va produir en època romana, gràcies a la construcció de la Via Augusta i, sobretot, de l’edificació del famós arc de Berà (segle I aC).

La primera referència documental de Roda és de finals del segle IX i podria fer referència al comte Berà de Barcelona, que va fortificar la zona del Gaià, que en aquell segle feia frontera amb els dominis musulmans. Els castells de Barà i de Roda apareixen documentats al llarg del segle XI.

El monestir de Casserres (Osona) va mantenir la jurisdicció sobre els termes de Roda i Berà fins al 1572. En aquella data, els béns del priorat osonenc es van unir als del col·legi Betlem de Barcelona i els jesuïtes van passar a ser els senyors del lloc fins a la seva expulsió, el 1767.

El segle XVIII va significar un gran augment demogràfic a Roda de Berà. Un creixement consolidat durant el segle XIX, que va viure un segon episodi encara més intens a finals del segle XX.

A Roda de Barà trobem un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l’arc de Berà, situat a la carretera N-340, que segueix en molts trams l’antiga Via Augusta.

Construït recentment al costat de la platja Llarga hi ha un passeig marítim, i no gaire lluny, sobre un petit penya-segat, el bell edifici de la residència del Banc d’Espanya i l’ermita de Berà, del segle XVIII. Aquí hi ha un mirador amb excel·lents vistes de tota la zona.

Una altra de les singularitats del municipi és l’original urbanització del Roc de Sant Gaietà, edificada el 1972. Es tracta d’una mena de Poble Espanyol que recrea l’arquitectura de diferents llocs i èpoques de la geografia hispànica.

Al nucli antic hem d’esmentar l’església parroquial de Sant Bartomeu (segle XVII), d’estil neoclàssic. Finalment, cal destacar les antigues torres de defensa del Cucurull i del Mas de Nin.

Al centre cívic La Roca Foradada es pot visitar una exposició permanent d’escultures de Salvador Dalí, col·lecció cedida pel mestre fonedor amb qui treballava l’artista. El local acull també el Museu de l’Escriptor, on es poden veure diversos estris i objectes relacionats amb aquest ofici. I, des de 2012, també acull el Museu de la Ràdio Protagonistas Luis del Olmo, amb més de 240 aparells radiofònics de diferents estils i èpoques.

A Roda s’ha aconseguit el difícil equilibri entre el respecte al medi ambient i el desenvolupament de les infraestructures turístiques. Això ha permès que es pugui oferir un gran ventall de possibilitats lúdiques, com els esports nàutics, en els més de dos quilòmetres de platges, en un bonic marc on s’ha preservat un valuós ecosistema de dunes.

Recentment s’ha creat una xarxa de sis rutes senyalitzades que, sota el nom de Roda Verda, pretèn donar a conèixer el poble i els seus voltants. A l’estiu i durant la Setmana Santa es poden realitzar aquestes passejades amb un guia.

A final d’agost se celebra la festa major de Sant Bartomeu, i a mitjan octubre, la festa major petita.

- Tarragona.

- Port Aventura, entre Vila-seca i Salou.

- Les platges de la Costa Daurada.

- Altafulla.

- El Vendrell.

- Torredembarra.