Montbrió del Camp

L’economia es basa principalment en l’agricultura de regadiu i secà. Els principals conreus són l’olivera, la vinya, els ametllers, els avellaners, els arbres fruiters i les hortalisses. Montbrió del Camp té fama per un oli d’oliva verge d’alta qualitat, com també pel moscatell.

La indústria també té el seu pes en l’economia local, especialment el sector tèxtil i el de la fusta. Entre les diverses fàbriques del poble cal destacar les de transformació de productes agrícoles.

Els mons romà i iber han deixat proves de la seva presència al municipi en forma de restes arqueològiques, com ceràmica, joies i vidreria.

L’arquebisbe de Tarragona Hug de Cervelló entregà la carta de població al cavaller Guillem de Jorba entre els anys 1146 i 1171, interval en què es pot considerar que comença oficialment la història de Montbrió del Camp.

Del segle xiii daten les primeres obres del seu traçat urbà, i entre els xiv i xv acaba la fortificació de la vila, obres que reben el vistiplau i reconeixement del rei Martí I l’Humà (1407).

Va pertànyer a la Comuna del Camp fins que s’extingí, al segle xviii, i també va ser durant molt de temps carrer de Barcelona, adscripció que li permetia gaudir de l’evident protecció davant escomeses exteriors que la capital proporcionava.

Montbrió conserva edificis de diferents períodes històrics que li atorguen un perfil eclèctic i distintiu. Entre els edificis religiosos cal destacar l’església parroquial de Sant Pere, d’estil renaixentista (que acull un monumental orgue del segle XVIII), l’ermita barroca de Sant Antoni i l’església neoclàssica de les Monges.

L’arquitectura civil està representada per la renaixentista Casa de la Vila, les cases modernistes de Cal Reverter i Cal Figuerola, i la casa de l’Apotecari, del segle XVIII.

Val la pena esmentar alguns equipaments insòlits: el Museu del Vi Els Cups, dedicat a la cultura i l’etnografia vinculada al món del vi; la Casa Baldrich, que ofereix una àmplia col·lecció d’indumentàries de totes les èpoques, i la Casa de Cultura, que allotja la col·lecció d’Origami Piqué, una mostra de l’art japonès de la papiroflèxia.

Montbrió ha aconseguit conservar un receptari ancestral, representat en plats que van des d’un senzill enciam amb romesco fins a un conill amb cargols dolços, passant per faves cuinades de diverses maneres i postres com el menjar blanc o les torrades de Santa Teresa. S’hi elabora també un excel·lent moscatell amb denominació d’origen Tarragona.

El turisme de salut troba a Montbrió una destinació de primera categoria. El balneari Termes Montbrió va ser catalogat l’any 2003 com el millor complex spa-resort d’Europa. Envoltat d’un magnífic jardí botànic de més de quatre hectàrees i poblat d’espècies vegetals centenàries, el balneari combina les instal·lacions més completes de teràpies termals amb un modern equipament hoteler.

Pel que fa a les festes, una de més populars és la de Sant Antoni, amb la benedicció dels animals. Per Sant Pere, quatre parelles de gegants centenaris recorren els carrers de la vila acompanyats de capgrossos i grallers.

- Serralada de l’Argentera.

- La torre dels Moros, a Riudecols.

- Les platges de Cambrils.