Gandesa

Gandesa és la capital de la Terra Alta (a l’oest de Tarragona) i es troba situat a terres d’interior, al sector central de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre. Es tracta d’un altiplà circumdat de muntanyes mitjanes corresponents a les prelitorals catalanes (serra de Pàndols, Cavalls o Voledins).

El municipi té un clima mediterrani amb tendència continental, amb temperatures baixes a l’hivern i altes a l’estiu. És una zona de transició entre les regions marítimes i les terres d’interior, seques i continentals. Les precipitacions són força escasses i es concentren durant la tardor i la primavera, mentre que els estius i els hiverns són especialment secs.

El fet de trobar-se en una cruïlla de camins ha afavorit a Gandesa l’existència d’assentaments de l’edat del bronze i de tribus ibèriques.

El municipi apareix documentat per primera vegada, com la majoria de les poblacions de la Terra Alta, al segle XII, quan va ser cedit als templers de Miravet per Ramon Berenguer IV.

Potser el capítol històric més cèlebre de la vila és la farsa de Gandesa, la boda reial entre l’infant Jaume II, hereu a la Corona d’Aragó, i Leonor, filla de Ferran IV de Castella, que mai no es va arribar a consumar.

Les guerres carlines i la Guerra Civil van afectar profundament la població, tot i que tant el llegat arquitectònic com la vitalitat de la seva gent s’han mantingut.

La joia arquitectònica més destacada de Gandesa és el celler cooperatiu, obra modernista de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, de l'any 1919.

Molt a prop hi ha la seu del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, una associació cultural sobre la Guerra Civil fundada per estudiosos i col·leccionistes que exposa un important llegat de material bèl·lic i cultural de l'època repartit en vuit sales temàtiques.

Al nucli històric també es poden veure edificis remarcables, com l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, construcció d'estil romànic de transició al gòtic, que té una espectacular portalada de l'escola de Lleida. Hi destaca la torre del campanar, que es va afegir al segle XVII, de quaranta metres.

Pel centre històric també es poden descobrir altres construccions interessants, com el palau del Castellà, d'origen templer, i el palau gòtic de Ca l'Inquisidor.

Dins el terme de Gandesa però fora del nucli urbà es troba el jaciment arqueològic del coll del Moro, format per un poblat ibèric i tres sectors de necròpolis dels anys 800-500 aC. En destaquen les torres de la fortificació ibèrica i la vista que ofereix de la comarca.

El nucli històric de Gandesa és un bon escenari per fer-hi una passejada, immergir-se en el passat de la vila i descobrir les nombroses cases senyorials que s’hi conserven.

L’activitat econòmica més important és la vinícola, amb mitja dotzena de cellers que embotellen amb el segell del consell regulador de la Denominació d'Origen Terra Alta, que té la seu a la població.

El primer cap de setmana de novembre, els vins de la Denominació d'Origen Terra Alta surten als carrers dels voltants del celler cooperatiu de Gandesa, que celebra la tradicional Festa del Vi. El moment més esperat d’aquesta celebració és el dinar popular de diumenge, en què es reparteix la tradicional clotxa, un menjar típic dels veremadors de la comarca que consisteix en un pa buidat i farcit amb una arengada i tomàquets i alls escalivats.

El balneari de la Fontcalda es troba al fons d’una vall. Va ser construït a partir d’una font d’aigua mineromedicinal que brolla a 28ºC. L’indret inclou un santuari documentat des del segle XIV.