Alcover

Alcover és un municipi de l'Alt Camp situat entre les muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona. A l’est, separada pel riu Francolí, hi ha Valls, la capital comarcal. El terme municipal el travessa el riu Glorieta, tributari del Francolí. La meitat nord i oest del municipi està ocupada per la serra del Pou (serra de Prades): territori calcari amb boscos de roures i alzines i nombroses fonts situades a altures entre els 300 i 700 metres. La meitat sud és més plana i està formada per sediments que ocupen terres situades entre 120 i 300 metres, on es troben essencialment les terres dedicades a l’agricultura.

El clima és mediterrani temperat, amb hiverns relativament suaus, excepte en les zones altes i interiors. Les muntanyes de Prades fan de pantalla orogràfica i dificulten l’entrada de vents humits i borrasques de l’interior. La tardor és l’estació més plujosa, i l’estiu, la més seca.

Els conreus, sobretot els d’avellanes, arbres fruiters, oliveres i garrofers, són el recurs econòmic més important del terme. La indústria també té una tradició important, principalment hi destaca l’agroalimentària.

La ramaderia bovina i porcina i l’avicultura complementen el sector primari del municipi.

Els primers indicis d’activitat humana a la zona són als jaciments del pont de Goi, que pertanyen al paleolític superior. L’empremta ibera també es fa present amb les restes del Cau d’en Serra, un dels conjunts arqueològics de l’època més rellevants de Catalunya.

No es pot parlar, però, de naixement del municipi en termes estrictament històrics fins al 1166, quan rep la carta de poblament de mans del rei Alfons I.

Després de passar pel desastre de la Guerra Civil catalana (segle XV), la població coneix un període d’esplendor que coincideix amb l’establiment d’indústries tèxtils entre finals del segle XVI i principis del XVII. La riquesa que això aporta condueix a un auge constructor, que ha deixat nombrosos vestigis com el convent de Santa Anna o la Casa de la Vila. Rere moltes d’aquestes construccions es pot trobar la petja de l’insigne arquitecte renaixentista Pere Blai.

El relleu a la indústria tèxtil el prendrà, després del Decret de Nova Planta, la indústria paperera, alguns dels molins de la qual encara es conserven avui.

L’entrada al segle XX, amb el llarg parèntesi franquista, té el moviment associatiu com a actor principal. Gràcies al seu dinamisme, ha mantingut la vitalitat del municipi i n’ha preservat la identitat davant els canvis que els fluxos migratoris i la reconversió urbana han provocat.

El nucli antic del municipi, d’origen medieval, és un indret ideal per descobrir-hi mostres ben conservades de diversos estils arquitectònics: el romànic, al qual pertany l’anomenada església Vella o de la Sang; les restes de la muralla gòtica (com el portal de Sant Miquel o el de la Saura); el convent renaixentista de Santa Anna (segle XVI) o l’ermita del Remei, d’estil barroc. També són d’estil renaixentista els equipaments civils projectats pel mestre Pere Blai: Ca Cosme, l’Abadia, l’Ajuntament o l’església Nova.

Amb l’objectiu de difondre el valor d’aquests vestigis històrics es va crear el Museu Municipal d’Alcover, que inclou, a més, una interessant col·lecció de restes fòssils del triàsic, rellevants pels escassos exemplars que se’n conserven a tot el món.

Enclavat a la vall del Glorieta hi ha el mas de Forès, una finca on es poden trobar els representatius molins paperers dels segles XVIII-XIX, testimonis d’una de les indústries més importants de l’època.

L’entorn natural d’Alcover, amb la vall del Glorieta com a centre neuràlgic, presenta als amants de l’esport la possibilitat de practicar-hi el senderisme, el descens de barrancs o els trajectes amb BTT.

Tampoc no es pot oblidar l’atractiva oferta gastronòmica. Al marge dels calçots, tenen gran tradició els anomenats cubanos, un dolç casolà de la pastisseria Ca Sendra inclòs dins la ruta gastronòmica del Cister.

Pel que fa a festes i esdeveniments populars, Alcover en conserva un bon grapat: la Festa dels Tres Tombs (pels voltants de sant Antoni, el 17 de gener), la de Corpus i la Fira de Bandolers, el segon cap de setmana d’octubre, una festa de gran arrelament popular on es combina el record d’aquests personatges amb un seguit d’espectacles, música al carrer i representacions teatrals.