Guingueta d'Àneu, la

El clima mediterrani d’alta muntanya té un efecte notable d’ombra pluviomètrica, i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec, seguit d’un estiu calorós i relativament humit que comença a final de maig. El fred és més accentuat cap al nord i les precipitacions es reparteixen al llarg de l’any, fins i tot hi ha alguns dies d’innivació.

L´explotació del bosc i la ramaderia bovina i ovina són les activitats tradicionals d´aquest extens municipi de muntanya.

La central hidroelèctrica, situada al terme veí d´Espot, es nodreix del pantà de la Torrassa.

D´altra banda, la seva situació al Pirineu fa que el turisme i els serveis esdevinguin cada cop més rellevants per a l’economia del municipi.

L’acta de consagració de la catedral d’Urgell, de l’any 839, ja inclou la referència documental d’alguns dels llocs de les valls d’Àneu, com Jou, Berrós, Burgo, Cerbi o Santa Maria d’Àneu. Tots, igual que Dorve, Unarre i el seu terme i Escaló, formaven part de les possessions dels comtes de Pallars Sobirà i, posteriorment, dels ducs de Cardona i els ducs de Medinaceli, fins a la fi de l’Antic Règim.

D’altra banda, el castell d’Escart i el monestir de Sant Pere del Burgal depenien directament de l’abadia de Gerri de la Sal, mentre que el petit nucli d’Estaron, geogràficament fora de la vall, era sota la jurisdicció de la parròquia d’Aidí (actual municipi de Llavorsí).

L’actual terme es va formar el 1971, a partir de la fusió dels municipis de Jou, Unarre i Escaló. Aleshores la capitalitat es va desplaçar a la Guingueta, situada a peu de carretera.

El referent arquitectònic de la Guingueta d’Àneu es correspon amb el centre espiritual de tota la vall d’Àneu, és a dir, el santuari de Santa Maria d’Àneu, prop del nucli d’Escalarre.

Es tracta d’un antic monestir benedictí, documentat ja al segle IX, que actualment conserva l’absis central de la primitiva església. S’hi van trobar unes importants pintures murals que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. De l’interior cal remarcar la marededéu romànica i la pila d’aigua beneita.

L’altre gran edifici religiós del municipi és l’antic monestir de Sant Pere del Burgal (segle IX), als afores d’Escaló. Conserva l’església romànica i part de la muralla que l’encerclava, i permet fer-se una idea de la resta de dependències monàstiques. Forma part de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. L’absis mostra la reproducció d’unes pintures murals romàniques, l’original de les quals es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

El clos medieval del nucli d’Escaló és el millor exemple d’arquitectura civil d’època medieval del municipi. L’herència com a baluard defensiu a l’entrada de les valls d’Àneu ha conservat íntegrament una gran torre assentada damunt la roca mateixa, anomenada el Castell. A més, hi ha un tram de porxos de pedra força evocadors.

Finalment, cal destacar l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, adossada a un penyal de manera dramàtica, al nucli d’Escart. Es tracta d’un antic santuari romànic amb portal d’arc rodó i un petit campanar d’espadanya.

La pesca i l'excursionisme són dues de les activitats més esteses entre els visitants de la Guingueta d'Àneu. Els pescadors tenen un indret ideal per a la pràctica de la seva activitat en les prop de trenta hectàrees de l'embassament de la Torrassa. La Societat de Pesca la Guingueta-Espot n'expedeix els permisos.

Pel que fa a l'excursionisme, bona part del municipi està inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu, i els seus paratges protegits són un recurs immillorable per a rutes i excursions. Grans cims com el Mont-roig (2.847 metres), el Ventolau (2.843 metres), el Campirme (2.633 metres) o el pic de Pilàs (2.653 metres) són destí de rutes d'alpinisme o muntanyisme.

Llacs pirinencs com els Tres Estanys, l'estany de la Gola o el de Buixasse, entre d'altres, ofereixen paratges fabulosos, així com els boscos i prats que conformen el paisatge local.

També els tradicionals camins entre els nuclis i pobles del terme municipal són avui dia escenari de rutes senderistes. Cal destacar-ne el GR-11, o sender transpirinenc, que arriba des de la vall de Cardós i travessa el municipi de llevant a ponent passant pels nuclis de Dorve, la Guingueta i Jou, abans d'endinsar-se al terme d'Espot.

- El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu.

- Les restes del castell de València, al municipi d’Alt Àneu.

- Llavorsí.

- Les estacions d’esquí alpí d’Espot Esquí i de Baqueira Beret.