Valls de Valira, les

Guia de Municipis

Les Valls de Valira és un municipi de relleus accidentats on hi ha les muntanyes més altes de l’Alt Urgell, a la frontera amb Andorra. A les valls descansen els pobles, que guarden històries de bandolers i el patrimoni cultural de les esglésies, l’arquitectura de les cases i els costums de la gent que les habita.

Els amants de l’excursionisme hi troben tota mena de possibilitats per gaudir de la natura gràcies als tradicionals camins que recorren aquestes contrades. Pel que fa als llocs d’interès, les esglésies de Sant Serni de Tavèrnoles i Sant Martí d’Ars són dos bons exemples d’arquitectura romànica.

Imprescindibles

- Visitar l’església romànica de Sant Serni de Tavèrnoles.
- Veure el campanar de Sant Martí d'Ars.
- Fer una ruta pels camins de muntanya.
- Practicar esports d’aventura.

Suggeriments

Comarca: Alt Urgell
Província: Lleida
Localitat: Anserall, Arcavell, Arduix, Argolell, Baixos de Calbinyà, Barri de Sant Antoni, Barri de Sant Pere, Bordes de Civís, Calbinyà, Estelareny, Ferrera dels Llops, Farga de Moles, la, Sant Joan Fumat, Bescaran , Os de Civís , Ars, Asnurri, Civís
Extensió: 171
Habitants: 948

Situació geogràfica

Les Valls de Valira és un municipi pirinenc de l’Alt Urgell que s’estén a banda i banda de la vall de la Valira, al límit amb Andorra i el Pallars Sobirà (al nordoest de Barcelona). És drenat per la Valira i els seus afluents (com el riu de Civís), a banda del riu de Bescaran, afluents del Segre. El municipi té importants pics al seu terme, com ara el pic de Salòria, amb 2.789 metres d’alçària.

Clima

El clima és mediterrani transformat per la muntanya. Les precipitacions són escasses, tot i que augmenten amb l’altitud. El mínim de pluges es produeix a l’hivern. És un clima sec, fred a l’hivern i força calorós a l’estiu.

Activitats econòmiques

A part de l’activitat turística (turisme rural) lligada a la Seu d’Urgell i el Principat d’Andorra, l’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, i l’explotació del bosc. El municipi també produeix energia elèctrica.

Història

L’actual terme sorgeix el 1970 de la unió de diversos municipis. El punt en comú de tot aquest territori va ser la jurisdicció del bisbat de la Seu fins a la fi de l’antic règim.

El cap del terme és el nucli d’Anserall (topònim d’origen basc). La senyoria i la jurisdicció sobre aquesta població va correspondre a l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a uns 300 metres al nord, que podria tenir un origen visigòtic. Aquest cenobi va viure un període de màxima esplendor entre els segles XI i XIII, quan les seves possessions es trobaven al Berguedà, Andorra, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, Girona, la Ribagorça i fins a Aragó i Castella. Durant aquesta època, Tavèrnoles va fundar els priorats berguedans de Sant Salvador de la Vedella i Sant Pere de Casserres, a més de nombrosíssimes esglésies i petits monestirs. La decadència, iniciada al segle XIV, va conduir fins a la seva secularització el 1592.

Tant Ars com Civís, dos termes importants del municipi, van experimentar una evolució paral·lela. Es troben documentats des de l’acta de consagració de la catedral de la Seu, el 839. Els seus castells van pertànyer a la família de terratinents Caboet, sota el feu del bisbat d’Urgell, com a mínim des del segle XII. Posteriorment s’integren al vescomtat de Castellbò.

Bescaran i Arcavell (topònims preromans) també apareixen a l’acta de consagració de la catedral de la Seu, el 839. La vila de Bescaran va ser donada pel comte d’Urgell al bisbat durant el segle X. El castell va ser destruït al segle XIII per Arnau de Castellbò, en la seva disputa contra la mitra urgellesa.

Mentrestant, Arcavell, que també va ser cedit pels comtes d’Urgell al bisbat de la Seu en dues etapes (la vila al segle X i el castell al segle XII), va patir una gran inseguretat per la ubicació fronterera amb Andorra. Al segle XVI va patir atacs dels hugonots i bandolers, va ser destruït pels francesos el 1537 i, posteriorment, ocupat pels luterans el 1591.

Què veure-hi

Passejant per Anserall trobareu l’església romànica de Sant Serni de Tavèrnoles, un antic convent benedictí declarat Monument d’Interès Historicoartístic que bé mereix una visita.

També val la pena de veure el campanar rodó de l’església de Sant Martí d'Ars, així com el de Sant Martí de Bescaran i l’església de Sant Pere, a Os de Civís, entre d’altres peces romàniques que hi ha al municipi.

Al poble d’Ars hi ha les restes d’un castell, que es coneixen amb el nom de la Seca. També es pot visitar el Museu del Pagès a Cal Serni de Calbinyà, on es mostren totes les facetes del treball del camp i la manera de viure a les masies.

A la pedrera de Cal Cotet, a la Farga de Moles, es pot veure com es talla la pedra amb mètodes artesanals. A la vila de Bescaran hi ha una exposició permanent de ceràmica i escultura, i també es pot visitar el taller dels artistes, amb concertació prèvia.

A la tardor, al costat de la carretera, es poden comprar bolets als venedors de les parades ambulants.

Què fer-hi

L’espectacular entorn natural que ocupa quasi la totalitat del territori de les Valls de Valira és un escenari ideal per practicar-hi nombroses activitats de turisme actiu.

Per a excursionistes experimentats, el terme ofereix molt bones possibilitats, com el camí circular que surt de Bescaran passa per l’Ingla i el coll de Jovell –on es pot veure un dolmen– i segueix pel barranc de Riguer i el pla de Sorri, abans de tornar de nou a Bescaran.

Prop de la Farga de Moles hi ha un camí que va fins a Argolell i Arduix, i un altre cap a Sant Joan Fumat i Farrera dels Llops. Al passeig d’Anserall es pot fer una ruta fàcil amb bicicleta que passa pel castell i el rec dels Quatre Pobles.

Al poble d’Os de Civís es poden practicar esports d’aventura enmig de les impressionants muntanyes que l’envolten. A la tardor, els boletaires poden anar a la recerca de bolets als boscos de la zona.