Talarn

Guia de Municipis

A Talarn es poden contemplar els grans casalots del segle XVII enmig d'uns carrers que transporten a èpoques passades. És una terra d'interior on es pot gaudir de l'aigua de rius i embassaments, que conviden a fer-ne ús.

El nucli històric i l'església romànica de Sant Martí són els elements arquitectònics més destacables del municipi. Des del punt de vista de l'entorn natural, cal remarcar el pantà de Sant Antoni i la serra de Costa Ampla.

Imprescindibles

- Practicar esports nàutics a l’embassament de Sant Antoni.
- Passejar pel nucli antic de Talarn.
- Visitar l’església romànica de Sant Martí.
- Gaudir de la gastronomia.

Suggeriments

Comarca: Pallars Jussà
Província: Lleida
Localitat: Castilló d'Encús, Central Fecsa-Nerets, Nerets, Susterris, Talarn
Extensió: 28
Habitants: 564

Situació geogràfica

El municipi de Talarn se situa al nordoest de Barcelona i al nordest de Lleida. S’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa i ocupa part de la conca mitjana, a cavall dels cims del Pirineu i de la serra prepirinenca del Montsec. Els contraforts de la serra de Gurp constitueixen un excel·lent mirador fins a la conca de Tremp, força pròxima.

Clima

El clima de Talarn és clarament mediterrani, amb influències continentals i de muntanya mitjana. Els estius són suaus i els hiverns, amb temperatures baixes. És una de les zones on la diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern és més patent. Les pluges a la primavera i les precipitacions de neu a la tardor i a l’hivern són constants en aquestes terres, que conserven una vegetació humida.

Activitats econòmiques

La producció d’energia elèctrica marca l’estructura econòmica municipal amb el pantà de Sant Antoni.

No obstant això, l’agricultura de secà —cereals, vinya, oliveres, llegums i farratge— també hi té produccions representatives. Hi ha cria intensiva de bestiar en granges modernes de porcs, vaques i aviram.

El sector de serveis també és un factor important per a la seva economia.

Història

El topònim de Talarn té un origen celta, relacionat amb la fortificació que aquell poble va aixecar al segle VI a.C. amb el nom de Talarno. Posteriorment, la vila va créixer a recer del castell, dalt d’un turó.

L’indret és mencionat oficialment per primer cop el 1060, en el document de cessió del territori de Tremp, aleshores pertanyent al castell de Talarn, per part del comte de Pallars a la mitra d’Urgell per a la construcció de la col·legiata de Santa Maria.

Talarn va ser una de les poblacions més importants de la comarca durant l’edat mitjana. El rei li va atorgar dret a celebrar fira i mercat el 1370, i el 1453 es convertí en la capital de la sotsvegueria del Pallars.

Durant els segles XVII i XVIII, la noblesa pren Talarn com a vila de residència habitual, cosa que queda reflectida en l’arquitectura.

Què veure-hi

El nucli antic de Talarn conserva l'estructura del segle XVII, amb carrers estrets i una plaça Major porxada. S'hi poden contemplar diversos casalots de l'antiga noblesa, entre el quals destaca la casa del baró d'Eroles. També s'han mantingut dues torres de l'antiga muralla.

L'església romànica de Sant Martí està documentada del segle XI, però actualment és visible la reconstrucció que se'n va fer al segle XVII. L'altar i el retaule barroc original van ser destruïts durant la Guerra Civil i l'actual altar i el presbiteri són del 1971. A l'interior es conserva un magnífic orgue barroc del segle XVIII.

Què fer-hi

Per la seva extensió, l’embassament de Sant Antoni ocupa diversos termes municipals, un dels quals és Talarn, a l’extrem sud. Aquest espai s’ha convertit en un lloc idoni per a la pràctica d’esports nàutics com el piragüisme, l’esquí aquàtic o les activitats de vela.

A l’estiu, a la vila de Talarn es celebren concerts d’orgue amb actuacions de músics de prestigi d’arreu del món, que permeten gaudir d’aquest art cada cop més escàs.

Al municipi es té especial cura de l’oferta gastronòmica, cosa que el fa molt recomanable per endinsar-se en el coneixement dels plats típics de la zona.