Sant Llorenç de Morunys

Està situat als Prepirineus, a la zona muntanyosa del Solsonès, al centre de la vall del Lord. Serres de considerable alçada envolten el municipi, destaca la serra del Port del Comte, al nord i les serres del Verd i de Busa. L´estret de Vall-llonga és la connexió natural amb el sud i el pantà de Llosa de Cavall. El tossal de Vall-llonga, amb 1.241 metres, és la cota màxima d’aquest petit municipi de la Catalunya interior, al nord-oest de Barcelona. Al terme vessen diversos torrents que desguassen al riu Cardener.

El clima de Sant Llorenç de Morunys és mediterrani humit i força variable; amb marcada continentalitat i de muntanya, on es poden assolir temperatures extremes. Les precipitacions poden ser força irregulars a l’agost, el mes que acostuma a ser més plujós. A l’hivern són normals les glaçades i nevades a les cotes altes.

Els serveis destinats al turisme residencial són el sector més destacable de l´economia muncipal.

Hi destaca també l’agricultura de secà, bàsicament el blat, l’alfals i el farratge, i la ramaderia bovina i porcina. A més, en el sector industrial, hi ha serradores de fusta i producció d’embotits i productes làctics.

Sant Llorenç de Morunys compta amb una història mil·lenària vinculada a les lluites territorials entre diversos comtes i, sobretot, a la vida del monestir de Sant Llorenç.

L’origen de la població es remunta a una primitiva església i una casa on residien diversos monjos sota regles canonicals visigòtiques. Durant el segle X, en el marc de la campanya de repoblament de la zona, es va dotar de terres l’església. El 989 el comte Ermengol d’Urgell va cedir-li tot el territori de la vall de Lord Sobirà i la parròquia de Posada.

Al segle XI Sant Llorenç va quedar unit al monestir de Tavèrnoles com a priorat, per iniciativa del bisbe Ermengol i la comtessa Ermessenda. El priorat de Sant Llorenç va dependre de Tavèrnoles fins al segle XIII, amb l’excepció de petits períodes en què va estar unit al monestir de Tresponts i al de Ripoll.

L’any 1297, el vescomte de Cardona Ramon Folc VI va proposar un canvi en la situació, que contemplava la creació d’una vila closa al costat del monestir, amb la jurisdicció compartida entre Sant Llorenç i els Cardona. El monestir de Sant Llorenç va prosperar gràcies al desenvolupament de la vila. Unit sempre a Tavèrnoles, Sant Llorenç va mantenir-se fins al 1592, quan va ser secularitzat pel papa Climent VIII.

La prosperitat de la nova vila de Sant Llorenç de Morunys va ser garantida durant segles per la fabricació de draps de llana o piteus. Aquesta activitat hauria començat durant el segle XIV i s’hauria perllongat fins a finals del segle XIX.

La vila va convertir-se en centre d’una de les batllies del vescomtat de Cardona, que després esdevindria comtat i ducat. El condomini de la família vescomtal, amb la secularització de Sant Llorenç, va haver de ser compartit amb la Seu de Solsona.

Després del trasbals de la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, la vila va patir un dels pitjors episodis de la seva història. L’any 1823, en el marc d’una revolta antiliberal, l’exèrcit liberal dirigit per Antoine Rotten va arribar a Sant Llorenç del Munt i va saquejar i incendiar la vila.

La població va ressorgir amb rapidesa i va participar també en les guerres carlines. Va ser un dels baluards de les tropes de Tristany i del Ros d’Eroles, i fou també la base de Cabrera i el seu estat major durant la Segona Guerra Carlina (1849).

La visita pot iniciar-se amb un passeig pel centre de la vila, on encara es conserva el clos d’estructura medieval (de planta pentagonal i irregular) i restes de les antigues muralles. Per qualsevol dels cinc antics portals surten carrers estrets que ens porten a placetes interiors.

Pel carrer Major, que va a parar a un altre portal interior, s’arriba a l’església romànica de Sant Llorenç, construïda on inicialment hi havia l’antic monestir, del qual sorgí la vila.

Per un passadís elevat l’església connecta amb la casa de la Mare de Déu, que acull el Museu de la Vall de Lord. A prop hi ha la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Un altre element d’interès és el pont de Vall-llonga.

Pels voltants del poble hi ha un bon grapat d’esglesioles, moltes romàniques, que val la pena visitar. Destaquen Santa Creu d’Ollers (segle XI), Sant Lleïr i el santuari de Lord.

A l'hivern Sant Llorenç és un bon lloc per esquiar. A la tardor, per collir bolets. I a la primavera i estiu, per seguir les rutes marcades a peu, amb bicicleta de muntanya o amb vehicle tot terreny. El municipi es troba al peu de la serra del Port del Compte i una bona opció és gaudir de les pistes d'esquí homònimes.

Una d'aquestes rutes passa per l'església romànica de Santa Creu d'Ollers i arriba fins a la collada de la Creu, on hi ha una esplèndida panoràmica. Una altra porta fins a la serra del Verd. I una tercera ens mena a la mola del Nord, un turó de roca conglomerada de més de mil metres que rep el visitant amb un canó que commemora les primeres guerres carlines (1833-1840) i té al cim el santuari de Lord.

També es pot gaudir del seu entorn amb activitats i rutes en bicicleta, com les que ofereix el centre de BTT Solsonès - Vall de Lord.

A Sant Llorenç té renom l'embotit i la pastisseria, on destaquen les coques, els pastissos o les bales de trabuc, uns grans confits d'ametlles torrats al forn.