Sant Guim de Freixenet

Guia de Municipis

Sant Guim de Freixenet va viure el seu moment d’esplendor a principis del segle XX. El poble va sorgir al voltant de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida. Conegut també amb el nom de Sant Guim de l'Estació, el 1936 va prendre la capital a Freixenet de Segarra, que va donar nom al municipi. Expliquen que Sant Guim va ser el primer poble de la província a projectar cinema.

D’aquella època és també l’impressionant Celler Cooperatiu, aixecat el 1920, l'edifici més interessant del poble i bon reflex d’aquell important passat.

Actualment l’economia del municipi es basa en el conreu d'ordi, blat, llegums, colza i algun ametller. La ramaderia té un paper força important, sobretot les granges avícoles i porcines, cosa que ha propiciat l'aparició d'empreses.

A més del poble de Sant Guim de Freixenet, el municipi està format per Sant Guim de la Rabassa o Sant Guim el Vell, la Rabassa, Freixenet de Segarra, la Tallada, Sant Domí, el Castell de Santa Maria i els petits nuclis d’Altadill, Amorós, Melió i Palamós.



Imprescindibles

- Passejar-se per la Fira de l’Ou i tastar algun dels plats fets amb aquest producte tan típic i abundant en aquesta terra.

- Arribar-se a la Rabassa i descobrir l’encant de l’entorn que l’envolta.

- Visitar el Celler Cooperatiu, que mostra elements d’arrel gaudiniana (1920).



Suggeriments

  • Comarca: Segarra
  • Província: Lleida
  • Localitat: Altadill, Amorós, Castell de Santa Maria, el, Freixenet de Segarra, Rabassa, la, Tallada, la, Melió, Palamós, Sant Domí, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Rabassa
  • Extensió: 25
  • Habitants: 1104

Situació geogràfica

Es troba en la part oriental de la Segarra, limitant amb la de l’Anoia, al planell entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió.

Clima

El clima és mediterrani amb influència continental, amb baixes temperatures a l’hivern i moderades a l’estiu. Les precipitacions són escasses amb una considerable sequera a l’estiu. És un clima adequat per a les persones que pateixen afeccions respiratòries.

Activitats econòmiques

Hi ha conreus de secà (ordi, blat, llegums, farratge i ametllers), aviram i ramaderia porcina.

Disposa de petites indústries de producció de pinsos, una fàbrica de filferro que proveeix el mercat nacional i l’estranger, una de materials de construcció i tallers mecànics. També hi ha terreny forestal que s’aprofita per treure’n fusta i per a la caça.

Història

L’origen del poble és relativament recent. La construcció de l’estació de ferrocarril va fer néixer els primers barris: el del Mig i el de Dalt. Molts pagesos s’afanyaren a obrir-hi botigues i magatzems. El 1862 va començar a passar el tren per aquest terme i el 1895 es construí l’estació al lloc on és ara, al terme de Sant Domí. El 1900 aquesta agrupació ja tenia onze edificis.

Després de les primeres construccions s’anaren edificant cases en una filera paral·lela a la via (1935). Cap als seixanta es van fer uns nous plans d’urbanització i es van alçar nous habitatges en una petita zona residencial i altres edificis.

Què veure-hi

Alguns pobles que formen part d’aquest terme municipal ofereixen al visitant racons amb interès. Així, Amorós és una agrupació de cases amb una torre a l'interior i la capella medieval dedicada a sant Cosme i sant Damià.

Al capdamunt del torrent de Briançó s'agrupa la Rabassa, poblet de cases molt antigues. Hi ha una mica de bosc i ametllers als costers i al centre no hi manca el carreró cobert i una esglesiola romànica, dedicada a sant Cristòfol.

Al segle XVII va ser renovada l'estructura de Sant Guim de la Rabassa, quan els jesuïtes adquiriren la casa senyorial i l'eixamplaren per fer-hi una residència. Al costat hi van edificar una gran església barroca amb un pòrtic espaiós, però de façana austera.

El poble i la parròquia de la Tallada es troba situat a l'extrem meridional del terme municipal. Està format per un carreró i algunes masies. Del castell de la Tallada, que és al punt més alt, resta una casa que té uns murs primitius, prop de la carretera de Calaf. L'església de Sant Martí conserva l'orientació primitiva, si bé ha estat totalment reformada i engrandida segons l'estil neoclàssic.

Però potser el més destacat és el Celler Cooperatiu, aixecat per Cèsar Martinell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i un dels edificis més característics de la població.

Què fer-hi

Els santguimencs i els visitants d’aquests paratges tenen una cita inexcusable en l’original Fira de l’Ou, que des de 1996 se celebra a principis de juny. Es tracta d’una mostra de productes artesans (sobretot d'alimentació) i, també, d’una mostra d'ous. La gran quantitat de granges converteixen Sant Guim de Freixenet en una de les poblacions amb més producció d’ous de tot Catalunya.

Durant la festa s’organitzen molts actes per a tota la família i es reparteixen més de vint mil ous entre tots els assistents.

Sant Guim de Freixenet també ofereix un circuit de bicicleta de muntanya, el primer que és permanent a Catalunya. Disposa de tres recorreguts, un de 7,5 quilòmetres, un segon d'11 quilòmetres i un tercer de 29 quilòmetres. La ruta recorre tot el municipi i passa pel costat de cada nucli agregat.

Pel que fa a la gastronomia, a més dels ous, destaca la qualitat del pa i, especialment, del pa de pessic.

Voltants

- Cervera.

- La vila closa medieval, a les Oluges.

- Montfalcó Murallat.

- Sant Ramon.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Sant Guim de Freixenet
  • Sant Guim de Freixenet

  • Terres de Lleida

  • Sant Guim de Freixenet
  • Sant Guim de Freixenet

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya