Salàs de Pallars

Salàs de Pallars s’emplaça a la Conca de Tremp, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, just on es forma el pantà de Sant Antoni. Un sector del terme s'allarga cap a l'oest pels vessants meridionals de la serra de Lleràs, seguint la vall de la Fontfreda, amb el Roca Lleuda, de 1.581 metres, com a cim destacat. El poble de Salàs es troba al pla situat darrere de la roca Tosa, 776 metres.

L'agricultura és l’activitat econòmica més important del municipi. A Salàs es conreen principalment cereals, oliveres i farratge. A la resta de camps conreables s’hi troben arbres fruiters, patates i vinya. La ramaderia ovina i porcina complementen les tasques agrícoles.

Pel que fa a la indústria, hi ha serradores de fusta i s’aprofiten les argiles per fabricar rajoles i teules.

El primer cop que el castell de Salàs apareix documentat és l’any 840. La fortificació va adquirir una gran importància a l’edat mitjana, primer dins el comtat de Pallars i, a partir de 1055, dins el de Pallars Sobirà.

Diversos episodis d’importància política van tenir lloc a Salàs als segles següents, gràcies a l’estratègica situació avançada dins el comtat de Pallars Sobirà. Fins i tot hi devien residir sovint els comtes, que hi van firmar diversos documents.

Arran de les batalles contra els reis Joan II i Ferran II, la vila i el castell van caure davant les tropes dels Cardona (1484). A partir d’aleshores, el territori va estar sota la jurisdicció del nou marquès de Pallars, títol que al segle XVII va passar als ducs de Medinaceli fins a la fi de l’antic règim.

El poble de Salàs manté gairebé intacta l’estructura de vila closa. La plaça del Mercat conserva uns esplèndids porxos i els seus carrerons estrets mantenen tot l’aire medieval. També és possible admirar els portals d’accés a l’antic recinte emmurallat i quatre de les sis torres que l’envoltaven.

Com a curiositat arquitectònica, se sap que la majoria de les cases antigues que es conserven a Salàs estaven connectades a través dels cellers, la qual cosa va facilitar els desplaçaments i amagatalls en temps de guerra.

Als afores de la vila es troba l’ermita de Sant Pere Màrtir, enmig d’un paisatge espectacular. De tota manera, l’edifici romànic més emblemàtic és l’església de Santa Bàrbara de Sensui (segle XI), d’una sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya.

Des de fa 600 anys i fins a la dècada de 1960, Salàs de Pallars celebrava una de les fires de bestiar de peu rodó més importants de la Península, que congregava ramaders d’arreu per comprar mules. Com a memòria d’aquell temps, avui queden les eres amb porxos, on al novembre se celebra la Diada de Rememoració de la Fira de Salàs, que té al cavall com a protagonista, amb demostracions de doma i exhibicions de valuosos exemplars.

L’entorn natural del municipi ofereix grans possibilitats per als amants del senderisme. Hi sovintegen els camins que menen a boscos, fonts i petites esglésies.

A l’embassament de Sant Antoni i al del Piolet es poden practicar tota mena d’esports aquàtics. En aquest últim també hi ha una zona de bany.