El Pont de Suert

El Pont de Suert és un municipi de l'Alta Ribagorça, situat al límit amb l’Aragó i al sud de la Val d’Aran, al quadrant nord-occidental de Catalunya. El municipi és extens, ja que al 1968 hi foren annexats els nuclis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Es tracta d’un municipi pirinenc que s’estén a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre els Pirineus axials i un conjunt de serres interiors (serra Moixera, serra de Sant Martí o serra de Peranera, al nord). Les alçades de les muntanyes pròximes poden superar els 2.500 metres, com és el cas del cap dels Vedats d’Erta, amb 2.631 metres. Al nucli principal hi conflueixen les valls de Barravés, Boí, Castanesa i Viu, en un punt important de comunicacions. Al sud s’obre el pantà de les Escales.

El clima varia ostensiblement segons la topografia. Malgrat ser de tipus mediterrani, s'hi presenta molt transformat per la muntanya i la llunyania al mar. Les precipitacions són escasses, tot i que poden arribar a ser abundants a les cotes més altes i a l’hivern hi cauen en forma de neu. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern a tota la comarca. És un clima sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

A part de l’explotació hidroelèctrica hi ha indústries alimentàries, de la fusta, metal·lúrgica i tèxtil.

Les noves carreteres, per la seva banda, han estimulat el comerç i el turisme, molt lligat als esports.

La ramaderia bovina i ovina i l’explotació del sector forestal han perdut pes a l’economia.

Tot i que té vestigis antiquíssims d’història, el Pont de Suert forma part d’una de les comarques més joves de Catalunya, l’Alta Ribagorça, establerta com a tal el 1988.

Anteriorment, a inicis del segle XX i davant les disputes entre Catalunya i Aragó relatives a la seva circumscripció, es va prendre la salomònica decisió d’adscriure el vessant occidental a Osca, mentre que l’oriental romania a Catalunya.

El primer nucli de població de la zona fou el comtat de Ribagorça, datat ja al segle VIII, després que el comte Guillem de Tolosa controlés els territoris del Pallars i la Ribagorça. El primer document que hi fa referència és el que esmenta el despoblat de Suert, el 1016.

Establert com a comtat independent de la Marca Hispànica davant de la més que possible amenaça musulmana, la zona va anar canviant de mans al llarg dels anys (Navarra, Regne d’Aragó i comtat de Barcelona).

Els segles XII i XIII corresponen al període de més esplendor, del qual són senyal inequívoc els emblemàtics vestigis medievals. El pas del temps i la complicada situació geogràfica no han impedit que el municipi prosperés, per bé que mantenint-ne incòlume la personalitat i el patrimoni.

Sens dubte, un dels al·licients principals que presenta el Pont de Suert, i en general tota la comarca, és el magnífic patrimoni històric. Es tracta d’un dels conjunts arquitectònics del romànic medieval més importants i més ben conservats de tot Europa. Abasta del segle XI al XIII, i és la memòria escrita amb pedra d’esglésies, ermites, ponts, places…

Una bona part d’aquest patrimoni es troba concentrat al barri antic, amb el seu entramat de carrerons i places: la plaça Major, el palau abacial, la plaça del Mercadal, els carrers Major, Escú, d’Avall... En aquest conglomerat, d’enorme valor arquitectònic, s’hi troba també el Museu d’Art Sacre de la Ribagorça. Una mica més enllà del nucli històric hi ha el pont romànic de Castilló de Tor (segle XII), un dels més representatius del seguit de ponts que creuen el riu Noguera Ribagorçana.

Altres pobles del municipi també ofereixen extraordinaris exemples d'arquitectura romànica, com l'església de Sant Climent d'Iran, l'església de Sant Salvador i la de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo o l'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

L’entorn natural del municipi és un altre al·licient de la zona, començant pels camins de muntanya, des dels quals es pot gaudir de magnífiques vistes. Especialment recomanable és el camí de la Faiada, que va des del poble deshabitat de Montiberri fins a la muntanya de la Faiada.

Un altre indret d’interès és el Centre de Fauna. Es troba situat en una piscifactoria del municipi i des de 1995 es dedica a la divulgació i defensa de la fauna autòctona: la llúdria o el visó europeu.

Les activitats que ofereix el Pont de Suert als visitants tenen dos grans punts de referència: la tradició autòctona i els esports d’aventura. En el primer cas, es pot esmentar la Fira de la Girella, que se celebra el tercer o quart diumenge d’octubre i que és un compendi de les tradicions i del llegat cultural de la zona… La fira ret homenatge a un embotit típic pirinenc, la girella, elaborat amb arròs i carn de xai.

Els amants d’emocions més fortes tenen en el paisatge pirinenc una font gairebé inesgotable de possibilitats: el ràfting, el piragüisme (seguint el cabal del riu Noguera Ribagorçana), el senderisme, l’escalada o el descens de barrancs. Això sense oblidar la proximitat d’importants estacions d’esquí, com la de Boí-Taüll Resort o la de Baquèira-Beret, aquesta ja a la Val d’Aran.

Quant al vessant cultural, destaca la participació del Pont de Suert al cicle anual Solistes Alta Ribagorça, on diversos músics internacionals ofereixen concerts a les esglésies de la comarca durant el mes d'agost.

- Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- Pics de Besiberri.

- Centre termal de Caldes de Boí.

- Monuments megalítics de la vall de Barravés.