La Pobla de Segur

La Pobla de Segur és un municipi del Pallars Jussà, que limita amb el Pallars Sobirà, al nord-est de Lleida. Es tracta d'un municipi prepirinenc a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu Flamicell, que desguassen al pantà de Sant Antoni o de Talarn. Al nord es troba la serra de Peracalç amb els 1.478 metres d'altitud a la roca de Sant Aventí, on el riu Noguera Pallaresa obre pas al congost de Collegats, que comunica amb el Pallars Sobirà.

El clima és de muntanya. L'hivern és fred, més aviat sec, amb poques precipitacions en forma de neu; l'estiu és calorós, relativament humit. Les precipitacions es reparteixen en el decurs de l'any, amb alguns dies d'innivació.

La indústria té tradició al municipi i és, junt amb la construcció i el comerç, el principal sector econòmic: tèxtil, alimentària (farina i oli) i de la fusta, principalment.

L'agricultura és de secà: cereals, llegums, oliveres, vinya, ametllers i farratges per al bestiar oví. L'explotació del bosc era una de les feines tradicionals, com demostra l'ofici tradicional dels raiers; avui, però, és molt secundària.

L'origen de la Pobla de Segur es remunta a l'època de la reconquesta cristiana, després de la dominació sarraïna de la zona. A l'indret que actualment ocupa la vila s'aixecava el castell de Segur i tres quilòmetres al nord hi havia el petit poble de Puig de Segur, ambdós dins les possessions del comtat de Pallars.

Al segle XIII es va fundar la vila de la Pobla de Segur, i els habitants de Puig de Segur es van traslladar a l'entorn del castell. La Pobla va pertànyer al vescomtat de Vilamur, una de les jurisdiccions feudals del comtat de Pallars.

El segle XIV va comportar la consolidació de la vila, que tenia mercat propi. Aquell mateix segle, la jurisdicció de la Pobla de Segur va passar a la nissaga dels Cardona, que, emparentats posteriorment amb els ducs de Medinaceli, la van mantenir fins a la fi de l'antic règim.

Els conflictes bèl·lics van marcar el transcurs dels segles XVII (Guerra dels Segadors), XVIII (Guerra de Successió) i XIX (guerres carlines), que van provocar força danys a la Pobla de Segur. Malgrat la inestabilitat, una indústria incipient s'instal·là al municipi durant el segle XIX.

La principal activitat econòmica del segle XX van ser les obres hidroelèctriques, a partir de 1911.

El nucli antic de la Pobla de Segur conserva l'estructura de vila closa medieval. Passejant pel carrer Major i el de Llorenç es poden veure algunes cases de l'antiga noblesa, com la d'Orteu, així com dos portals de la muralla: el d'Orteu al sud i el de Parrau al nord.

La casa Mauri (1907) va ser un palauet i residència construït en estil modernista, on destaquen mosaics, vitralls i elements de ferro forjat. L'edifici, de línies rectes i que rep el sobrenom de torre Mauri, acull l'Ajuntament i l'Oficina Municipal de Turisme.

L'antic molí de Sant Josep, que recorda l'aparença d'una església romànica, va ser construït el 1905 i es va rehabilitar el 1992 com a sala d'exposicions, conferències i arxiu fotogràfic de la vila.

La parròquia de Santa Maria de Ribera (segle XVIII) barreja l'estil neoclàssic amb el barroc i conserva una imatge de la Mare de Déu que segons la llegenda es va trobar a la vora del riu.

També és recomanable apropar-se als afores de La Pobla per veure les restes de l'ermita romànica de Sant Miquel del Pui, del segle XII. Va ser la parròquia de l'originari nucli de Segur i cada maig s'hi celebra l'emblemàtic aplec de Sant Miquel.

El Museu dels Raiers, al Pont de Claverol, ens permet conèixer aquest ofici que forma part del patrimoni cultural de la zona.

A l'embassament de Sant Antoni, la superfície d'aigua dolça més gran de Catalunya, es pot practicar el piragüisme, l'esquí nàutic i la vela, i se'n pot aprendre al club nàutic ubicat a la riba.

A més, el municipi acull el Centre BTT Pallars Jussà, un equipament esportiu homologat per la Generalitat de Catalunya, al voltant del qual hi ha una extensa xarxa de rutes senyalitzades per a aquesta pràctica.

A la Pobla de Segur se celebren, el 17 de juny, les falles pirinenques, una festa tradicional on els joves baixen de la muntanya fins al poble amb torxes. En arribar són rebuts amb coca i vi i es fan ofrenes de flors a la Mare de Déu de la Ribera. La festa segueix amb ball de sardanes, gegants i capgrossos i música d'havaneres.

És molt aconsellable, també, no perdre's la Diada dels Raiers, que té lloc al juliol, on és possible tornar a veure la tradicional construcció de rais de troncs i com baixen pel riu.

Hi ha diverses àrees recreatives a l'entrada i sortida de l'espectacular congost de Collegats, on a més de taules, bancs i fonts es pot gaudir de les escultures de Rufino Mesa en homenatge als raiers. El congost de Collegats, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, disposa també de nombroses parets on practicar l'escalada.

Al juny, la Fira Promopallars exposa productes autòctons de la població i de les comarques properes. Mentre que a principis de desembre els amants dels els esports d'hivern tenen una cita amb Firaskí.

- La basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a Tremp.
- La balma de les Ovelles, a Tremp.
- El nucli antic de Talarn.
- La vila closa de Salàs de Pallars.
- L'espeleologia a la cova de les Llenes, a Conca de Dalt.