Oliana

Oliana és un municipi de l'Alt Urgell limítrof amb el Solsonès, al nord-oest de Barcelona i nord-est de Lleida. El municipi s’estén des del congost dels Esplovins fins a la serra d’Oliana, als Prepirineus. El pas de la Garanta, quan travessa el Segre, les serres de Turp i d'Aubenç, constitueix un límit físic entre el prepirinenc Alt Urgell i les riberes meridionals d'Organyà i de Nargó, i el Segre mitjà que comença amb la ribera d’Oliana i la de Bassella, ja dins la depressió Central. Comparteix amb els municipis veïns de Peramola i Coll de Nargó, l’embassament d’Oliana. El Cogulló de Turp és el punt més elevat del municipi, amb 1.620 metres d’alçada.

El clima és del tipus mediterrani, modificat per la proximitat de la muntanya. És clima plenament de muntanya, sobretot al nord i sud-oest del terme. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes de les muntanyes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern. És un clima sec i fred a l'hivern; fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu; calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

L'activitat agrícola més important del municipi és el conreu de tubercles (patates i naps), que es complementa amb els cereals i alfals. La ramaderia (vaques, ovelles, cabres, porcs, aviram) i l’aprofitament dels boscos són complements del sector primari.

La indústria és de fabricació d’electrodomèstics, de la fusta, producció hidroelèctrica...

El turisme és una activitat que ha esdevingut un important motor per a l’economia del municipi.

La profusió de rius, utilitzats com a via de comunicació i provisió d’aigua, van fer possible que les valls d’Oliana fossin habitades des de la prehistòria. Més tard els romans es van establir al voltant de l’antic castell, gènesi de la població medieval.

La primera referència documental del castell d’Oliana prové de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. El terme estava integrat al comtat d’Urgell, però les vicissituds medievals van fer que es dividís i canviés contínuament de mans fins al segle XV. Va ser el 1470 quan la catedral d’Urgell va completar-ne la possessió, que va mantenir fins a l’extinció de l’antic règim.

Els conflictes bèl·lics no van passar de llarg d’Oliana, que es va veure afectada per la Guerra dels Segadors, la Guerra del Francès i la Primera Guerra Carlina.

Vila closa durant l’edat mitjana, Oliana encara conserva el traçat medieval, amb carrers estrets i les restes d’un portal. Al peu de la roca de les Hores es troben les ruïnes del castell d’Oliana i l’església de Sant Andreu del Castell, amb elements de tres èpoques diferents, que va ser refeta i consagrada pel bisbe d’Urgell el 1037.

L’antic convent dels escolapis, d’època barroca, encara guarda a la seva capella la imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, patrona d’Oliana.

Potser el més curiós del municipi és l’antic pou de gel, on s’emmagatzemava el glaç que s’obtenia de l’aigua gelada a les basses exteriors i que es comercialitzava i, fins i tot, s’exportava. Actualment es pot visitar accedint-hi per un túnel, on hi ha una exposició permanent sobre pous de gel; l’accés originari era molt estret i en forma de ziga-zaga.

A la plaça dels Lledoners, al nucli antic, es pot gaudir d’una bona panoràmica d’un territori que els excursionistes poden recórrer amb diversos itineraris, com els vells camins de la serra d’Oliana (els colls del Barrer, del Lloer –sobre la font de la Salut– o de les Guixeres).

Per Tots Sants s’organitza una fira als carrers i places de la vila on es troben artesans, ramaders i marxants de diversos sectors.

- La baixada dels raiers, a Coll de Nargó.

- L’església de Sant Climent, a Coll de Nargó.

- Els Pontarrons, a Organyà.

- La ruta del romànic de Perpinyà a Bassella.

- L’estació d’esquí Tuixén-Lavansa, a Josa i Tuixén.

- El Parc Natural del Cadí-Moixeró.

- El Museu de les Trementinaires, a Tuixén.