Llavorsí

El clima de Llavorsí és mediterrani d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec, amb poques precipitacions en forma de neu, seguit d’un estiu calorós i relativament humit que comença a final de maig. Cap al nord s’accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l’any, amb alguns dies d’innivació.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, gràcies al fet que la vila es troba en un punt estratègic en les comunicacions de l’Alt Pallars (valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i coma de Burg) amb Sort.

Tradicionalment, havia estat un centre metal·lúrgic.

Els diversos nuclis que actualment formen part del municipi van tenir unes vicissituds feudals diferents. El cap del terme, Llavorsí, juntament amb el desaparegut castell de Gilareny i el poble d’Aidí, pertanyien als comtes de Pallars. Llavorsí és esmentat per primer cop l’any 1163, mentre que el castell de Gilareny es troba documentat ja el 1076 i va ser un element defensiu estratègic, a l’entrada de les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera. Aquests territoris van passar posteriorment als nous marquesos de Pallars, ducs de Cardona, i per via hereditària als ducs de Medinaceli fins a la fi de l’Antic Règim.

Arestui, Baiasca i Biuse van estar, des del segle XIII, sota la jurisdicció de vescomtat de Castellbò. A partir del primer terç del segle XV, van passar als dominis dels Foix-Castellbò sota el quarter de Rialp. L’any 1548, la Corona va recuperar tots els territoris de l’antic vescomtat, i aquests pobles van quedar sota control directe dels reis.

Montenartró és el nucli més antigament documentat del municipi, ja que apareix a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. Juntament amb Romadriu van formar part del vescomtat de Vilamur, una de les jurisdiccions dels comtes de Pallars Jussà. Romadriu, però, va esdevenir propietat de la Corona.

Sant Romà de Tavèrnoles va pertànyer al poderós monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El 1592, amb l’extinció del cenobi alturgellenc, va passar a domini de la Seu d’Urgell.

L’arquitectura tradicional pirinenca, amb les cases de pedra i cobertes per teulades de pissarra, és el principal atractiu dels pobles del municipi. Entre els edificis més destacats, cal remarcar els nombrosos temples romànics.

Al nucli de Llavorsí cal fixar-se en l’església de Santa Anna, característica de la vall. Compta amb una sola nau i campanar de torre de base quadrada amb el cos vuitavat i coberta piramidal.

La vall de Baiasca concentra dues esglésies d’interès. Sant Serni de Baiasca és un petit temple d’origen romànic força modificat, amb un absis de dos pisos, amb arcuacions llombardes a dos nivells. A l’interior (visitable amb concertació prèvia) conserva un dels pocs exemples de pintures murals dels Pirineus, concretament a l’absis; també s’hi pot veure el retaule barroc.

D’altra banda, la petita ermita de Sant Jaume d’Arestui, amb planta d’una sola nau i absis rectangular, es troba situada a 1.500 metres d’alçada i ofereix unes vistes impressionants de les muntanyes del voltant.

També a la riba dreta de la Noguera Pallaresa s’aixeca l’antic poble de Sant Romà de Tavèrnoles, prop del qual hi ha les escasses restes del monestir de Sant Pere de Vellanega. Es tracta d’una antiga abadia benedictina documentada des de l’any 969 i que va patir una llarga decadència fins al segle XIV, sota el control del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.

A l’altra banda del riu, cal tenir en compte l’ermita de la Mare de Déu de Biuse, un petitíssim santuari situat majestuosament a 1.250 metres d’alçada.

Les empreses de ràfting i altres esports d’aventura que s’han anat instal·lant a Llavorsí a partir de finals de la dècada de 1980 han acabat donant una nova personalitat al poble. La població és avui dia la capital catalana dels esports d’aventura, a partir de les immillorables condicions que presenta el tram de la Noguera Pallaresa que passa pel poble i arriba fins a Sort.

Avui dia, a Llavorsí es poden contractar activitats d’aigües braves com el mateix ràfting, el caiac d’aigües braves o l’hidrotrineu, així com altres activitats de muntanya com el descens de barrancs, el salt de pont, l’escalada, el senderisme i les rutes a cavall, amb vehicle tot terreny, quads o bicicleta de muntanya, entre altres opcions.

L’emplaçament del centre d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu a Llavorsí en reconeix l’estratègica situació com a porta d’entrada cap a les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera.

El terme compta amb indrets naturals de gran bellesa. Així, la vall de Baiasca, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, està envoltada per muntanyes de més de dos mil metres, com el cap de Campmaior (2.044 metres), el tossal de Riuposa (2.064 metres), el Piflorit (2.082 metres) o el tossal de Fontfreda (2.035 metres). A l’esquerra de la Noguera Pallaresa s’estén la vall de Romadriu, solcada pel riu de Santa Magdalena. Les excursions possibles són innombrables en aquests espais.

Finalment, la pesca de la truita també té una gran quantitat d’adeptes al municipi. La Societat de Pesca Llavorsí gestiona els permisos als rius Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós, Baiasca i Santa Magdalena.

- Les estacions d’esquí alpí de Tavascan, Espot Esquí i Port-Ainé.

- L’estació d’esquí de fons de Virós-Vallferrera, a Alins.

- El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- Sort.

- L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu.

- Les restes del castell de València, al municipi d’Alt Àneu.

- L’església de Santa Maria d’Àneu i Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d’Àneu.

- El monestir de Santa Maria de Gerri i les salines, a Gerri de la Sal.