Guissona

Guissona és un municipi de la comarca de la Segarra situat al centre de la plana homònima. Aquesta s’estén entre els vessants poc pronunciats del riu Llobregós i el Sió, de 460 a 560 metres d’altitud respectivament, i engloba els municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.

El clima de la Segarra és mediterrani de terra baixa amb tendència continental; presenta temperatures baixes a l’hivern i moderades a l’estiu. Les precipitacions són escasses, i per això a l’estiu acostuma a haver-hi una sequera important, accentuada per la nul·la entrada de vents humits a la comarca. La primavera és l’època de l’any en què hi plou més. Les boires hi són freqüents de l’octubre a l’abril.

Els primers pobladors de Guissona s'estableixen entre el bronze final i la primera edat del ferro, cap a l'any 800 a.C. aproximadament. Aixequen un petit poblat al costat d'un punt d'aigua que ocupa el que avui són les fonts i la plaça del Vell Pla.

Al segle II aC i principis del segle I aC es funda la ciutat romana de Iesso. Perfectament organitzada i estructurada, té una perduració molt llarga, ja que arriba fins al segle VI dC. A partir d'aquesta data hi ha un període poc conegut arqueològicament i històricament, que s'allarga fins al segle XI. És llavors, entre el 1010 i el 1023, en què es produeix un procés de repoblament i Guissona s'erigeix com a vila closa medieval.

A partir del segle XIII, el senyoriu de Guissona passà íntegrament a mans del bisbat d’Urgell, el palau gòtic del qual es va conservar fins a principis del segle XX.

Les primeres Escoles Pies d’Espanya van ser creades aquí l’any 1638, gràcies a la iniciativa de sant Josep de Calassanç, però el 1641 es van aturar les obres. Més tard s’hi instal·laren els agustins descalços, però no va ser fins l’any 1751 que van començar a educar als joves.

Guissona va ser ocupada pels carlins fins la victòria liberal de la ciutat el 1837.

Aquí trobem la seu de la Cooperativa Agropecuària de Guissona, una de les companyies de productes alimentaris més importants de l’estat. Altres empreses de l’àrea són la que està dedicada a la confecció de teixits tècnics i una fàbrica de radiadors.

Hi ha diversos jaciments de l’edat de bronze, el més important dels quals és el descobert a la plaça del Vell Pla. Però les restes més destacables són, sens dubte, les de la ciutat romana de Iesso.

La vila ofereix al visitant la possibilitat de passejar pel nucli històric, que conserva tot l'entramat de carrers amb utilització exclusiva per als vianants. Aquesta zona estava resguardava per la muralla, de la qual encara es conserva l'entrada del portal de l'Àngel, un dels tres que tenia l’antiga muralla medieval, que es tancava a la nit en èpoques d’invasions.

També s’hi poden veure l'antic call jueu, la plaça Major (on hi ha la col·legiata de Santa Maria) i altres llocs d'interès, com les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si algú volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.

L’antic hospital de la població allotja les dependències de l’Escola Municipal de Música, la Biblioteca Municipal Eduard Camps i el Museu Municipal que porta el mateix nom, on es conserva un fons compost bàsicament per les col·leccions fruit d’excavacions arqueològiques.

La plaça Major és quadrada. En un dels costats hi ha l’església parroquial; en els altres s’hi troben una sèrie de cases de tipologia similar, totes amb porxos, construïts o refets a finals del segle XVII.

L’Obra de Fluvià, anomenada també de Santa Llúcia, és un palau episcopal inacabat de principis del segle XVI que queda com a empremta del domini dels bisbes d’Urgell sobre la vila.

L’església major de Santa Maria pot ser un bon punt de sortida per a la ruta Catalunya Romana. Es tracta d’una activitat molt recomanable per passejar pels camins de la plana (rica en conreus de cereal) que es dirigeixen cap a Torrefeta i Bellveí. Són uns vuit quilòmetres de poc desnivell que podem recórrer amb bicicleta de muntanya o a peu.

Aquest llegat romà també és present en una de les festes més emblemàtiques de la vila. El tercer cap de setmana de juliol tota la població reprodueix escenes molt vistoses de l’època romana: lluita de gladiadors, venda d’esclaus, danses, etc. Durant aquesta festa del Mercat Romà de Iesso, Cèsar i Cleopatra visiten la ciutat. Els ciutadans es vesteixen de romans, els comerciants guarneixen les parades i les entitats prenen protagonisme. Per completar aquest esdeveniment, els establiments preparen plats típics dels nostres avantpassats romans.

Una altra cita cultural destacada coincideix amb la festa major, a principis de setembre, en la qual es pot veure l’actuació de la primera colla castellera de la comarca, els Margeners de Guissona.

Guissona té una indústria de carn molt important, amb unes instal·lacions de més de cent mil metres quadrats, que es poden visitar mitjançant un tren elèctric per conèixer el procés productiu que segueixen fuets, pernils o llonganisses.

Els amants del golf tenen, a tres quilòmetres de la població, el camp bonÀrea Golf - Pitch&Putt, situat a la localitat de Massoteres.

Per als més llaminers, el municipi ofereix les morenetes, les plomes d’àngel i les tradicionals coques de recapte i de pa amb sucre. No hem d’oblidar, tampoc, tastar la ratafia de Guissona, licor fet bàsicament amb nous tendres.

- El poblat ibèric del puig Castellar, a Biosca.

- El castell de Concabella, als Plans de Sió.

- El castell de les Sitges i el de Florejacs, a Torrefeta i Florejacs.

- La ruta per l'espai d'interès natural de la vall del riu Llobregós, situat entre les poblacions de Sanaüja, Biosca i Massoteres.

- Ponts.

- El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a Torà.

- La torre de Vallferosa, a Torà.

- Cervera.