Gósol

Al segle XIX tenien una certa importància l’agricultura i la ramaderia, i un guanyat renom els seus formatges.

Actualment, les activitats menestrals tenen poca importància i les industrials es redueixen a una central lletera. La vida econòmica se centra sobretot en l’agricultura i el turisme. L’altitud mitjana del terme és molt elevada, i això només permet els conreus del farratge i les patates de llavor, a les zones inferiors als 1.600 metres d’altitud.

La primera referència documental del topònim Gósol es remunta a l’any 839, tot i que el castell no s’esmenta fins al segle següent, i encara l’església del castell és del segle XI. Al voltant d’aquest conjunt arquitectònic va créixer el nucli urbà originari.

El castell de Gósol, inscrit en el comtat de Cerdanya, va passar a mans dels Pinós. Durant el segle XIII, diversos gosolans van tenir problemes amb l’Església per qüestions d’heretgia, i hi ha documentada la presència de càtars entre la població.

Els conflictes armats que han afectat Gósol al llarg de la història van començar amb les lluites contra Berga (1368-1370) per qüestions feudals. Posteriorment, la vila es va veure involucrada en el contenciós contra el comte de Foix i més endavant en la guerra contra Joan II.

Durant el segle XVI, els gosolans van participar en les campanyes contra els hugonots de França. En aquesta mateixa època, la vila va passar a mans dels ducs d’Alba. Als segles XVII i XVIII va experimentar un fort creixement demogràfic.

Les guerres carlines van afectar sensiblement Gósol, amb la crema de cases entre 1837 i 1876. Al llarg del segle XIX, els habitants van abandonar progressivament el poble antic del turó per traslladar-se a la vall. La nova ubicació va ser testimoni dels canvis cap a la industrialització i, sobretot, la mineria.

La vila es va desenvolupar a ambdues bandes de la vall on va néixer, i la plaça Major separa el poble en dos sectors: el de la Guàrdia i el de l'Obac. Aquest últim s'enfila fins a arribar al castell pel carrer de la Canal.

Situat al tossal que domina tot Gósol, el castell data del segle XI i va ser refugi de càtars. De tota la fortalesa només resta part de les muralles. Al costat, les ruïnes de l'antiga població conserven un ampli sector de murs, així com l'antiga parròquia de Santa Maria, amb restes de murs romànics i la torre d'un campanar, ara molt malmesos.

Però al municipi també s'alcen altres esglésies, com la de l'Assumpció de la Mare de Déu, on es conserven dues piles beneiteres dels segles XVII i XVIII, o l'ermita de Santa Margarida de Gósol.

A la ribera de Gósol també hi ha l'antic molí de la vila, documentat des de finals del segle XIII, tot i que la construcció actual data del segle XVIII.

El Museu Municipal es divideix en dos sectors ben diferenciats: la sala Picasso, amb reproduccions d'obres que l'artista va pintar durant l’estada al poble el 1906, i la sala d'etnologia, amb una mostra d'estris de la vida rural.

Gósol està situat als peus del Pedraforca, un dels punts emblemàtics del muntanyisme a Catalunya, i per tant l'escalada i les excursions són els principals atractius del municipi.

A l'àrea de pícnic Torrentsenta, situada als peus de la serra del Verd, hi ha el naixement del riu Aigua de Valls, on es pot pescar la truita autòctona.

Una altra àrea d'esbarjo és la de Fonterrers, on es disposa de taules, barbacoes i una font per refrescar-se. Amb una mica de paciència i moltes ganes de caminar, podem intentar fer-nos amb els deliciosos bolets amagats que creixen sota els arbres berguedans.

Però la caminada que potser té més encant és la que ens porta fins al pont del molí d'en Güell, on la remor dels salts de l'aigua només és trencada pels sorolls de la rica i nombrosa fauna que viu en aquest paratge.

Els carrers del poble també amaguen el plaer del passeig contemplatiu, que el dijous, dia de mercat, es transforma com per art de màgia en un món dinàmic.

La Caminada Popular i la Festa del Segar, la primera quinzena del mes d'agost, són les dues cites més tradicionals del municipi.