Espluga Calba, l'

Guia de Municipis

El municipi està situat en un territori molt accidentat, situat sobre coves cobertes per lloses de pedra que s’utilitzen com a cellers per la seva bona temperatura. D’aquestes lloses prové el topònim de l'Espluga Calba: del llatí spelunca (cova), i de calba, que vol dir ‘terreny pelat, sense herba’.

El municipi, relativament important a l'edat mitjana, ha anat perdent habitants de manera significativa en els darrers temps. Els espluguencs es dediquen principalment a l’agricultura (amb el cultiu d’oliveres, ametllers i vinyes), però també a la indústria tèxtil gràcies a la Cooperativa.

El castell, d’origen àrab (segles XI-XII), és l’element arquitectònic més destacable del terme, on també són rellevants l’església i l’Ajuntament.

Imprescindibles

- Visitar el castell.

Suggeriments

Comarca: Garrigues
Província: Lleida
Localitat: Espluga Calba, l'
Extensió: 21
Habitants: 399

Situació geogràfica

L’Espluga Calba és un municipi situat a l’est de la comarca de les Garrigues, a l’interior de Catalunya, al sud-est de Lleida. El municipi està dibuixat per diferents barrancs que baixen pels contraforts de la serra del Tallat —amb el pic Mas Blanc, de 537 metres.

Clima

El clima és mediterrani marcadament continental, amb temperatures extremes. Els hiverns són molt freds i boirosos. Els estius, calents i llargs. Les precipitacions anuals són escasses.

Activitats econòmiques

L’agricultura que predomina al municipi és la de secà, amb conreus d’oliveres, vinya, ametllers i cereals, com l’ordi i el blat. La cria de bestiar va en augment i complementa l’activitat agrícola.

Història

La població va tenir un origen àrab, a redós del castell, que formava part de la línia avançada en les possessions del valí de Siurana. La carta de poblament de la vila data del 1148 i va ser donada per Ramon Berenguer IV a un grup de cinc famílies.

A mitjan segle XIII l’Espluga Calba va passar a pertànyer al monestir de Vallbona de les Monges. El 1350, el cenobi va vendre’l al ciutadà de Lleida Pere de Carcassona, que el traspassà al protonotari reial Jaume Conesa el 1368.

Al llarg del segle XIV la vila va ser comprada i venuda diverses vegades, fins que acabà sota el domini de l’orde de l’Hospital. Els hospitalers van convertir el castell en centre de la nova comanda de l’Espluga Calba, que comprenia Lavit del Penedès, Sidamon, el Bordell i el Palau d’Anglesola, i va perdurar fins a l’extinció de l’orde al segle XVIII.

El segle XIX va ser escenari d’una important batalla durant la primera guerra carlina, en què els liberals d’Iriarte van derrotar els carlins del Camp de Tarragona. Des de mitjan d’aquell segle la població de la vila ha davallat contínuament.

Què veure-hi

Al bell mig del poble se situa el castell de pedra, ben conservat i on es fan visites guiades amb un tast dels productes locals més típics (pa torrat amb oli, olives i embotit) al pati d’armes. El castell (segles XI-XII) té dues portades d'entrada, i en destaquen les columnes i els finestrals gòtics.

S’hi pot visitar l’aula magna, antic punt de trobada de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Al pati d’armes es pot veure una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l’oli; també hi ha la sala de l’orde de Malta, una sala d’exposicions i un museu de la pagesia.

La nova església (segle XVIII) va ser edificada al mateix lloc on hi havia l’anterior, si bé calgué ocupar la meitat del cementiri, que era al costat, una part de l’antiga abadia, la casa de la vila i altres cases particulars.

A la façana principal de l’església hi ha una imatge de la Immaculada Concepció, patrona de la vila. L’any 1991, l’artista Josep Minguell va restaurar les pintures que el 1954 va fer el seu pare, Jaume Minguell, i va realitzar uns frescos a la capella del Santíssim.

Un altre edifici important és el nou Ajuntament, construït sobre una antiga fassina, una fàbrica de licors destil·lats. Al soterrani hi ha un petit magatzem municipal i l'antiga fassina, amb unes voltes de pedra que són l'admiració de les persones que tenen el privilegi d'accedir-hi.

I, com no podia faltar en els pobles d’aquesta zona, cal visitar les cooperatives d’oli, com l’Agrària Espluguenca (amb un modern molí que conserva les antigues premses hidràuliques per extreure el suc de les olives) i la del Camp.

Què fer-hi

La cultura té una trobada important a l’Espluga Calba durant els mesos de juliol i agost, els concerts de música al castell de municipi.

Per als amants de la natura, el poble ofereix alguna ruta amb bicicleta de muntanya, com la que passa per la font del Mas Blanc, amb 9,3 quilòmetres de recorregut.