Ciutadilla

Ciutadilla és un municipi meridional de la comarca de l’Urgell, situat a la vall mitjana del riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra. El terme és regat, a més, per la riera del Boixerons (tributària del Corb), que travessa el terme de sud a nord. Els contraforts i tossals veïns a la serra del Tallat conformen la meitat sud del territori.

El clima de la comarca és de tipus mediterrani, amb tendència continental i marcadament sec. Les precipitacions són força escasses i es distribueixen de manera irregular al llarg de l’any. Les temperatures són molt variables, amb hiverns llargs i especialment freds, i estius també llargs i calorosos. Només els tres mesos d’abril, maig i octubre tenen una temperatura mitjana temperada. La continentalitat tèrmica és menys marcada que a la resta de la comarca per la presència de muntanyes de mitjana alçada.

L'agricultura de secà és predominant; els principals conreus són els cereals, com el blat i l’ordi, l'olivera, la vinya i els ametllers; el regadiu es limita a unes hectàrees d’horta, que aprofiten l'aigua del riu Corb. També hi ha granges de porcs i d'aviram.

El sector industrial és força rellevant, especialment en el camp de l’agroalimentària i de la construcció. La Cooperativa Agrícola de Sant Isidre produeix oli d’oliva verge.

Els primers pobladors del terme de Ciutadilla de qui es té notícia són els ibers, gràcies al jaciment del Pla del Castell, on s’han trobat restes de ceràmica. Al mateix lloc també s’han recuperat vestigis romans.

El topònim de Ciutadilla deriva de la paraula ciutadella, que significa “fortificació”. I és que el castell sempre ha estat l’element característic del poble. La primera referència documental del castell i de les muralles és del 1029, quan pertanyien a Guerau de Guimerà.

La població, per la seva banda, es troba documentada per primera vegada el 1165. Durant tota l’edat mitjana, el poble va créixer a recer de la fortificació i dins les muralles. El recinte només era accessible a través dels tres portals que hi havia.

Els Guimerà, senyors de Ciutadilla fins a finals del segle XVII, van transformar el castell en palau residencial a l’estil renaixentista. Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, va tenir un paper destacat el 1640 en la Guerra dels Segadors, com a interlocutor per pactar amb França.

El 1702 el senyoriu canvia de mans en casar-se la pubilla dels Guimerà amb Josep de Meca-Caçador, que esdevé marquès de Ciutadilla. El marquesat encara perviu.

El castell és l’element més característic del poble i el que li dóna una personalitat pròpia, ja que domina una àmplia extensió des de l’alçada de la torre.

Es tracta d’una fortificació militar del segle XI, transformada en palau residencial, que es va mantenir intacta fins al segle XIX i habitada fins al 1908.

En destaca l’alta torre de l’homenatge, de set plantes i amb elements gòtics, que s’alternen amb altres detalls gòtics i romànics de la resta del conjunt. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1985.

Al peu del castell hi ha l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII i perfectament conservada, on hi ha un sarcòfag gòtic del segle XVI amb un cavaller jacent esculpit, que devia pertànyer a un membre de la casa dels Guimerà.

Els antics carrerons del poble poden conduir, en una passejada amb regust medieval, fins a la plaça Major, on s’aixeca l’edifici de l’Ajuntament, un casal renaixentista amb un escut i una imatge de Sant Miquel esculpits en pedra a la mateixa façana.

Els carrers del poble també acullen diverses cases renaixentistes del segle XVIII, com Cal Maimó, Cal Valls o Cal Freixador, amb interessants detalls arquitectònics, com les motllures de les finestres.

El terme municipal de Ciutadilla ofereix bones possibilitats per al senderisme a través dels paisatges rurals de camps i boscos, que es poden combinar amb l’observació dels tres molins: el del Senyor, el de Valls i el del Convent.

Des de fa uns quants anys, a l’abril té lloc la Trobada de Grups de Recreació Medieval, amb la participació d’especialistes de tot l’estat i veïns de la localitat abillats amb vestimentes de l’època.

- Tàrrega.

- El monestir de Vallbona de les Monges.

- Montblanc.