Cervera

Guia de Municipis

Cervera fou una ciutat estratègica per als monarques. Ferran II va viure-hi molt de temps i Felip V hi va instituir una universitat després de tancar les altres que hi havia a Catalunya. El fet que Cervera fos el nucli cultural de Catalunya ha deixat un valuós llegat cultural i un patrimoni arquitectònic que val la pena visitar.

La capital de la Segarra està formada pels nuclis de Castellnou d'Oluges, Vergós, la Prenyanosa, Malgrat i la Cardosa. L'economia, lligada tradicionalment a l'agricultura, darrerament s'ha transformat cap al sector industrial i de serveis.

El nucli antic, que va ser emmurallat al segle XIV per Pere III el Cerimoniós, ha estat declarat Bé d’Interès Cultural.

Cervera té cada any dos grans esdeveniments culturals: la Passió i l’Aquelarre.

La ciutat va veure néixer l’historiador, arqueòleg i arxiver Agustí Duran i Sanpere, la casa natal del qual acull, entre altres, un museu biogràfic de la família.



Imprescindibles

- Passejar per tot el carrer Major, amb les seves cases senyorials i carrerons com el de les Bruixes i de Sabater.

- Assistir a la representació de la Passió els dies previs a la Setmana Santa.

- Participar en la festa de l’Aquelarre, els últims dies d’agost.

- Recórrer un tram de la muralla de llevant.

- Visitar la Universitat i gaudir del paranimf.

- Contemplar les cases senyorials del passeig de l’Estació i l’edifici modernista del Sindicat Cèsar Martinell.

- Visitar el Museu del Blat i de la Pagesia, al centre històric.



Suggeriments

- Escoltar un concert de les campanes de Santa Maria, a càrrec dels campaners de Cervera: una bona excusa per visitar la població per la festa major del Sant Crist.

- Encara que no siguin dies de representacions de la Passió, anar a veure un espectacle al teatre és interessant per les característiques del recinte.

- Anar a veure les Forques, estructura calcària situada a l’est de la vila on s’ajusticiaven els homes condemnats a morir a la forca.

  • Comarca: Segarra
  • Província: Lleida
  • Localitat: Castellnou d'Oluges, Cervera, Cardosa, la, Prenyanosa, la, Vergós
  • Extensió: 55
  • Habitants: 9440

Situació geogràfica

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra, a la Catalunya central, entre les ciutats de Barcelona i Lleida. S’emplaça a banda i banda del riu de Cervera, també anomenat riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.

Clima

El clima, mediterrani amb tendència continental, presenta temperatures baixes a l’hivern i moderades a l’estiu. Les precipitacions són escasses, amb una considerable sequera a l’estiu; la primavera és l’estació que plou més. Les boires són freqüents de l’octubre a l’abril.

Activitats econòmiques

La indústria, el comerç i el sector serveis són cabdals en l’economia de Cervera. L’agricultura, en regressió, és de cereals, oliveres, vinya i ametllers. La petita horta de Cervera aprofita l’aigua del Torrent.

Història

Amb vestigis ibers i romans, Cervera va ser conquerida pels àrabs, els quals l'anomenaren Hnis Dhervera. Fou recuperada per Guillem de Cervera el 1035 i va pertànyer sempre a la Corona catalanoaragonesa. Al segle XV hi va viure Ferran II i el municipi va esdevenir un nucli de gran importància, quan fins i tot tenia el privilegi d'encunyar moneda. Més tard Felip V va crear-hi la universitat.

Els anys 1358 i 1359 es reuniren a la vila les Corts Catalanes per acordar la creació de la Generalitat de Catalunya i el 1452 es firmaren els acords matrimonials dels Reis Catòlics. L’escenari d’aquestes reunions va ser el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús.

Al segle XIX va arribar la indústria i, malgrat la crisi de la fil·loxera i les guerres, la població es va anar estabilitzant i va anar creixent.

La inauguració del ferrocarril va marcar una època de prosperitat per a la Cervera de principis del XX. Avui és la capital d'una comarca, la Segarra, de gran importància en el conjunt de Catalunya.

Què veure-hi

La part històrica de Cervera mereix que ens perdem entre els seus carrers i carrerons i que visitem els edificis emblemàtics, com el Museu Comarcal, que acull el Museu del Blat i la Pagesia.

Per respirar la història del municipi, val la pena passejar pel carrer Major, que destaca per la gran quantitat de cases senyorials, moltes de les quals són medievals. Hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan (segle XII) i la casa Sabater o Marquès de Capmany, on tradicionalment s'acabava la vila.

També és interessant recórrer un tram de la muralla de llevant, que ens permetrà gaudir de bones vistes sobre el municipi i passar per davant del monument a la Generalitat, obra de Josep Maria Subirachs

En aquesta via també hi veurem el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús, on les Corts Catalanes van acordar la creació de la Generalitat de Catalunya i el 1452 es firmaren els acords matrimonials dels Reis Catòlics, i la casa Joan (segle XVI), típic edifici senyorial de la Segarra, a més del convent de Sant Agustí (segles XVI-XV) i la casa Duran i Sanpere, casa pairal d’aquest historiador, conservada com a museu.

Altres construccions traslladaran el visitant al passat esplendorós de Cervera: la col·legiata de Santa Maria, l'edifici religiós més important de la ciutat i un notable exemplar del gòtic català, on destaca l'altar major amb la imatge de la Mare de Déu del Coll de les Savines (escultura romànica del segle XIII, tallada en fusta i venerada com a patrona de la població); la Paeria, que presideix la plaça Major i és un notable edifici barroc de cos rectangular que absorbí alguns elements com les porxades primitives, integrades a l'interior de l'edifici, i la Universitat (1717).

Al nord de la població hi ha el passeig de l’Estació, que es va construir arran de la inauguració del ferrocarril i la venda del raïm a França. Envoltat per grans cases burgeses, al passeig es poden contemplar elements de caire modernista, com els fanals que il·luminen part del carrer o el Sindicat Cèsar Martinell.

Als afores de Cervera es troba l’esglesiola de Sant Pere Gros, temple del segle XI de curiosa planta circular, únic testimoni d’un antic priorat benedictí. Té un diàmetre inferior de cinc metres i un exterior de deu metres, amb murs exteriors gruixuts on es va esculpir una escala interior. És un dels pocs edificis romànics de planta circular que existeixen a Catalunya.

Què fer-hi

Cervera és un bon punt de sortida per seguir les rutes dels castells de la Segarra i de la vall del Llobregós, que permeten descobrir el patrimoni cultural i natural de la zona, ja que es visiten construccions medievals i indrets d’indubtable bellesa. Totes dues recorren uns setanta quilòmetres i passen per un bon nombre de municipis de la comarca.

També val la pena aprofitar alguna de les variades rutes guiades que organitza l’Oficina de Turisme per la ciutat, com la Cervera Ciutat Monumenal.

Per als qui els agrada participar en les tradicions, dues festes tenen ressò molt més enllà de la ciutat: la Passió i mort de Crist, que és la més antiga d’Europa i ha estat declarada d’Interès Turístic, i l’Aquelarre (reunió de bruixes), que se celebra el darrer cap de setmana d’agost.

Les rues, els focs, els balls de diables i els espectacles al carrer, que van començar un grup de joves amb inquietuds culturals l’any 1978, a poc a poc han arribat a formar part del patrimoni festiu de la ciutat. Durant aquesta festa destaquen la Fira del Gran Boc, el ball de la polla i l’Aquerralet, la festa dels més petits. Per als visitants que vulguin gaudir de bona música, el Curs i Festival de Música Internacional de Cervera se celebra el mes de juliol.

Però Cervera celebra encara més festes populars, com la de Sant Magí, a l’agost, quan es fa el repartiment de l'aigua miraculosa del santuari de Sant Magí de la Brufaganya, situat a Pontils (Conca de Barberà), lloc del martiri del sant, amb mules i cavalls carregats d'argadells guarnits amb boix.

També aplega molta gent la festa major del Sant Crist, el quart diumenge de setembre, en la qual té una destacada presència la colla de diables, els Carranquers, que omplen de foc i màgia el centre de la ciutat.

Per als amants de la gastronomia és molt recomanable tastar l’amanida d’arengada i figues, la llebre amb xocolata, les faves a la segarrenca o la coca de recapte. I per postres, morenetes, savines, nevats i carquinyolis de Guissona regats amb licors com aromes de la Segarra i ratafia de Guissona.

A més, les persones que es vulguin emportar un record tradicional encara podran trobar espardenyes artesanes fetes al municipi.

Voltants

- El Mercat Romà de Iesso al juliol, a Guissona.

- La ciutat romana de Iesso, a Guissona.

- El castell de l’Aranyó, casa pairal on va néixer Manuel de Pedrolo.

- Tàrrega.

- Agramunt.

- Ivorra.

- La vall del Llobregós.

- El tram del camí de Sant Jaume meridional català (de Montserrat a Santiago de Compostel·la).

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Cervera
  • Cervera

  • Terres de Lleida

  • Cervera
  • Cervera

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf