El barri antic de Balaguer és un dels escassos nuclis urbans de formació àrab que es conserven a Catalunya.
Passejar-s’hi permet viatjar pel temps fins a un esplendorós passat medieval i copsar imatges magnífiques, com les de la façana del carrer del Pont cap al riu Segre, l’antic hospital del 1480 (reformat al segle XVIII), la trama de carrerons i passatges irregulars i d’atmosfera màgica, l’ajuntament, les muralles o la plaça Mercadal, la plaça porxada més gran de Catalunya (7.000 metres quadrats) i centre neuràlgic de la ciutat.
Les muralles, construïdes amb carreus gruixuts des de l’inici de la població i ampliades a mesura que era necessari, encara es conserven parcialment en diversos punts del nucli antic.
És molt recomanable visitar els portals del Gel i del Torrent. Des del portal del Gel puja una torre que permet arribar al damunt de la muralla i, a través d’una passarel·la, accedir a l’església de Santa Maria (segle XIV).
La figura d’aquest temple, imponent damunt del turó que domina la ciutat, és el símbol que defineix Balaguer. Es tracta d’un edifici gòtic d’una sola nau i imponent campanar octagonal que atrau per la puresa formal i geomètrica, pels contorns senzills i compactes i per la solidesa dels contraforts.
Al nord de l’església, als afores del poble, hi ha el castell Formós, l’antic palau dels comtes d’Urgell, que va manar enderrocar Ferran d’Antequera després d’haver-s’hi enfrontat en la guerra contra Jaume II.
Originàriament, i gràcies a la posició estratègica, podria haver estat una fortificació del baix imperi. Després va ser la suda dels musulmans; actualment, se’n conserven unes restes.
Al mateix pla hi havia una antiga mesquita que es va transformar en església durant el segle XII. Aquest temple va esdevenir el santuari del Sant Crist, arran d’una ampliació del 1626 i de l’arribada d’una talla, el Sant Crist de Balaguer (segle XVI), molt venerada a la zona. La imatge va ser destruïda el 1936 i substituïda per una còpia obra de l’escultor Joaquim Ros, que incorpora un peu salvat de les flames.
El conjunt del Sant Crist es veu des de lluny i identifica el perfil de Balaguer. Està format per un convent de monges clarisses, la casa rectoral i la casa del santuari, a més de l’església.
A ponent del santuari del Sant Crist s’estén el pla d’Almatà, una zona extensa on es van establir els primers pobladors àrabs cap al 713-715. És un jaciment arqueològic de gran importància, i des de l’any 1983 s’ha posat al descobert bona part de l’entramat urbà que hi existia. Molts dels vestigis trobats en aquest indret es poden veure al Museu Comarcal de la Noguera, al nucli antic de Balaguer.
Al cap de pont de la ciutat s’alça el convent de Sant Domènec, amb un magnífic claustre gòtic. Un altre edifici religiós interessant dins el municipi és el monestir de Santa Maria de les Franqueses, situat a uns tres quilòmetres al sud de la ciutat, a ponent del Segre.