Arsèguel

Se situa a l’est de la Seu d’Urgell, prop de la frontera francesa i andorrana. Arsèguel es troba situat, en gran part, a la riba esquerra del Segre, a la part inferior de la vall del riu de Cadí, davant de la mateixa serralada del Cadí. El poble d'Arsèguel s'emplaça al cim d'un turó, a la dreta del riu del mateix nom.

Les activitats econòmiques principals són el turisme, gràcies a l'obertura de diversos establiments de restauració i allotjament, i la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet.

A part de les terres de pastura permanent, hi ha terrenys de regadiu a banda i banda del Segre. S’hi conreen hortalisses per al consum domèstic i patates. El principal conreu, però, són els prats i el farratge destinats al bestiar boví.

El topònim d’Arsèguel, de probable origen preromà, apareix documentat per primera vegada al segle X. El terme formava part, en un inici, de les possessions del comtat de Cerdanya, fins al segle XIV, quan va passar al comtat d’Urgell. El 1365, el lloc d’Arsèguel consta com a pertanyent a la família Cadell, que el va mantenir fins a principis del segle XVIII. En tot cas, la jurisdicció pertanyia a la Corona.

El principal episodi històric relacionat amb Arsèguel correspon al bandolerisme, practicat pels Cadell a finals del segle XVI, que va provocar que el castell fos atacat i destruït per homes de Berga, la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà.

L’arquitectura medieval d’Arsèguel és una de les més ben conservades dels Pirineus. S’han restaurat bona part de les balconades de fusta i de les teules àrabs de les cases de pedra, en algunes de les quals hi ha restes del que va ser el castell de la família Cadell des del segle XII.

Al Museu de l’Acordió s’apleguen tot d’instruments d’aquesta família, com concertines, melodions o bandoneons, alguns de fabricats el 1840. Al centre es pot conèixer la història d’aquests instruments en el context de les tradicions culturals dels Pirineus lleidatans.

Per la seva banda, la fàbrica de llanes és un exemple de la utilització de l’energia alternativa al segle XVIII, i funciona des de llavors gràcies a l’aigua conduïda des del Segre per un canal d’un quilòmetre i mig. Els néts dels seus fundadors hi conserven una mule-jenny (una impressionant filadora única a tot Catalunya), un molí draper, una cardadora de llana i un diable per esponjar-la. En aquesta fàbrica, que forma part de la ruta etnogràfica dels oficis d’ahir, encara s’hi teixeixen mitjons, peücs, tapaboques i mantes de pastor.

També val la pena de visitar l’església de Santa Coloma, situada a la plaça que és punt de trobada de ramaders i el lloc on la cooperativa Cadí porta la llet als veïns dels municipi.

Arsèguel s’omple de música un cop l’any, al juliol, quan acordionistes de tot el món s’hi reuneixen durant nits senceres per descobrir noves i antigues composicions amb els seus instruments.

Fora de festes, val la pena gaudir del silenci i del paisatge d’aquest indret perdut a la muntanya. A la tardor, quan els boscos que envolten el municipi s’omplen de totes les tonalitats de l’ocre, és molt recomanable passejar pels camins que els travessen.

A més, la proximitat del Parc Natural del Cadí-Moixeró ens ofereix la possibilitat de fer excursions a través de la serra.