Arbeca

Guia de Municipis

Al segle XVIII el duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, va portar de Palestina la varietat d'oliva arbequina, amb la qual es produeix l'oli d'oliva de les Garrigues. La promesa d'un ral de billó per cada olivera plantada n'impulsà el cultiu.

Aquesta varietat està considerada com una de les millors del món, tant per la producció com per la qualitat de l’oli. Així, d’aquest municipi prenen el nom les petites i gustoses olives arbequines, origen del saborós oli de la zona.

La vila creix al voltant d'un turó de 357 metres d'altitud. Al cim hi ha les restes de l'antic castell dels ducs de Cardona, que té l’origen en una fortalesa àrab conquerida a la meitat del segle XII.

Arbeca té un terme amb un paisatge contrastat. D’una banda, secà i muntanya baixa amb oliveres, ametllers, cereals i vinyes. D'altra banda, al costat nord-est, terres que el canal d'Urgell ha convertit en regadiu, amb fruiters o plantacions d'alfals, ordi i blat. La principal activitat de la vila és la ramaderia i l'agricultura.



Imprescindibles

- Visitar la cooperativa d’Arbeca i els molins, per viure-hi de prop el procés d'extracció de l'oli, ja sigui de la manera tradicional o en modernes instal·lacions, i degustar-hi el millor oli del món.

- Fer una visita guiada pel castell.

- Conèixer el poblat ibèric dels Vilars.

- Descobrir les fonts i els pous del terme.



Suggeriments

  • Comarca: Garrigues
  • Província: Lleida
  • Localitat: Arbeca
  • Extensió: 58
  • Habitants: 2493

Situació geogràfica

Arbeca es troba a l'interior de Catalunya, a la comarca de les Garrigues, al sud-est de la ciutat de Lleida. El terme d'Arbeca, dins la Depressió Central catalana, és travessat pels barrancs del Turull, de les Borgetes i d'Aixaragall. Així doncs, els llits argilosos es combinen amb els turons.

Clima

El clima és mediterrani continental, amb temperatures extremes: els hiverns, força freds i boirosos, i els estius, calents i llargs. Les precipitacions són molt escasses, per la qual cosa el terreny és àrid.

Activitats econòmiques

Les principals activitats econòmiques del municipi són la producció d’oli Denominació d'Origen les Garrigues, la ramaderia i l'agricultura. El canal d'Urgell permet l’agricultura de regadiu, tot i que hi predomina especialment la de secà: blat, ordi, ametlles i olives.

Història

El poblat ibèric dels Vilars és el primer vestigi humà al terme. Aquella antiga fortificació, habitada ininterrompudament entre el 750 i el 325 aC, va ser transformada posteriorment en una vil·la romana.

El nucli medieval d’Arbeca té l’origen en una fortificació sarraïna conquerida cap al segle XII, que seria transformada posteriorment en el poderós castell dels ducs de Cardona.

Les vicissituds feudals del terme es remunten al 1160, quan Ramon Folc III de Cardona en cedí la jurisdicció a Guillem de Santa Fe. La seva filla, Sibil·la, es va casar amb Ramon III de Tarroja, matrimoni que va aplegar un important patrimoni. D’altra banda, amb l’enllaç de la pubilla Agnès de Tarroja amb Ramon Folc IV de Cardona, Arbeca retornava a aquest vescomtat. Ramon Folc IV de Cardona va residir durant llargs períodes al castell fins a la seva mort, el 1241.

Durant part dels segles XIII i XIV, Arbeca va ser propietat dels Cornells d’Aragó i dels comtes de Pallars, fins que el 1388 Hug II de Cardona va tornar a comprar la vila i el castell d’Arbeca per integrar-los en el recentment creat comtat de Cardona.

Al segle XV, els Reis Catòlics van nomenar ducs els Cardona. El castell d’Arbeca va continuar sent una de les residències habituals d’aquesta família, la més influent de Catalunya durant generacions. La vila era, en aquella època, la més gran de les Garrigues.

La Guerra dels Segadors i la de Successió van ser els episodis històrics més importants que va viure el castell, així com l’estada dels reis Joan I i Felip II.

Els ducs de Medinaceli, successors dels Cardona a partir del segle XVII, van estendre el conreu de l’olivera a Arbeca. Aquest fet va multiplicar la població de la vila i n’ha marcat l’evolució des d’aleshores.

Què veure-hi

Al cim del turó podem trobar-hi les restes del castell dels ducs de Cardona, que té l’origen en una fortalesa àrab conquerida cap a la meitat del segle XII. Vora seu hi ha un mirador, dalt la paret més alta, des d’on s'albira la plana d'Urgell al peu, les muntanyes del Montsec al davant i els Pirineus al nord. Pel castell passaren figures històriques com els reis Joan I o Felip I (II de Castella).

Als peus del castell podem veure l'església parroquial de Sant Jaume (segle XVII), amb una planta de creu llatina de grans proporcions. Als carrers i places que l'envolten hi ha porxos, façanes de pedra i escuts heràldics, a més de racons de regust medieval, com la cruïlla porxada de la plaça de l'Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé els porxos de l'Esparter i del Duc de la plaça Major.

També al bell mig del poble s'hi troba un molí d'oli conegut com el Molí d'Argilés (segle XIX), que s'ha pogut recuperar pràcticament tot sencer amb unes moles de pedra que impressionen.

A quatre quilòmetres de la vila s'aixeca, dalt d'un petit turó, la capella de Sant Miquel, antiga església del desaparegut poblat de les Borgetes de Salena. Romànica, de planta rectangular i d'una sola nau, la capella està protegida per tres contraforts, il·luminats dèbilment per una original i artística finestra en forma d'espitllera.

Al nord-est del terme hi ha el poblat ibèric dels Vilars. Són dos jaciments arqueològics: una vil·la romana sense excavar i un poblat de la primera edat del ferro, amb un interessant sistema de defensa.

Aquest poblat (construït pels volts del 750 aC) arribà a l'època ibèrica fins al segle IV aC i va ser abandonat poc després del 350 aC. Les seves característiques defensives feien inexpugnable la fortalesa dels Vilars: una muralla amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de tretze metres d'amplada. El poblat va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Arbeca va ser molt important al segle XIX, amb una considerable població que se les havia d’empescar per abastir-se d’aigua. D’aquella època queden molts vestigis i formes de recollir-la abans de la construcció del canal d'Urgell.

Així, caminant dos quilòmetres en direcció a Juneda s’arriba a la font de la Juliana, una surgència natural d'aigua excavada en el substrat, construïda pels romans i revalorada pels àrabs.

Un altre exemple són els pous del Soldevila (amb un ampit o brocal de grans proporcions per extreure l'aigua des de dos nivells diferents, segons les necessitats dels masovers) o els pous del Fondo (com el pou de la Vila i el pou de la Ferrada (1783).

Més exemples es troben a la codolla del Queralt, embassament d'aigua obert a la roca viva, o al puig del Corb, amb un model peculiar de recollida d'aigües per proveir la cisterna que encara avui té utilitat.

Val la pena apropar-se fins a la pedrera del Ferro, d’on es treia una pedra que ha configurat l’estructura de molts edificis en diferents ciutats de l’entorn geogràfic.

En molts pobles de Catalunya, Espanya, França i Irlanda és freqüent trobar-se amb una creu de pedra o de ferro a l'entrada o sortida d'un poble o a l’encreuament de camins. Anys enrere hi havia hagut fins a dotze creus que marcaven camins o límits del terme. Les creus que encara resten en peu són la de Sant Roc (segle XVIII), la de la font del Metro i la del camí de les Borges a Fulleda (1790).

Què fer-hi

Per descomptat, a Arbeca s’ha d’anar a les cooperatives per tastar el que es considera millor oli del món. S'hi pot degustar un producte que es relaciona amb la prevenció de les afeccions cardíaques i del colesterol.

L’oli és la base de la gastronomia d’Arbeca. El plat típic són els fesols amb llonganissa (mongetes amb botifarra), però com a molts altres pobles de la comarca cal tastar la cassola del tros típica i els cargols amb allioli.

La Fira de Santa Caterina se celebra pels volts del 25 de novembre. Hi destaca la Fira del Gos Caçador, amb una desfilada canina amb jutges federats. I és que Arbeca, amb la seva gran àrea de caça, disposa d'una superfície on es pot caçar la perdiu roja, el conill silvestre, la llebre i el tudó.

La festa del primer de maig coincideix amb la cloenda de les Jornades Culturals, amb xerrades, conferències i actuacions que pretenen apropar la cultura, en el seu sentit més ampli, a la gent de la vila, i on es realitzen jocs d’ara i de sempre per a la mainada, com les cucanyes.

Els diumenges al matí es pot fer la Ruta dels Castells dels Ducs de Cardona, organitzada per l’Ajuntament.

Voltants

- Parc Temàtic de l'Oli, a les Borges Blanques.

- Castell de l’Espluga Calba.

- Pintures rupestres de la cova del Cogul i de la vall de la Coma, a l’Albi.

- Monestir de Vallbona de les Monges.

- Sepulcre de Ramon Folch de Cardona i convent de Sant Bartomeu, a Bellpuig.

- Tàrrega.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Arbeca
  • Arbeca

  • Terres de Lleida

  • Arbeca
  • Arbeca

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya