Alòs de Balaguer

El clima és mediterrani continental i de muntanya mitjana. El nivell màxim de precipitacions es registra a la tardor i a la primavera, i el mínim, a l’hivern, si bé a la zona propera al Montsec aquesta estació acostuma a ser força plujosa. Els estius són força calorosos, mentre que els hiverns són freds, amb boires freqüents.

L’agricultura de regadiu, concentrada als marges del riu, es dedica principalment al conreu de blat, patates, farratge i hortalisses; la de secà, a les pastures. A la resta de les terres es conreen cereals, arbres fruiters, olivera i vinya.

La ramaderia, l'apicultura i la cria d'animals de granja complementen l'economia local, juntament amb la tòfona.

Poblat des de la prehistòria, l’origen etimològic d’Alòs és probablement iber, ja que s’ha trobat la inscripció Halos en el revers d’algunes monedes d’aquest període descobertes a la zona. També es considera la hipòtesi d’un origen musulmà.

Pertanyent al marquesat de Camarasa, va ser un punt militar de primer ordre, sobretot pel castell (el Carlana), un dels més complexos i ben fortificats de la comarca i seu, des del regnat de Felip V, del marquesat d’Alòs.

També tenia importància estratègica el pont: durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) va ser un lloc de pas freqüentat per tropes d’ambdós bàndols. S’hi recorda especialment la batalla protagonitzada per Enric de Lorena davant les tropes castellanes.

Catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, les restes arqueològiques de les Aparets són unes pintures rupestres del neolític situades al Tallat d'Aparets. Juntament amb la cova del Parco, a tocar del riu Segre i d’origen segurament paleolític, formen un conjunt de vestigis prehistòrics impressionant.

El castell de la Carlana, com es coneix popularment el castell d’Alòs, és un edifici d’origen andalusí que descansa sobre una petita serralada damunt del poble. És un dels castells més complexos de la comarca, per la gran varietat d’estils arquitectònics que en componen l’estructura. Destaquen la torre circular, la muralla esperonada, l’espai que clou la serralada i les dependències que es conserven al vessant nord de la torre.

Cal destacar també l’ermita de Sant Miquel, a uns 300 metres del nucli urbà d’Alòs. És un edifici romànic (segle XI) que conserva dues portes d’accés, amb una disposició de carreus força regular. S’utilitzava per a feines agrícoles fins que l’any 2000 se’n culminà el procés de restauració.

La ruta d’Artesa i la Coma de Meià discorre per diversos municipis, com Montsonís o Montclar, i té una parada important a Alòs. El magnífic castell de la Carlana forma part d’aquesta ruta, que permet fer un viatge enriquidor envoltats de natura i patrimoni històric.

La zona limítrofa amb la Serra del Montsec, on es troba el municipi, és coneguda per la gran varietat de plantes aromàtiques. Visitar-la és, doncs, una bona oportunitat per gaudir del paisatge i de les aromes que desprèn.

Associada a aquest paisatge hi ha la ruta de la Mel, que connecta diversos establiments de restauració de la comarca que treballen amb aquest producte. A Alòs, aquesta marca la tenen la Residència-Casa de Pagès de Can Fraret (al carrer del Pont) i el Molí d’Alòs (a la carretera d’Artesa).