Àger

Àger és un municipi situat a l'extrem nord-oest de la Noguera. Comprèn bona part de la vall homònima i la serra de Montclús, que la limita pel sud fins a la capçalera del riu Farfanya. Al nord s'alça la serra del Montsec que, amb cotes de nivells superiors als 1.600 metres, conforma el límit natural de la Noguera amb el Pallars Jussà. Les conques dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana marquen respectivament els límits est i oest del municipi.

El clima és mediterrani continental, modificat per l'altitud. El nord del municipi pateix l'efecte pantalla de la serra del Montsec, fet que provoca tempestes a l'estiu i rosades nocturnes a l'hivern. Per sobre dels 1.200 metres les nevades són puntuals. A la vall principal, les boires són freqüents.

El sector serveis és el més important del municipi. En els darrers anys, el turisme s'ha convertit en un motor econòmic. Àger és avui un centre de referència pel que fa a la pràctica d'esports de vol lliure (ala delta, globus, parapent...).

Els conreus de secà, sobretot de blat i d’ordi, tenen un pes important en l'economia municipal, com també l'avicultura, explotada a gran escala, i la cunicultura, practicada en petites granges.

El terme ha estat des de sempre un enclavament estratègic de primer ordre. Ubicat en una zona fronterera, ha vist passar poblats neolítics i ibers. Segurament aquests darrers són els que assentaren les bases per a la configuració del futur nucli urbà.

La romanització va ser intensa, com testimonien els nombrosos vestigis que s’hi han trobat, com ara un sarcòfag del segle III.

Entre els segles VII i X, la població va estar sota domini sarraí, com molts territoris de la Noguera i del Segrià. Arnau Mir de Tost reconquerí la vall l’any 1042 i s’hi instal·là amb plens poders. Seu és el llinatge que desembocaria en el comtat d’Urgell, que perdurà fins al segle XV.

A Àger destaca poderosament el conjunt monumental de Sant Pere, que inclou la col·legiata i el castell. Es tracta d’un conjunt de datació àmplia (entre el romànic i el neogòtic) promogut al segle XI per Arnau Mir de Tost durant la conquesta cristiana. Fou aixecat damunt les restes del que va ser primer un castell romà i, després, musulmà, i articulà al seu voltant el nucli urbà.

També val la pena esmentar l’església de Sant Vicenç, originalment datada del segle XI i successivament ampliada fins al segle XVIII en tres fases diferents.

Les ermites romàniques de la Mare de Déu de Pedra i de Sant Jaume de Cas són, igualment, mostres notables de l’arquitectura d’aquest període. La segona formava part de la ruta del Montsec, que seguien els pelegrins del camí de Sant Jaume. La muralla de la vila és també romànica, datada del segle XI.

Finalment, destaquem les restes d'una vil·la romana (segle II dC) i les pintures murals de la capella del Calvari (segles XVIII-XIX), una mostra molt representativa de l’art rural.

L’entorn natural d’Àger té una fesomia geològica i vegetal de gran interès. A redós de la serralada del Montsec, hi trobem emplaçaments de remota història i bella aparença, com el congost de Mont-rebei, l’entorn de l’embassament de Canelles o la serra de Montclús.

Pels paratges d’Àger hi transcorren moltes rutes. En són dos exemples la del pla de les Bruixes, que passa pel barranc de la Contorna, o la ruta Pedra-Colobor, que recorre les dues ermites amb aquest nom, la font del Gomà i el sender dels Petrolers.

També es pot optar per fer l’itinerari dels arbres singulars, un recorregut ampli que abasta part de la serralada del Montsec i la vall d’Àger i que permet contemplar gairebé una desena d’espècies autòctones.

Aquest entorn ha fet proliferar nombroses entitats que es dediquen a oferir esports d’aventura, com l’espeleologia, les activitats aquàtiques, l’ala delta o el parapent. De fet, Àger acull diverses competicions nacionals i internacionals d’aquesta especialitat.

El conjunt d’allotjaments rurals del municipi completen aquesta oferta de turisme en la natura.