Forallac

Els termes de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, que pertanyen a la comarca del Baix Empordà, es fusionaren l’any 1977 i crearen el municipi de Forallac, a l’est de Girona. Abraça un ampli territori, que va des de l’extensa zona de conreu de la plana de Peratallada fins a l’antic veïnat de Fitor, situat al cor del massís de les Gavarres.

L’activitat econòmica més important del municipi és la cria de bestiar boví i porcí i l’avicultura.

El sector serveis se centra en el turisme, amb gran nombre de restaurants i allotjaments rurals situats a nuclis com Peretallada.

La fabricació de ceràmica, materials per a la construcció i una fàbrica de recobriment de plàstic són les activitats industrials més importants.

El municipi de Forallac és realment jove. La seva història té prop de trenta anys, i data de quan, el 1977, es va constituir per crear un conglomerat que aplegués els termes de Fonteta, Peratallada i Vullpellac (dels quals el nom de Forallac és acròstic).

Aquesta iniciativa feia sis anys que es gestava entre els membres de cada un dels consistoris, amb l’objectiu d’optimitzar recursos i crear estratègies comunes de desenvolupament. Aquesta acció va fer possible la constitució del quart municipi en extensió del Baix Empordà.

Un recorregut pel patrimoni històric de Forallac comença necessàriament per una visita al conjunt de dòlmens i altres construccions prehistòriques, el més important de les comarques gironines. En total, el visitant es trobarà amb més d'una dotzena de monuments d'aquestes característiques, la majoria en un envejable estat de conservació i amb l'estructura original intacta.

Forallac és també terra de passat medieval i de castells. N'hi ha tres de ben representatius: el de Peratallada, originari del segle XI (tot i que és probable que a la zona ja hi hagués alguna construcció més antiga); el castell de Vulpellac, d'estil goticorenaixentista i declarat Monument Nacional el 1931, i el castell de Peralta, del segle XI.

La concentració d'esglésies romàniques i gòtiques també és notable. Fins a set temples es comptabilitzen, dels quals destaquen les esglésies de Santa Coloma de Fitor (segle X), de Sant Esteve de Canapost (segle XI) i de Peratallada (segle XII).

La indústria i l'artesania més ancestral de Forallac conserva nombrosos espais de gran interès: les rajoleries o els forns de calç són vius documents de les tècniques que els antics pobladors del terme empraven per a la construcció les llars (cas dels forns de rajol) o, més recentment, per al comerç de la calç, de la qual el municipi era un important productor.

Descobrir els entorns naturals de Forallac amb les diverses rutes que se'ns proposen és una molt bona elecció. D'una banda, podem optar per l'itinerari de senderisme que uneix els termes de Fonteta i Fitor, un recorregut de 16 quilòmetres que travessa indrets com el coll de la Creu dels Frares, el Falguerar i voltants d'antics masos (Can Cals o Can Marines), per acabar el recorregut a la parròquia de Fitor.

Una altra opció és la ruta dels dòlmens, que ens permetrà contemplar els monuments megalítics de Tres Peus, Tres Caires o la serra de Cals, aquest darrer situat a la zona muntanyosa del mateix nom.

Els paratges propers del massís de les Gavarres també ofereixen molts camins per a la pràctica del cicloturisme o la bicicleta de muntanya.

A Forallac és festa tot l'any. Als actes de la festa major cal afegir-hi festes i fires autòctones i peculiars, autèntics patrimonis populars. D'aquestes cal destacar la Carbonera, una celebració que permet reprendre durant un mes (entre finals de setembre i finals d'octubre) l'ancestral tècnica d'obtenció del carbó vegetal i que serveix com a esdeveniment pedagògic i lúdic, on la demostració en viu d'aquesta tècnica es combina amb activitats paral·leles.

També té un alt component pedagògic la Cuita dels Forns dels Rajolers, que s'encarrega de reviure l'antic procés d'enfornar els rajols, procediment recuperat l'any 2003, i que és l'epicentre d'aquesta festa que té lloc al novembre.

Finalment, podem optar per la Fira Medieval de Peratallada, que durant el primer cap de setmana d'octubre recupera tot l'esperit d'aquesta època amb espectacles al carrer i paradetes que reprodueixen oficis i usos medievals.

- El camí de ronda, a Calonge.

- La vil·la romana de Corçà.

- El Terracotta Museu, a la Bisbal d’Empordà.