Viladrau

Els orígens de Viladrau són incerts: en aquest cas, la tradició oral ha semblat trobar més respostes que les investigacions científiques. Es creu que el topònim prové d’una vil·la romana anomenada Adrau o Adrallis, nom que designaria el propietari d’una de les finques més importants de la zona a l’antiguitat.

La població va créixer al voltant de la parròquia de Sant Martí, ja esmentada en un document de l’any 898.

Fins a l’adveniment de la indústria, a finals del segle XIX, va ser un municipi de tradició eminentment agrícola (com demostren els masos, algun de ben antic com el fortificat de Ca l’Espinzella) i també minera.

Modernament, l’explotació de les aigües minerals s’ha convertit en una de les principals fonts de riquesa del municipi.

Al nucli de Viladrau, de carrers petits i estrets, es troba l’església parroquial de Sant Martí, documentada des del 898. A l’edifici es conserven els arcs d’un pòrtic romànic del 1082, però la resta fou totalment transformat el 1638, i el 1875 s’hi afegiren capelles cobertes i naus laterals, així com la façana barroca.

També hi ha la Sala, una masia fortificada amb muralla de tanca i torre d'aspecte medieval, dels segles XI i XVII, que va ser la casa natal del bandoler Serrallonga.

L’Espinzella és un casal fortificat, edificat en gres roig, convertit en residència senyorial el 1180, que inclou edificacions romàniques, gòtiques i neoromàniques.

El santuari de Sant Segimon de Montseny està situat a 1.230 metres d’altitud, al Matagalls. Està documentat des del 1290, quan s’hi construí la primera capella. El nou santuari es va fer entre el 1647 i el 1732 i incloïa un casal amb cel·les per als pelegrins.

L’ermita de l’Erola, construïda el 1571 i restaurada el 1991, destaca pels porxos, el rellotge de sol entre els arcs d’entrada i l’habitacle utilitzat pels ermitans de Sant Segimon, quan el fred feia difícil la vida al santuari.

El mas Vilarmau ja s’esmenta a la consueta de la parròquia, el 1340. Dalt del turó del mateix nom es va construir, durant les guerres carlines, una torre de vigilància que sembla que fou una torreta de comunicacions amb un complex sistema de miralls.

Les rutes més característiques per conèixer Viladrau segueixen el curs de l’aigua per rieres i fonts.

La font més famosa del poble és la de les Paitides, fades o dones d’aigua que, segons les llegendes, vigilen i protegeixen les fonts. A l’aigua d’aquesta abundant font se li atribueixen qualitats curatives, la qual cosa provoca que tot sovint hi hagi cua per poder-ne beure.

La font del Ferro, de raig regular i constant, és d’aigua ferruginosa. Segons la tradició, és bona per a la vista i provoca que les pedres dels voltants es cobreixin d'un rovellat rogenc.

La font de l’Oreneta està envoltada d’imponents pollancres i té un pedró amb una poesia que li va dedicar Guerau de Liost. I la font dels Enamorats, al final del carrer Vernets, té dos brocs d’aigua i uns bancs per descansar a la fresca.

Des de Viladrau es poden fer rutes que pugen al pic del Matagalls des de diferents punts, com el coll de Sant Marçal o el Collformic. Pujar al Matagalls permet gaudir d’impressionants vistes de tot el massís del Montseny.

Una altra ruta interessant és anar en direcció al pujol de la Muntanya. Des d’aquí podem arribar-nos al torrent que baixa de coll Pregon, apropar-nos a la font del Cristall o anar cap a la masia de l’Arimany, d’on surt un camí que du a la font de les Tres Roses.

Si agafem la ruta en direcció al poblet d’Espinelves, arribarem al coll de Gomara, on hi ha la font del mateix nom. Espinelves està enlairat sobre el centre d’una petita vall, i té carrerons estrets i una església parroquial romànica, Sant Vicenç d’Espinelves, del 943.

El Castanyer de les Nou Branques és un arbre monumental, un dels més grossos de la zona, just davant del cim del Matagalls. El seu fruit, les castanyes, és el producte típic de Viladrau, cuinat de moltes maneres: torrades, en crema, per postres o com a ingredient en plats de carn de porc. El poble li dedica una fira l’últim cap de setmana d’octubre.