Ullastret

El clima del municipi d´Ullastret és mediterrani, amb temperatures més extremes que a la franja costanera. Els estius són secs i calents, i els hiverns suaus. La tramuntana, vent del nord, és el més característic de tota la zona: pot sobrepassar els cent quilòmetres per hora. Les precipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat: el període de l’any que plou més va d’octubre a maig, mentre que el mes més sec és gairebé sempre el juliol. Durant les llevantades, les pluges s’incrementen. No sovintegen ni les boires ni les nevades, tot i que hi ha glaçades des de la tardor fins a la primavera.

L’agricultura té un pes específic en l’economia, destaquen els conreus de regadiu, amb hortalisses i blat de moro, i els de secà, amb els cereals i la vinya. La ramaderia bovina, porcina i l’avicultura complementen l´activitat primària del municipi.

Els serveis cada cop tenen més importància i, en especial, el turisme rural i les visites al casc antic i al poblat ibèric.

Ullastret és un municipi de gran antigor, com en donen testimoni els jaciments íbers (els situats a l’Illa d’en Reixach, que corresponen als períodes del bronze final i el Paleo-Ibèric, així com el poblat de Sant Andreu). Es té també constància de presència romana a la zona.

La primera documentació històrica sobre el terme data del segle IX. Concretament, l’any 834 es tenen notícies del veïnat de Velloses, que ja llavors exhibia la mateixa denominació.

Al segle XIX, l’estany d’Ullastret (que encara reviscola cada dues dècades) va ser dessecat per donar hostatge a noves terres de cultiu.

El poble va créixer a recer de les muralles (segles XIII-XIV), imponents parets de pedra a manera de talús, que conserven encara deu torres, nou de planta quadrada i una de circular. Els carrers, estrets i costeruts, s’enfilen fins a l’església romànica de Sant Pere, de tres absis amb decoracions llombardes i capelles rectangulars, afegides el segle XVII.

Situada fora del recinte emmurallat s’alça la llotja medieval gòtica (segles XIV o XV), plaça de planta rectangular coberta per una teulada de bigues de fusta sospesa per dos arcs diafragmàtics apuntats, cosa que la fa única a la comarca. Extramurs trobem també altres edificis notables, alguns amb finestres gòtiques o renaixentistes.

El poblat ibèric d'Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya. Està situat a uns dos quilòmetres del poble, sobre el puig de Sant Andreu, i disposa d’un museu monogràfic que mereix una visita.

Els jaciments de l’illa d’en Reixac daten del final de l’edat del bronze, i fins i tot podrien correspondre a assentaments anteriors als del puig de Sant Andreu.

El gran atractiu turístic d’Ullastret és la visita al poblat ibèric. Al conjunt, que forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya, s’hi organitzen diverses activitats per donar a conèixer aquest patrimoni. Aquí també fa una parada la Ruta dels Íbers, que recorre diferents punts de la geografia catalana.

D’altra banda, val la pena perdre’s pels carrers del nucli antic, assaborint l’ambient medieval de la localitat. A més, la població compta amb algunes terrasses situades en llocs difícilment superables quant a bellesa i vistes.

També hi ha un hotelet dins mateix de les muralles, vora l’antiga presó.

- La Bisbal d'Empordà.
- Pobles de Monells, Madremanya (el Gironès) i veïnat de Millars (el Gironès). 
- El massís del Montgrí, amb el castell de Montgrí i Santa Caterina.
- Verges. 
- L'Estartit i reserva marina de les illes Medes.
- Cap de Begur.