Toses

L’activitat econòmica cada vegada més important del municipi és el sector de serveis i turístic (segones residències, hostaleria) que ocupa una proporció important de la població activa.

Tradicionalment, l’explotació del bosc i les pastures per ramaderia ovina i bovina havien estat un pilar important per l´economia del municipi, avui en regressió. L’agricultura es limita al cultiu de patates i cereals.

L’antic castell de Toses era el centre jurisdiccional d’un terme que incloïa tota la vall de Toses, com a mínim des del segle XIII. La família Urtx, de la Cerdanya, era la propietària del castell. El 1245, Galceran d’Urtx es va casar amb la pubilla Blanca de Mataplana, i la vall va convertir-se en una batllia dins els extensos dominis dels barons de Mataplana.

Al segle XIV, aquesta batllia va prendre el nom de baronia de Toses i va passar al domini dels barons de Pinós. A partir d’aquí, la jurisdicció experimenta les vicissituds de la resta dels dominis dels Pinós, que va passar a mans d’altres nissagues, com els Castre-Pinós o els ducs d’Alba (segle XVII).

A Toses es pot visitar l’església de Sant Cristòfor, corresponent al romànic primerenc, d’una sola nau i amb unes excepcionals pintures a l’interior de finals del segle XII, amb l’únic pantocràtor que hi ha a Catalunya de l’anomenada escola pirinenca. Les pintures murals s’estenen més enllà de l’absis, fet realment insòlit a l’època. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven els originals.

La població de Dòrria ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la seva bellesa i conservació romànica. Hi destaquen l’església de Sant Víctor i les pintures murals que s’hi conserven.

A Fornells de la Muntanya hi ha una petita església dedicada a Sant Martí i un museu dedicat a la vida del pastors, i a Nevà, una altra església dedicada a Sant Cristòfor amb un campanar romànic.

Finalment, a la via del tren entre Planoles i Toses hi ha una important obra d’enginyeria, construïda a mitjan segle per salvar el desnivell de la muntanya: el túnel del Cargol.

Toses és una població per gaudir de la natura, amb diverses rutes i opcions. D’una banda hi ha la possibilitat de resseguir un tram del GR11, el sender de gran recorregut que recorre els Pirineus i que passa per la vila. També es pot emprendre el camí que ressegueix el riu Rigard, en el qual hi ha la possibilitat depracticar la pesca de truita, una varietat autòctona de la vall de Ribes.

La vall també ofereix la possibilitat de passejar pels voltants. Per exemple, recorrent el camí de la serra de Nevà, un itinerari que passa per les ruïnes de l’església romànica de Toses, els boscos de pins dels voltants, els prats de dall i els masos. Aquest camí permet observar el poble des d’uns miradors que ofereixen panoràmiques des dels quatre punts cardinals.

Un altre exemple és el camí de la cantina de Toses, que unia l’antiga cantina amb el poble i l’estació del ferrocarril.

El terme també ofereix la pràctica d’esports d’aventura a les instal·lacions preparades per a la pràctica de barranquisme o un recorregut acrobàtic alpí. Pel que fa a l’allotjament, hi ha moltes cases de pagès que es poden llogar per fer-hi turisme rural.

La gastronomia local es basa en la cuina d’alta muntanya: escudella i carn d’olla o un bon rostit. Una de les postres típiques de la zona són les anomenades suca-mulles, consistents en pa sec, vi dolç, vi blanc i sucre. També es típic l’ànec amb naps, que es cuina durant la festa de Sant Grau.