Sant Joan les Fonts

Anomenat així per la gran quantitat de fonts del terme, el primer nucli va ser creat al segle IX. Durant l’època feudal va formar part del comtat de Besalú. El municipi, que antigament estava sota jurisdicció del castell de Mont-ros, prenia el nom de Begudà i, als anys cinquanta, va passar a anomenar-se Sant Joan les Fonts.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 van provocar la destrucció de bona part dels edificis, que van haver de ser reconstruïts. La guerra contra Joan II d’aquell mateix segle, però, no va permetre que la recuperació fos completa.

El monestir de Sant Joan, és un priorat que havia estat domini de Marsella fins al 1414. Després va estar subjecte a Sant Pere de Besalú, i el 1835, a Sant Pere de Camprodon.

La gran expansió demogràfica de Sant Joan les Fonts va arribar durant el segle XVIII, gràcies a les primeres onades migratòries que van arribar a Catalunya. Però els conflictes bèl·lics de segle XIX, units a l’epidèmia de còlera de 1854, van ser un cop dur per al municipi.

El segle XX va ser el de la definitiva revifalla econòmica i social de la segona població de la Garrotxa.

El poble està situat al final de la vall de Bianya, i queda banyat per les rieres de Carreres i del Turonell i travessat pel riu Fluvià. A la part baixa de la vila, tocant al pont, hi ha el monestir de Sant Joan. L’església romànica, única peça que es conserva del convent, ha estat declarada Monument d’Interès Nacional.

El pont Medieval, situat a l’antiga via romana d’Ànnia, està construït amb pedra volcànica i consta d’un arc gros sobre el llit del riu Fluvià i de dues arcades als costats. Vora el riu se situa l’Estada o casa forta de Juvinyà, un dels edificis romànics més antics de Catalunya, datat el segle XII, que conserva una torre de defensa.

La torre de Canadell és una senzilla fortificació edificada dins del mas del mateix nom, a la serra de Vivers. Es va bastir durant les guerres carlines, com a punt estratègic de control i vigilància, ja que domina tota la plana de la comarca, des de Besalú fins a Castellar de la Muntanya.

Val la pena visitar el veïnat de la Canya, encara que no pertany únicament al terme de Sant Joan (és compartit amb la Vall de Bianya i Olot). S'hi pot veure l’església de Sant Josep Obrer, un edifici de construcció moderna amb una curiosa torre elaborada amb cercles de formigó, que sustenta una creu.

A dins del poblet de Begudà hi ha la capella de Santa Eulàlia, romànica, però amb diverses reformes posteriors. Consta d’una sola nau de volta apuntada i absis semicirculars. A les portes del temple s'hi observen unes ovelles dibuixades i una gran torre quadrada.

Sant Joan les Fonts s'acomoda al cor de la gran zona volcànica de la comarca. Aquesta ubicació privilegiada li dóna excepcionals paisatges per recórrer a peu.

Una de les rutes més conegudes és la de les Tres Colades, que permet conèixer les cingleres de basalt més importants dels voltants. Aquestes construccions naturals s'han format al llarg del temps per les aigües de dos rius, que han deixat al descobert columnes altíssimes de lava solidificada, amb formes diverses. L'itinerari parteix de l'església nova, baixa cap al riu i ressegueix les cingleres del Molí Fondo, del Boscarró i de Fontfreda.

La celebració més important de Sant Joan les Fonts és la Festa Major, el 24 de juny, en la qual es fan jocs, sardanes, balls, el ball de gegants, l'elecció de l'hereu i la pubilla, i el concurs de pesca.

També és divertit visitar el poble els dies de mercat, quan hi ha un formigueig continu de gent pels carrers: se celebra cada dimarts al matí a la plaça Major, i el mercat de la Canya, cada dissabte davant del parc de la Roureda.