Santa Cristina d'Aro

Municipi de l’extrem sud de l’Empordà travessat per la vall d’Aro i amb sortida al mar Mediterrani (al nord-est de Barcelona i al sud-est de Girona). El sector septentrional del municipi és accidentat pel massís de les Gavarres i el meridional per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes, que arriba al Mediterrani i forma accidentades cales.

Fins al segle XIX, la població estava integrada al nucli de Castell d’Aro. El 1808 se’n va segregar juntament amb tres parròquies: Bell-lloc, Solius i Romanyà de la Selva.

La posició estratègica de Santa Cristina, amb bones comunicacions respecte a importants nuclis de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Girona, va permetre que esdevingués capital del municipi.

El terme coneix petjades humanes des d’èpoques de la baixa romanització, com testimonia la capella (segle VI), que probablement serví com a edifici sepulcral en terrenys d’una vil·la romana. El nucli urbà va anar creixent al voltant de l’església parroquial de Santa Cristina (segle X)

A Santa Cristina d’Aro hi ha un ampli espectre d’atractius patrimonials de totes les èpoques, com el dolmen de la cova d’en Daina (a la carretera entre Romanyà i Calonge) o el menhir neolític de Murtra. Del mateix període són les coves dels Moros i de Sa Tuna.

També val la pena visitar les esglésies de Sant Martí de Romanyà, autèntica joia preromànica, o la parroquial de Santa Cristina, amb elements compositius que van del segle XII al XVIII, amb una capella paleocristiana.

Un altre monument rellevant són les restes del castell de Solius, al sector del mateix nom, que daten del segle XV, per bé que és molt probable que ja existís algun tipus d’edificació a la mateixa zona al segle XII.

A la mateixa zona hi ha l’església de Santa Agnès. Tot i que els seus orígens es daten als segles X i XI, es va enderrocar i alçar de nou entre els anys 1773 i 1782. Al costat s’hi troba el monestir cistercenc de Solius, fundat el 1967 per quatre monjos de Poblet.

Del patrimoni recent sobresurt, pel seu caràcter entranyable, l’antiga estació del Carrilet, de finals del segle XIX, avui dia condicionada com a oficina de turisme del municipi.

Del patrimoni natural destaca especialment la zona que comprèn la font Picant (ferruginosa i gasificada) i la de Santa Maria de Ribes, poblada de frondoses arbredes i plàcides zones de descans.

Tot i no ser dels municipis de la Costa Brava en què la platja és un reclam principal, Santa Cristina d'Aro té un perímetre litoral de gran interès. És un tram relativament curt, però que disposa de platges de molt bona categoria, la majoria cales, que permeten gaudir del mar en un entorn tranquil i encara força verge (cales del Senyor Ramon, de Canyeti de Vallpresona).

El turisme actiu també és protagonista a la població. De totes les activitats que permeten establir un contacte directe amb la natura, destaquen el cicloturisme i el senderisme. El primer té una ruta privilegiada a la via del Carrilet, una via verda que ocupa el que abans va ser el traçat d'un ferrocarril de via estreta.

Pel que fa al senderisme, hi ha diversos itineraris interessants que combinen paisatge amb patrimoni humà. Cal destacar, en aquest sentit, la ruta que uneix Platja d'Aro i Romanyà de la Selva i que passa per Santa Cristina, o la que porta fins al paratge natural de les gorges de Salenys, que discorre per un traçat solcat per diverses fonts naturals (Picant, de Santa Maria de Ribes o de Panedes).

Finalment, no podem oblidar l'oferta gastronòmica. El bolet és protagonista indiscutible de la cuina local, amb unes jornades monogràfiques que durant un mes i mig (entre mitjan octubre i finals de novembre) atreuen els amants d'aquesta dúctil joia de l'alimentació autòctona.