Sant Llorenç de la Muga

Guia de Municipis

Situat als Prepirineus, a la vall alta de la Muga, Sant Llorenç de la Muga és un municipi envoltat de muntanyes. La capital, Sant Llorenç, s'alça en un meandre d'aquest riu d'aigües netes i salvatges.

La vila, antigament fortificada, avui conserva tot l'encant de la pedra com a matèria primera per a la construcció. Per això constitueix, juntament amb els vestigis de la muralla, un conjunt arquitectònic impressionant.

També formen part del municipi els veïnats de Palau, Calmatges, l'Encontrella, Riberada d'Amunt i Riberada d'Avall.

Imprescindibles

- Passejar pels carrerons de traçat medieval del poble, per gaudir de prop de la bellesa arquitectònica de la pedra, l’element més vistós de la vila.
- Accedir pels portals medievals de Dalt i de Baix.
- Fer alguna de les rutes per a bicicleta de muntanya.

Suggeriments

Comarca: Alt Empordà
Província: Girona
Localitat: Riberada d'Amunt, Sant Llorenç de la Muga
Extensió: 32
Habitants: 196

Situació geogràfica

Sant Llorenç de la Muga es troba a nord-oest dels Pirineus empordanesos, al nord de Girona i nord-oest de Figueres no gaire lluny de la frontera francesa (muga és sinònim de frontera), a la vall alta del riu Muga, envoltat de muntanyes i molt a prop del pantà de Boadella.

Clima

El clima és mediterrani, temperat i humit. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és d'uns 16 °C. De novembre a març hi ha perill de glaçades a causa de les baixes temperatures. L'estiu és l’estació més seca. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana. La marinada o garbí és un vent molt freqüent a l’estiu, i aquest és el responsable de la major part de la pluja de l'estació càlida.

Activitats econòmiques

Tradicionalment, les mines i els teixits eren l´eix econòmic del municipi. Actualment, és el sector serveis i primari: cereals, farratge, vinya i olivera. Té una certa importància la cria de bestiar i l’explotació forestal.

Història

Situat damunt del que va ser molt probablement un assentament romà, Sant Llorenç de la Muga apareix documentat al segle X sota el nom de Santi Laurenti de Sambuca. Esdevingué vila fortificada, de la qual encara resten evidències, com el traçat medieval del nucli antic, que data dels segles XIV-XV.

Sota la monarquia de Carles III, al segle XVIII, s’hi van establir diverses fargues de ferro i plom, la més coneguda de les quals era la farga reial de Sant Sebastià, on s’elaborava munició. Va ser destruïda pel general francès Augereau a la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, el 1794, i les seves ruïnes van ser temps després cobertes pel pantà de Boadella.

Què veure-hi

El municipi destaca pel seu interès paisatgístic i arquitectònic. El poble de Sant Llorenç conserva dos portals medievals, el de Dalt i el de Baix, per on s’hi pot accedir.

Els carrers mostren l’antic traçat medieval. Malgrat que les cases són d’èpoques posteriors, encara conserven l’encant.

L’església de Sant Llorenç, romànica, va patir els estralls de la Guerra Civil. Té dues naus i tres absis.

La vila també conserva quatre de les nombroses torres de la muralla. La torre mestra de l’antic castell de Sant Llorenç (segles XII-XIII) queda fora del recinte emmurallat.

També es pot visitar la capella de Sant Jordi, d’estil romànic, encimbellada dalt d’un turó, i els ponts sobre la Muga: el pont Vell, de tres arcs, i el de Sant Antoni, de dos.

Què fer-hi

Municipi privilegiat pel que fa a l’entorn natural, Sant Llorenç de la Muga ofereix rutes a peu i per a bicicleta de muntanya, totes ben senyalitzades.

La Muga és un riu amb zones suaus per passejar-hi o pescar, i amb trams una mica més accidentats, pels quals es pot accedir a les gorgues d’aigües cristal·lines, fredes i plenes de peixos tot l’any. El visitant s’hi pot banyar o simplement seure damunt una roca i gaudir de l’entorn d’un riu net i ple de vida.

Voltants

- Albanyà.
- Terrades, poblet de cases de pedra i carrers silenciosos.
- Boadella d'Empordà i el seu pantà.
- Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. - L'oferta lúdica i cultural de Figueres.