Sant Joan de les Abadesses

La tradició industrial de la vila ve des de finals del segle XIX amb l’arribada del tren de Surroca. En l’actualitat, la vila està dedicada a la indústria (tèxtil, agroalimentària, òptica, metal·lúrgica i de materials de la construcció) i amb certa importància del sector serveis.

Hi ha també explotacions ramaderes de bestiar boví i porcí. L’agricultura, en franca regressió, es dedica al secà: cereals, però també blat de moro i llegums.

La història de la vila està íntimament lligada a la del monestir, fundat per Guifré el Pilós l’any 887. Tant aquest cenobi com el de Ripoll van tenir un paper important en la campanya de repoblament posterior al domini musulmà.

A redós del monestir, amb l’abadessa Emma (filla de Guifré el Pilós) al capdavant d’una comunitat de monges benedictines, va anar-se configurant la vila, a partir dels segles IX i X.

Les abadesses en van ser expulsades l’any 1017 per una butlla papal, que les acusava de desordres. Comunitats de monjos agustinians i benedictins es van succeir el monestir, que va guanyar prestigi, poder i rellevància cultural al llarg de la història.

Durant els primers temps, els habitants de Sant Joan de les Abadesses vivien dispersos en masos i a la sagrera de la parròquia de Sant Pol. El creixement demogràfic va fer recomanable la construcció de l’actual vila vella en un terreny de vinyes, que va ser fortificada el 1244 per l’abat Ramon de Blanes. Els gremis, la plaça Major i el mercat tenien lloc en aquest pròsper nucli urbà.

Les diverses guerres en què les tropes franceses van travessar la frontera van afectar en major o menor mesura Sant Joan de les Abadesses. En tot cas, la vila va tenir un paper important durant les guerres carlines, en què va arribar a convertir-se en capital carlina.

Però el canvi més destacat en la fesomia de la vila va arribar amb la industrialització del segle XIX. Com a nucli riberenc del Ter, va acollir la instal·lació de diverses indústries tèxtils. A més, un fill de Sant Joan de les Abadesses va ser pioner a l’Estat en la fabricació de ciment.

Sant Joan posseeix algunes de les edificacions romàniques més importants de la comarca. La visita pot començar pel monument més conegut de la vila, l’impressionant monestir romànic (segle XII), on destaca la talla del Davallament de la Creu. Des d’aquí es pot caminar fins a l’església de Sant Pol (segle XII), de la qual cal ressaltar la portalada.

Si ens endinsem a la vila vella, creada al segle XIII segons el model de les ciutats romanes, trobarem la plaça Major, les restes de la muralla medieval i el Palau de l’Abadia (segle XV), on es conserva una sala romànica anomenada Tosca. Al carrer major hi ha la casa on estiuejava el poeta Joan Maragall. No gaire lluny, a la font del Cubilar, hi ha un monòlit que recorda el poema La vaca cega.

És recomanable, també visitar els dos ponts, el Nou i el Vell. El segon, d’estil gòtic, fou reconstruït seguint fidelment l’original del segle XII. Als afores s'hi poden trobar un bon grapat d’ermites romàniques, com la de Santa Magdalena de Perella, o l’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal.

Existeixen diverses rutes per conèixer Sant Joan i el seu entorn natural. En destaquen tres de principals. Una, l'anomenada ruta del Ferro, consisteix a recórrer els dotze quilòmetres de la via del tren que unia Sant Joan amb Ripoll i Toralles fins als anys vuitanta. Aquest passeig il·lustra el passat industrial poc conegut de Sant Joan. És molt comú fer-lo en bicicleta de muntanya, ja que el Centre BTT del Ripollès està situat a l'Alberg Rural la Ruta del Ferro, que es troba a la localitat.

La segona proposta consisteix a fer el camí que uneix les quatre ermites del terme, tres de les quals són romàniques: Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Ponç d'Aulina i Santa Magdalena de Perella. Des de la primera, on hi ha una excel·lent zona de pícnic, s'obté una panoràmica espectacular de la vall i fins i tot es veu el Pedraforca, una de les muntanyes més importants de Catalunya (2.947 metres), amb dos cims que recorden la forma d'una forca.

En darrer lloc, es pot seguir una ruta que, partint del barri antic, enllaça la gran quantitat de fonts públiques de Sant Joan. El nucli antic, format al segle XIII, mostra uns carrers entramats d'una forma ben peculiar, lluny dels traçats medievals. L'esquema, de carrers paral·lels i perpendiculars, es correspon als utilitzats en l'època romana. Els carrers conserven la nomenclatura medieval, organitzada segons l'agrupació gremial. Així, per exemple, tenim el carrer dels Canonaires o el dels Tints.

Seguint aquesta ruta, destaquen la font d'aigües sulfuroses de la Puda, la font del Cubilar (que inspirà Joan Maragall per escriure el poema "La vaca cega") i la font dels Vermells, molt visitada pels vilatans a principis del segle XX, on hi ha taules i bancs per poder-hi menjar.

També podem visitar l'exposició que hi ha dins el Palau de l'Abadia, que conté disset maquetes d'ermites romàniques de la comarca i el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau.

Alguns dels productes típics de la vila són els embotits artesanals, els carquinyolis (dolç fet a base d'ametlles) i la coca abadessa. Fins i tot hi ha un establiment que ofereix llet fresca de pagès.

El ball dels pabordes, que data del segle XVI, té lloc durant la festa major, el segon diumenge de setembre.