Ripoll

Els vestigis més antics de poblament humà es remunten a l’edat del bronze (1500-600 aC), quan una comunitat habitava les muntanyes d’aquesta zona de confluència entre el Ter i el Freser. L’indret era estratègic pel que fa a les comunicacions d’una banda i altra dels Pirineus.

Unes antigues tombes trobades sota el creuer del monestir també donen indicis de l’ocupació de l’indret durant l’època tardoromana o visigòtica.

Cap al segle IX, integrada en els dominis dels francs, la vila va començar a desenvolupar-se en la intersecció dels dos rius, coincidint amb l’inici del repoblament de Catalunya després de la conquesta musulmana. Un dels grans artífexs d’aquell procés va ser Guifré el Pilós, considerat iniciador de la nació catalana, que va fundar el monestir de Santa Maria de Ripoll l’any 879.

Els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses van tenir un paper cabdal en el repoblament del territori. La història medieval de Ripoll va estar molt lligada a l’evolució del cenobi benedictí, que guanyava poder progressivament.

Els habitants de la zona buscaven seguretat establint els habitatges a recer del monestir. Al segle XIV es va construir una muralla per tancar la vila i el monestir i protegir tots els ripollesos de possibles atacs.

Però un terratrèmol l’any 1428 va provocar una gran destrucció a Ripoll i al cenobi. La reconstrucció posterior (segle XV) va comportar una ampliació del nucli urbà. Durant segles, l’activitat econòmica de més renom a la localitat va ser el treball del ferro i les apreciades armes de foc. Uns segles en què la vida no va ser fàcil, amb continus conflictes bèl·lics a les portes de la vila, com la Guerra dels Segadors o la Guerra de Successió. Van ser anys de nombrosos atacs de les tropes franceses al nord de Catalunya.

A principis del segle XIX, els francesos van destruir la muralla durant la Guerra del Francès (1808-1814) al llarg de diversos atacs. A més, els ripollesos van aconseguir desvincular-se del poder de l’abat del monestir, deu segles després.

La primera guerra carlina (1833-1840) va comportar un gran daltabaix per a Ripoll. La desamortització de Mendizábal de 1835 va obligar els monjos a abandonar el monestir i marxar de la vila, amb el consegüent saqueig i incendi del recinte monàstic. A més, el 1839 els carlins van atacar Ripoll i hi provocaren una gran destrucció.

La segona meitat del segle XIX va ser de reconstrucció, desenvolupament i dinamització econòmica, de la mà d’una puixant indústria tèxtil i l’arribada del ferrocarril. Aquesta època de bonança es va estendre al camp cultural i va durar fins a la Guerra Civil de 1936-1939.

Al segle XX Ripoll va viure un gran creixement demogràfic, gràcies als fenòmens immigratoris i a una creixent oferta laboral en el camp tèxtil i en el retrobat sector metal·lúrgic.

Ripoll té un ric patrimoni arquitectònic que es divideix fonamentalment en dues èpoques ben diferents, corresponents als dos moments històrics més àlgids: l'edat mitjana i finals del segle XIX.

D'una banda, tenim al bell mig del centre de la vila un dels monuments més simbòlics i representatius de tot Catalunya: el monestir de Santa Maria (segle IX), al qual podem afegir l'església gòtica de Sant Pere (segle XI) i algunes cases senyorials.

La casa Budellers va pertànyer originàriament a la família Descatllar i està documentada des del 1624. Per la seva banda, la casa Solanell també és una construcció del segle XVII. L'escut d'armes de la família es pot veure damunt l'antiga porta principal, i inclou un sol i l'emblema de Ribes de Freser, d'on eren originaris.

Altres construccions interessants són l'actual edifici de l'Ajuntament (segle XVII), l'edifici de l'actual Arxiu Històric Comarcal de Ripoll (destruït i refet fins a dues vegades), el Centre Cultural Eudald Graells, que era l'antic escorxador municipal, i la Farga Palau del segle XVII i que actualment mostra des de dins el funcionament de les tradicionals fargues de ferro.

D'altra banda, hi ha tot un seguit d'edificis modernistes, com la casa Codina (1918), que es caracteritza per una disposició volumètrica i estructural molt pulcra. La casa Alòs, datada el 1908, combina elements noucentistes i la casa Bonada, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé, es va construir amb pedra carejada el 1912.

La capella de Sant Miquel de la Roqueta (1912), del mateix autor, conserva actualment al seu interior una imatge de la mare de Déu dels Dolors que data del 1947.

La casa Siqués (1916) és d'un estil més avantguardista i té una estructura curvilínia que li ha valgut el sobrenom de casa del Barco.

També és interessant l'estàtua del 27 de maig, que recorda els defensors de Ripoll davant les tropes carlines, i, d'un estil molt més contemporani, el pont sobre el riu Ter construït per l'arquitecte Santiago Calatrava.

Ripoll pot ser descoberta des de vessantsdiferents. D'una banda, destaca el nucli antic medieval, amb la plaça Gran, interessant per la seva forma porxada, els carrerons i les antigues muralles, que tancaven la ciutat i el monestir. També és interessant la part que ens mostra les construccions modernistes fruit de l'època industrial de la vila, on destaquen diverses cases particulars.

Sortint de la ciutat, és recomanable seguir el camí que condueix a les fonts, rius, gorgues i salts d'aigua que envolten la vila, el qual ens permet descobrir el vessant rural de Ripoll. També resulta atractiu seguir la ruta pels miradors que mostren la ciutat des dels quatre cims que l'envolten.

Altres itineraris de natura i excursions agradables són, per exemple, la ruta del Ferro, que seguint la via del tren (ara en desús) ens porta fins a Sant Joan de les Abadesses, o el trajecte que recorre els ponts, passos i palanques que la ciutat ha anat construint per superar el pas dels rius Ter i Ribes. Una darrera opció és el trajecte que uneix els diferents passeigs i parcs, i que acaba al parc botànic del Pirineu, de més de dotze mil metres quadrats.

La cuina de la zona es basa en la carn i els bolets. A Ripoll destaca la carn de xai, de criança pròpia, presentada a taula de diverses formes i acompanyaments. Altres plats que trobarem són l'escalivada, l'esqueixada, l'empedrat, l'escudella amb carn d'olla o la botifarra amb bolets de la zona.

L'especialitat en dolços són les carícies i les moixaines, que es poden trobar tant a les botigues d'especialitat gastronòmica del centre com a les pastisseries i zones de restauració.

Les peces fetes d'aram (coure) són típiques de la capital del Ripollès. S'elaboren a la manera tradicional i es poden adquirir al mercat setmanal dels dissabtes o a les botigues comercials del centre. Un bon record pot ser un perol, una marmita o unes gerres de vi o aigua fetes d'aquest material.

Quant a celebracions, cal destacar la Festa Nacional de la Llana i Casament de Pagès, durant la qual es fa la tosa dels xais, homenatge a la vida dels pastors. A més, el Festival Internacional de Música de Ripoll acull cada estiu l'actuació de diversos intèrprets de música clàssica.

La cultura té a Ripoll altres punts d'interès. El Museu Etnogràfic de Ripoll està considerat com el més antic de Catalunya en la seva especialitat, i el Centre d'Acollida Turística de Ripoll reivindica Ripoll com a bressol de Catalunya.